Gerard Guix i Anna Casassas van ser els grans triomfadors de la Nit dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, celebrada aquest dissabte. El primer s'ha endug el 21è premi Pin i Soler amb la novel·la Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me, mentre que la segona ha guanyat l'11è premi Vidal i Alcover de traducció El sopar de cendra, de l’obra original La cena de le ceneri, de Giordano Bruno.

Gerard Guix

Gerard Guix (Vic, 1975). Com a novel·lista ha publicat fins ara tres novel·les. Memorias (sucias y hambrientas) (Edición personal, 2000), La deriva dels continents (Angle Editorial, 2005) i Dia de caça (Columna, 2007). Durant el 2011 publicarà amb Estrella Polar i La Galera (en català i castellà respectivament) la primera part d’una trilogia de caire fantàstic destinada al públic juvenil. També és un dels joves autors seleccionats per Lolita Bosch a l’antologia Veus (Empúries/Anagrama)

En teatre ha escrit 8 obres de les quals destaquen Salveu les nostres ànimes (2004), El Cementiri (Premi Fundació Romea de Textos teatrals 2006), estrenada al Teatre Romea de Barcelona dins del 31è Festival Grec de Barcelona amb el títol de Gènesi 3.0 i Sóc una màquina produïda per Teatre de Guerrilla. La seva darrera obra, U, Due, Três és una experiència multilingüe que fins ara s’ha vist amb molt èxit a festivals i mostres de Portugal, Itàlia i Espanya i que al 2011 reprendrà la seva gira europea. Aquesta mateixa setmana ha guanyat el Premi Especial del Jurat a la 15a Mostra de Teatre de Barcelona.

Motivació que l’ha fet escriure aquesta novel·la

El març de 2007 Gerard Guix es trobava a Londres gràcies a una beca concedida pel British Council. Mentre passejava prop del Big Ben una noia li va demanar si podia caminar amb ell. Tot i la sorpresa inicial hi va accedir i fins i tot van anar a prendre un cafè. En acomiadar-se la noia, que era russa i es deia Anastasia, li va donar el seu telèfon per si volia quedar un altre dia. Ell mai no la va trucar. Tot i que ara encara conserva el número de telèfon, mai més n'ha sabut res però sempre s'ha preguntat què hauria passat si l'endemà hagués tornat a quedar amb ella. La novel·la explora aquesta possibilitat i, trencant la fina línia que existeix entre la ficció i la realitat, inventa una biografia per l'autor amb una família i una crisi professional que potser un dia podrien arribar a ser reals.

Sinopsi

Durant els últims sis mesos les coses no han estat fàcils per en Gerard i l’Anastasia. De fet, des de que fa cinc anys ella li va demanar per caminar al seu costat sota el Big Ben, la seva relació no ha estat massa convencional. És per això que ara han emprès un viatge des de Barcelona fins a un bonic poble al costat suís del llac Léman per intentar arreglar la seva relació. Allà ell també intentarà desesperadament salvar la seva carrera com a novel·lista utilitzant mètodes poc convencionals i ella s’anirà convertint a poc a poc en una còpia d’Audrey Hepburn mentre és assetjada per una curiosa família de paper.

A mig camí entre la realitat i la ficció, Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me mostra d’una manera crua i directa les sempre difícils relacions de parella però aprofita l’humor i la fantasia per plantejar qüestions molt més surrealistes com si seria possible viure sense cap record.

Anna Casassas

Currículum de l’autora

Anna Casassas Figueras (Barcelona, ) es dedica exclusivament a la traducció literària del francès i l’italià al català, amb més de 80 títols traduïts (entre els quals es poden destacar obres d’Honoré de Balzac, Victor Hugo, Marcel Proust, Claudio Magris, Andrea Camilleri i Erri de Luca). Anteriorment ja va rebre el premi Mots Passants del Departament de Llengües Romàniques de la Univestitat Autònoma de Barcelona per a la millor traducció del francès al català publicada durant l’any 2009.

Sinopsi

L’obra La cena de le ceneri és el primer dels sis diàlegs filosòfics italians de Giordano Bruno (Nola 1548 – Roma 1600). El títol de l’obra es refereix a un sopar celebrat el dimecres de cendra a casa del cònsol francès a Anglaterra i pretén reproduir-ne les converses. A través d’aquestes converses, igualment anomenades diàlegs, Bruno desenvolupa les seves concepcions cosmològiques, segons les quals els móns són infinits i vius, i no hi ha cap mena de jerarquia entre els éssers. Les seves teories van provocar que la Inquisició el fes cremar a la foguera.