Aquest dimarts 15 de setembre a les 19.45 h s’inaugura al Pati Jaume I la mostra "Memòries dels castellers" de Maria Andrews, qui des del 2001 va quedar atrapada per la filosofia castellera i ara vol mostrar-la al gran públic, coincidint amb les festes de Santa Tecla.

La Maria és filla de Sabadell on hi té la major part de la seva família. Actualment resideix entre San Francisco, Califòrnia i Catalunya. És llicenciada en Belles Arts a l'Institut d'Art de San Francisco on va estudiar fotografia amb els famosos fotògrafs Pirkle Jones, Larry Sultan i Jim Goldberg, i pintura amb Carlos Villa, Sam Tchakalian, Irene Pijoan, Inez Storer i Pat Klein. Mostra la seva obra àmpliament a Europa i els Estats Units, i les seves obres són recollides en varies col.leccions privades. Actualment la representen les galeries de SFMOMA Artists Gallery a San Francisco i Galeria Nova 3 de Sabadell on es poden comprar les obres d’aquesta exposició.

Què fa que una fotografia sigui una memòria en lloc de la documentació d'un moment passat?
Escrit per Maria Andrews

“La meva obra és una exploració d’aquesta pregunta. Els meus objectius són: per una banda crear fotografies de memòries tal i com les veiem dins de la nostra ment, per un altre estirar els límits del medi fotogràfic mes enllà de com s’ha utilitzat fins ara. Aquesta obra es desenvolupa intentant trobar resposta a les següents preguntes: ¿Quin és el propòsit de la fotografia una vegada que es deslliura de la representació mimètica? i: ¿com es pot utilitzar el medi per crear imatges dinàmiques de moments passats?

El focus principal d’aquesta obra és l'estudi de les possibilitats que ofereix la fotografia de representar els moments que experimentem a la nostra vida com imatges dinàmiques en comptes d'estàtiques o congelades en el temps. Amb aquestes imatges intento demostrar que podem representar el mateix moment tal i com realment el visualitzem i el recordem: entelat, poc precís, canviat i amb emocions, per pintar-lo. A les fotografies creades com a memòries o documents del passat els hi falten els elements de les nostres memòries reals i la natural continuïtat del temps; semblen rígides i estàtiques, en comptes de semblar reals i plenes d'emoció com són els nostres records.

Durant els darrers anys he treballat creant un projecte anomenat Memòries que consisteix en fotografiar records després que hagin estat transformats pel temps i els esdeveniments que vivim. Amb aquesta obra canvio la perspectiva de l'espectador per captar les imatges dels nostres records tal i com es projecten a la ment.

Per aconseguir aquest objectius he desenvolupat una tècnica personal. Vaig començar utilitzant negatius de pel·lícula de 35 mm per crear les imatges, treballant en l'emulsió de la pel·lícula en un procés d'addició i sostracció per crear cruixits, escletxes, rascades, pols, líftings, taques i tot tipus de resultats que individualment es podrien interpretar com a equivocacions o destrucció dels negatius, però que en certa quantitat creen i defineixen l’imatge.

Per a la sèrie Memòries dels Castellers he fet donar a aquesta tècnica un pas més per incloure la consciència col·lectiva que aquesta tradició representa per a tots els catalans. Volia que aquesta sèrie fos un grup de memòries col·lectives i per això, a més a més d’utilitzar les meves pròpies fotografies, també he fet servir imatges que generosament altres fotògrafs m’han deixat. He tornat a fotografiar les seves imatges i he utilitzat aquests negatius juntament amb els meus com a material base per començar a crear les memòries dels castellers. L'altre canvi que he fet és el d’imitar la tècnica de construir els castells a base de capes o pisos creant l’imatge final anant-la cobrint amb varies versions de la mateixa imatge, en diversos estats de deteriorament”.