A partir d'aquest dimecres 9 de setembre i fins el proper dia 1 de novembre de 2009, es podrà visitar a la Fundació Forvm, ubicada a la Casa Canals, l’exposició fotogràfica La Tabacalera, comissariada per Chantal Grande, amb la col·laboració de la Conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament.

Aquest projecte s’emmarca en Les Històries d’Art del 2009, una iniciativa que ja es va engegar l’any passat amb l’espectacle Records i Somnis de la ballarina Arantxa Sagardoy, que es va dur a terme en diferents espais patrimonials de la ciutat. A partir d’aquí, la tinenta d’alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, va demanar a la coreògrafa que passés el testimoni a un element patrimonial per a l’any següent, qui va triar l’edifici de la Tabacalera i va atorgar a algú la feina per plasmar-lo en una manifestació artística. Els encarregats de fer-ho van ser la Fundació Forvm.

Memòria sobre comanda
En la història de la fotografia sempre han existit les comandes als fotògrafs, els quals quasi sempre han treballat conceptes com ara el paisatge, la història o la recerca de la identitat. Podríem dir que són projectes que tenen una dualitat molt marcada, ja que els autors apliquen criteris creatius en la seva recerca, però, alhora, el resultat final esdevé també un document.

A la dècada dels 70 la George Eastman House de Rochester va organitzar una exposició que reunia diversos fotògrafs: Robert Adams, Lewis Baltz, Frank Gohlke, Stephen Shore i els alemanys Bernd & Hilla Becher. La mostra portava per títol “New Topography: Photographs on a Man-Altered Landscape” i tractava de caracteritzar el treball d’aquests fotògrafs, als quals van començar a denominar new topographics. L’objectiu que perseguien era representar el paisatge real en front al paisatge ideal i defugir la mirada idealitzadora. Aquests fotògrafs van crear una nova estètica: ja no es tracta de fotografiar les belleses de la naturalesa, sinó de donar unes pautes documentals, tant per al paisatge natural, com per a l’industrial i l’urbà.

La ciutat de Tarragona està vivint un moment molt important de cara al futur en tots els àmbits, però especialment en l’àmbit cultural i patrimonial. La ciutat lluita per tenir un gran centre de creació contemporània, en el sentit més ampli i pluridisciplinari, i aquesta lluita ens agafa immersos en el remolí de la cursa per aconseguir la Capital Europea de la Cultura, Tarragona 2016.

A un espai emblemàtic de la ciutat com és la Tabacalera, molt arrelada en el darrer segle a la història de la ciutat per la producció industrial i per les relacions humanes, li torna a tocar ara ser un punt de referència, ja que tindrà un protagonisme molt important i els seus espais, que eren fabrils fins fa ben poc, esdevindran culturals i crearan un altre tipus de riquesa.

Actualment aquests vestigis han deixat de ser industrials i pocs indicis ens ajuden a comprendre què és el que passava entre aquells murs. Estem en un punt mort, la memòria comença a esvair-se, però una altra s’hi esta instal·ant.

La Fundació Forvm per la Fotografia, responsable del projecte La Tabacalera, va confiar en dos fotògrafs estretament lligats a la ciutat, Pau Gavaldà i Quim Vendrell, per desenvolupar aquesta comanda. Tots dos formen part del panorama de la creació fotogràfica a la nostra ciutat.

El seu treball ha estat respectuós amb l’esperit d’aquest monument industrial, fent un repàs íntim i meditat, una new topography que resumeix en un document, un nou patró de contemplació d’aquest “no lloc” en què s’ha convertit actualment la Fabrica de Tabacs.

El projecte era un repte per als autors: calia trobar una línia d’actuació que no banalitzés la majestuositat de l’edifici i ser realista amb la seva situació actual. El període de treball de camp es va iniciar al desembre de 2008 i s’ha acabat a l’abril de 2009. Han estat mesos de treball intens. A cada visita els canvis de llum provocats per les diferents èpoques de l’any feien que la Tabacalera esdevingués una nova “model” que posava resignada per als fotògrafs.

Tant Pau Gavaldà com Quim Vendrell s’han esforçat a donar una visió fotogràfica que redueix i limita a l’imprescindible els factors subjectius, amb la finalitat d’afavorir la impressió de donar la major objectivitat i neutralitat possibles, mostra-ne els signes i pautes del seu ús industrial, ara fora de servei, amb perspectiva i profunditat. En definitiva, una interpretació personal d’aquest espai i de la seva atmosfera, tant exterior com interior.

El resultat final ha estat una col·lecció de 50 fotografies que, tot i ser d’autors diferents, es complementen i reflecteixen molt bé l’esperit i la filosofia que el projecte s’havia plantejat. Les imatges esdevenen una radiografia de l’espai on simultaniegen la nostàlgia i les estètiques aplicades a la bellesa de les coses quotidianes.

Amb motiu de l’exposició, Arola ha editat un llibre amb totes les imatges reproduïdes i textos de Chantal Grande i Jordi Piqué.