L'Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu dels primers mesos de la Capitalitat de la Cultura Catalana
TARRAGONA 2012 avança en la tasca de visibilitzar i reconèixer la feina de les persones que treballen per a la cultura.
A partir de les dades de la memòria de Tarragona 2012, que recull les xifres del període gener-juny, la Consellera de Cultura, Carme Crespo, ha explicat que "s'avança amb bon ritme en el reconeixement i projecció del sector cultural de la ciutat". Pel que fa a l'altre objectiu principal de la Capitalitat, la innovació, aquesta setmana s'ha fet públic el document de treball del Banc de la Cultura.
Segons la memòria dels primers sis mesos de Tarragona 2012, consultable des d'avui mateix a la pàgina web el reconeixement de la feina que els agents culturals de la ciutat fan dia a dia es xifra en 214 creadors i agents culturals visibilitzats. A més, les 79 entitats i projectes que s’han associat fins al juny estan reflectides en el web de T/2012.
Igualment, durant cinc mesos, de febrer a juny, la Capitalitat ha inclòs 565 actes culturals. La xifra, tenint en compte que només ha tingut lloc un dels quatre eixos més potents de l’any, Tarraco Viva, deixa entendre que durant el 2012 se superarà amb escreix la quantitat de 1.000 activitats que s’havia previst al Pla director.
Les 565 activitats visibilitzades a través del projecte han comportat una projecció de la ciutat en graus diferents. L’impacte de les activitats, pel que fa a l’assistència de públic, s’ha calculat aproximadament en 371.367 persones. Més de 100.000 han passat per Tarraco Viva.
A aquesta vivència directa de les activitats cal sumar-hi la difusió que se n’ha fet a través de la plataforma digital i la compartició de continguts propis. En aquests cinc mesos, l’acció a la plataforma digital es calcula en 186.525 impactes, que és el càlcul de les interaccions que hi ha hagut en els 9 canals que s’han creat (web, xarxes socials i Públics 2012).
Cal recordar que a causa de la nova situació econòmica i el nou context social i relacional que s'imposa amb Internet i l'entorn 2.0, i partint de la diagnosi i les línies apuntades pel Pla director, el darrer trimestre de 2011 la Conselleria de Cultura va concloure que calia aconseguir desenvolupar un projecte que no acabés amb el 2012, sinó que plantegés una acció a mitjà termini, que assentés les bases dels propers anys.
Innovar: Banc de la Cultura
Què serà
Per què
Estructura del Banc
- Banc d’intercanvis lliures
- Banc d’espais
- Banc d’activitats
- Banc de recursos (humans i materials)
- Banc de talent
- Banc de formació contínua
- Banc de coneixement
- Banc d’emocions
- Banc i empresa
- Banc de finançament
- Establir una línia de convocatòries públiques.
- Visualitzar una plataforma de micromecenatge de tots els projectes culturals del territori que vulguin rebre aportacions ciutadanes, perquè tothom les pugui conèixer i participar-hi.
Com es visibilitzarà
Què suposarà
- El Banc de la Cultura implicarà un canvi en les relacions i les dinàmiques de treball que s’estableixen entre els agents culturals de la ciutat i de les que s’estableixen entre administració, agents privats i empresa.
- També suposarà una ampliació del sentit de la “cultura” i partirà de la concepció de la cultura com un bé bàsic i de primera necessitat.
- Donarà cabuda a manifestacions i persones poc visibles en el moment actual.
- Implicarà un canvi de procediments i de funcions en els diversos departaments de l’Ajuntament, que tindrà repercussions internes i externes.
- Contribuirà de manera decidida a visualitzar l’oferta i la demanda culturals, de manera que serà una continuació natural de Tarragona 2012.
Calendari previst
- Juliol-desembre de 2012: reunions amb el grup de treball específiques per a cada banc, compartició del document a agents culturals externs a través de contactes directes i a través de xarxes especialitzades, sessions de treballs sectorials: mitjans de comunicació, àmbit social... Primers contactes amb experiències digitals que puguin aportar dades sobre el gestor de continguts més adequat per a l’entorn a crear i primera definició de les xarxes que caldrà engegar. Definició del pressupost necessari per posar-lo en marxa. Recerca de finançament i implicació externa.
- 2013: concreció de l’arquitectura del web, disseny dels primers apartats, implantació del banc d’espais, del banc d’activitats i del banc de recursos. Primeres experiències pràctiques en el banc i empresa i en el banc de finançament.
- 2014: implantació del banc d’intercanvis lliures, del banc de talent i del banc i empresa. Experiències en el banc de finançament.
- 2015: implantació del banc de formació contínua i del banc de coneixement i consolidació del banc de finançament.
- 2016: implantació del banc d’emocions, consolidació de xarxes, aplicacions i eines 2.0.
- 2017: funcionament complet del Banc de la Cultura.