El guanyador del 10è Premi de cultura popular Joan Amades ha estat Jofre Padullés Plata  amb l'obra Festes amb bous. Recorregut pel nostre patrimoni cultural a través del Corre de Bou de Cardona. El veredicte s'ha conegut aquest dimarts 23 de novembre a través de la pàgina de Facebook de la Unitat de Lletres i Premis de l'Àrea de Cultura Amb els 5 sentits.

Currículum de l’autor

Jofre Padullés Plata (Manresa, 1979). És llicenciat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, on actualment està cursant els estudis de tercer cicle, i diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon Llull.

Coordinador de les publicacions “Quaderns” i “Quaderns-e” de l’Institut Català d’Antropologia, i membre del Grup de Recerca Etnografia dels Espais Públics de la mateixa entitat, actualment desenvolupa la seva activitat investigadora en el marc del grup de recerca GRECS del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona.

La seva activitat acadèmica l’ha dedicada als àmbits de la violència ritual, la religió i a l’estudi del secret com a dispositiu d’estructuració social. Sobre aquest tema ha publicat: Vides Secretes. Memòries d’un militant clandestí (2009); Lògiques del secret (2010) i Lluites Secretes. La cultura de la clandestinitat a Catalunya (1939-1977) (Junt a M. Delgado i G. Horta, 2010).

Sinopsi

Una i altra vegada, l’investigador entossudit en estudiar determinades pràctiques rituals com són els correbous, o les tradicions populars en general, es troba amb un obstacle recorrent que té a veure amb totes aquelles condemnes que, al·ludint al suposat folklorisme de les celebracions populars, les converteix en una espècie d’inventari d’arbitrarietats més o menys insensates, de restes de naufragis culturals o de simples vulgaritats pròpies de públics incivilitzats, convertides en poc més que el racó dels disbarats sobre les quals no es pot dir res de seriós.

Des de l’àmbit científic, aquesta devaluació s’ha vist agreujada per la manca de referents a l’hora d’abordar un camp d’estudi que no feia altra cosa que generar desconcert. De fet, bé podríem dir que l’antropologia es pot considerar la filla bastarda que per raons poc més que incomprensibles s’ha entestat en cercar sentit allà on semblava que era impossible trobar ni un bocí de sensatesa.

L’autor Jofre Padullés, guanyador del 10è Premi de cultura popular Joan Amades pel seu treball “Bous de mort”, desmenteix totes aquelles afirmacions que portarien a concebre les festes populars amb bous com a simples espectacles, abocant-les al calaix de sastre de les explosions d’insensatesa col·lectiva, relegades a l’estatus d’unitats desestructurades, com si fos impossible assigna’ls-hi un lloc en un determinat sistema, deixant-les una vegada i altra abandonades a la deriva.

L’eix fonamental del treball el constitueix la celebració centenària del Corre de Bou de Cardona, tot i que ens ofereix una panoràmica general de la cultura popular taurina de Catalunya. El lloc central l’ocupen les categories relatives a la tradició i la modernitat, a partir de les quals es ressegueixen qüestions claus com ara l’aparició del toreig professional i la corrida comercial, o les transformacions dels espais de celebració de les festes populars amb bous.

Tot plegat, posant de manifest fins quin punt la naturalesa enutjosa dels correbous, no es trobava, com freqüentment es volia fer creure, en l’aparent insensatesa de tal celebració, sinó en la insinuació que tal celebració, i per extensió tota praxis simbòlica popular, vehiculava un discurs de poder absolutament coherent que es mostrava indiferent al de la ideologia oficial i actuava advocant un ordre fonamentalment diferent al imposat des del camp sociopolític dominant. Una constatació que es fa palesa des de les reglamentacions antitaurines d’Isabel la catòlica, fins a la llei 3/1988 de protecció dels animals del Parlament de Catalunya, la qual paradoxalment, permetia que es continuessin sacrificant bous a les noves places de toros construïdes per a turistes al llarg de la costa catalana alhora que ho prohibia a Cardona.