El jurat del Premi Vidal Alcover de traducció, corresponent a l’edició de 2011-2012, ha decidit atorgar el premi al projecte de traducció de l’obra I viceré (Els virreis), de Federico de Roberto. El projecte de traducció és de Pau Vidal Gavilán, del Masnou (el Maresme).

El jurat ha volgut destacar del projecte que “és una versió totalment professional, àgil i vivent, que s’adiu amb la vivacitat de l’original i que aprofita al màxim els recursos del català”. El jurat també ha volgut destacar que els altres projectes presentats són tots interessants i els seus traductors, solvents. I que presenten un nivell alt en la seva totalitat. Aquest premi, dotat amb 12.000 euros, serà lliurat en el transcurs de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, el proper dissabte dia 21 d’abril, a les 18 h, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona.

L’edició 2011-2012

L’edició d’enguany ha comptat amb 6 propostes presentades, la qual cosa la col·loca dins dels límits que s’havien anat establint, des d’un mínim de 4 treballs el 2009 a un màxim de 14 el 2003 i el 2004. El traductor té un termini d’un any, prorrogable, per realitzar la traducció. El jurat d’enguany ha estat integrat per les següents persones: Jordi Jané, Jaume Medina, Joaquim Sala-Sanahuja, Monika Zgustova i Rosa M. Ibarz com a secretària.

El premi

El premi Jaume Vidal Alcover de traducció va ser creat l’any 2000 per l’Ajuntament de Tarragona amb la finalitat d’estimular la traducció obres de la literatura universal al català.

La raó era doble. D’una banda, no existia, ni existeix encara, un premi d’aquestes característiques en tota la literatura catalana. Això vol dir, que la inclusió d’aquest premi en el cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona singularitzava la convocatòria. D’altra banda, Tarragona ha fet destacades aportacions al món de la traducció. El segle XIX, Josep Yxart va dirigir la prestigiosa Biblioteca “Arte y Letras” i ell mateix va traduir al castellà obres de Schiller i altres autors. Més tard, Josep Pin i Soler va crear la Biblioteca d’Humanistes en la qual, ell mateix, va traduir obres de Thomas More, Maquiavel, Erasme, etc. A tot el llarg del segle XX ha destacat la tasca traductora de traductors tarragonins com Joaquim Icart (del llatí), Josep M. Güell (del rus) o Jaume Vidal Alcover (del francès, de l’alemany, de l’italià, del llatí i del castellà). Amb la instauració del premi es volia retre homenatge a tota aquesta tradició de traductors i, més especialment, a l’esmentat en darrer lloc, ànima, en els seus inicis, dels estudis de Filologia Catalana a la ciutat.

Des del seu inici, el premi ha tingut sempre un nivell molt alt de qualitat que, en aquest cas, ha predominat per sobre de la quantitat. Entre els projectes guanyadors cal recordar que hi ha obres de Petrarca, Rabelais, Corneille, Goethe, Zola, George Sand, Lautréamont, Pirandello, Yeats o Primo Levi. Entre els traductors que han obtingut el guardó es troben alguns dels més reputats de la nostra literatura com Miquel Desclot, Ricard Ripoll, Núria Mirabel o Anna Casassas.

El premi Vidal Alcover no es dóna a una obra ja traduïda sinó a un projecte de traducció. Això fa que en realitat sigui equivalent a un ajut a la traducció. Al llarg dels anys, les editorials que han anat editant aquestes obres han estat diverses. Actualment, les obres guanyadores s’editen a les edicions de 1984.

El traductor

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és escriptor i lingüista. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985-1990). Ha desenvolupat una intensa activitat literària com a autor i com a traductor. Com a autor ha guanyat els premis Documenta 2002, de Literatuira Científica 2006 i Marian Vayreda Ciutat d’Olot, 2011. Com a traductor ha publicat més de 40 títols, entre ells El gattopardo, de Lampedusa, Gomorra, de Robert Saviano, i la sèrie de novel•les sobre el comissari Montalbano, d’Andrea Camilleri.

Es dedica també a l’enigmística. En aquest camp és responsable de la secció diària Mots Enreixats del diari EL PAÍS (ed. Catalunya) de juny de 1992 fins a l'actualitat i del crucigrama setmanal a les publicacions de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta, des de l'agost del 2005. Copresentador, junt a Elisenda Roca, del concurs televisiu Joc de paraules (BTV, 2004 /l 2005). Guionista del concurs Tot B de BTV de setembre 2005 a gener 2006. Coautor de diversos llibres d’enigmística (junt a Màrius Serra, Elisenda Roca, etc.).

Com a divulgador lingüístic, és responsable de la secció de llengua 'A la punta de la llengua' al programa Els matins amb Pere Mas de Catalunya Ràdio, des de l'estiu del 2006. Responsable de la secció de llengua 'Vidàliques' al programa El cafè de la república, de Joan Barril, a Catalunya Ràdio, des del setembre 2007.

L’autor

Federico De Roberto (Nàpols, 1861- Catània, 1927) és un dels més destacats representants del verisme italià, corrent literari en voga durant el darrer quart de segle XIX, que es caracteritzava per les seves trames sòrdides i carregades de violència. Vinculat a la Sicília materna, on va passar bona part de la seva vida. habitual col•laborador en premsa, és autor, sobretot, de recull de relats i de novel•les. En no poder viure dels seus escrits, va acabant guanyant-se la vida com a bibliotecari a Catània.

L’obra

La novel·la I viceré (Els virreis) és l’obra més coneguda del seu autor . Juntament amb I malavoglia (Els malànima) de G. Verga i I promessi sposi (Els promesos) d’A. Manzoni, constitueix el cim del verisme italià del segle XIX i, alhora, l’antecedent d’Il Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, escrita setanta anys després.

I viceré, publicada el 1894, repassa la història d’una família noble de Catània (la ciutat on l’autor va viure pràcticament tota la vida): els Uzeda de Francalanza, descendents de virreis espanyols de l’època de Carles V. En el pas cabdal del Risorgimento a la unificació del país (dels 50 als 60 del XIX), els Uzeda representen totes les misèries de l’antiga classe dominant que s’aferra desesperadament al poder.

I viceré no va aconseguir l’èxit fins molts anys després de la mort del seu autor. El 2006, la RAI (Tadiotelevisió Italiana), en coproducció amb TV3, va rodar una versió cinematogràfica de la novel•la, en dos capítols. Se’n pot consultar informació a través d’aquest enllaç:
http://www.catalanfilmsdb.cat/ca/produccions/ficcio-teleserie/elsvirreis/277/

Pau Vidal, el traductor, ha resumit així aquesta gran obra: "Si volem que tot quedi com era cal que tot canviï". La cèlebre sentència d'El Gattopardo ja la va anticipar, setanta anys abans, l'autor sículo-napolità Federico De Roberto en el seu gran fresc de la Itàlia del canvi de règim Els virreis. Som a Catània, a mitjan segle XIX: la família borbònica dels Uzeda, a punt de periclitar davant l'arribada dels nous temps que representa la dinastia Savoia, demostra que el poder és una qüestió de sang i que la vella aristocràcia es pot disfressar fins i tot de demòcrata per tal de no perdre'l. Tota una anticipació del fracàs polític de la Itàlia moderna.