Omar, de Maria Roig i Àfrica Blues, d'Antoni Tur

Després de quatre anys del cicle Zona drama, en què hem donat a 
conèixer obres no estrenades d’autors consolidats, en aquesta ocasió oferim dos textos sorgits del Taller d’escriptura teatral, impartit per Albert Mestres a l’Escola de Lletres. Àfrica Blues. “La guerra, el foc i la destrucció són la porta d’entrada a una obra que combina la fantasia construïda amb referents del cinema o de la mitologia amb una mirada crua sobre la realitat més despullada d’Àfrica. Sísif i Gea, noms que remeten als mites grecs, són actualitzats i ubicats en un gabinet Caligari una mica diferent del de la pel·lícula alemanya de terror estrenada el 1920”. Omar. “Marco i Marta es preparen per rebre un immigrant a casa seva, participant del Pla d’Acollida de l’illa de Lampedusa. La nit abans, les pors i els recels davant la nova situació que trencarà la rutina establerta en la relació de parella fan sortir a la llum tot allò que estava soterrat per les convencions i la zona de confort en què s’havien instal·lat. Maria Roig crea la situació perfecta per reflectir de manera directa i sense engany algunes de les percepcions, prejudicis o vivències del món occidental en relació amb els immigrants”.

Lurdes Malgrat

Cliqueu aquí per a més informació

Dues comèdies i un monòleg, de Josep A. Baixeras

Direcció: Marc Chornet. Interpretació: Toni Gullemat, Neus Pàmies, Martí Salvat, Roser Tàpias
De Josep A. Baixeras (Tarragona, 1927 – 2008) coneixem la faceta de narrador, a part de l’activitat professional com a advocat o el seu compromís cívic i polític. En aquest segon aspecte destaquen el fet d’haver conduït el primer programa de ràdio en català després de la guerra, a Ràdio Tarragona, haver estat el primer president d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Senador per l’Entesa dels Catalans a les primeres eleccions democràtiques (1977), primer Tinent d’Alcalde de l’ajuntament de Tarragona (1979-1983), etc. Com a narrador, va guanyar el premi Víctor Català 1959, va quedar finalista del St. Jordi 1963 i ha deixat publicats quatre reculls de relats i dues novel·les. En canvi, és menys coneguda la seva activitat com a autor teatral, gènere al qual, com a espectador, tenia una gran afició. De les 10 obres que va arribar a escriure, només cinc van ser publicades en vida de l’autor. I només tres van pujar als escenaris. En aquesta ocasió oferim tres textos dramàtics breus, que il·lustren molts aspectes de la seva manera de fer literària, sobretot la mordacitat i la ironia. Es tracta de les dues comèdies no estrenades que formen part del tríptic El mas dels Casaments: La Bilis Negra i L’ambició, a les quals afegirem el monòleg inèdit L’aviciat

Cliqueu aquí per a més informació

El dos germans, de Jaume Vidal Alcover

Direcció: Marc Chornet. Actors: Toni Guillemat, Jordi Llordella, Rosa Serra, Queralt Casassayas.

En morir, Vidal Alcover va deixar unes quantes obres inèdites i sense estrenar, que actualment es conserven en el seu llegat, dipositat a la URV. Entre elles, Els dos germans constitueix una variació al voltant del tema del fill pròdig i va ser escrita el 1952. Es tracta d’un dels temes predilectes de l’autor, al qual dedicaria més endavant la seva atenció en un llibre de poesia (El fill pròdig, 1970).

Retorn a Betlan, de Ramon Gomis

Direcció: Iban Beltran. Actors: Cesca Piñon, Àngela Jové, Doctor Soler, Enric Auquer.

Aquesta obra ha estat escrita per Ramon Gomis especialment per a l’ocasió. A través de l’encontre de membres d’una família pertanyents a tres generacions diferents, l’obra planteja temes de força actualitat, però sobretot hi gravita la persistència de la memòria i la necessitat de conèixer la veritat.

Cliqueu aquí per a més informació

Dues tries, de Francesc Cerro

Direcció: Francesc Cerro. Actors: Sergio Caballero (Tsevolod Kauffmann / Robespierre) i Santi
Ricart (Vassili Turnèiev / Danton).

Dues tries de Francesc Cerro aplega dos textos breus del dramaturg i director d’escena reusenc, a través de les quals pretén establir un joc de miralls dramatúrgic confrontant dues peces que ens parlen de la Revolució i dels seus efectes col·laterals (solitud, poder, violència, mentida, llibertat, etc.).

Família, de Sergi Xirinacs

Direcció: Carles Bigorra. Actors: Ricard Farré (Hèctor), Gerard Domènech (Pol), Oriol Grau
(Enric), Ester Cort (Rita), Anna Briansó (Quima), Jaume Comas (Quim).

Comèdia trepidant que, a través d’una família de la burgesia catalana, ens descobreix totes les misèries de la societat contemporània. El pare és un prohom condecorat pel Govern i és a l’hospital en coma irreversible. Això és motiu de trobada urgent dels quatre fills, tots ben situats
en els mons de la política, els negocis i l’Administració, on manifesten les seves divergències de tota mena, amb retrets personals i maquiavèl·liques estratègies de futur, fins al punt gairebé del trencament.

Cliqueu aquí per a més informació

Refugiats, de Lurdes Malgrat

Direcció: Albert Mestres. Actors: Elies Barberà, Aina Calpe, Toni Guillemat, Eva Ortega.

Refugiats és la primera obra de teatre llarga publicada, de Lurdes Malgrat. Es tracta d’una metàfora sobre la nostra societat, vista a partir dels personatges que conflueixen en un espai públic, amb l’alternaça del dia i la nit: el dia com el marc de les aparences, la nit com a escenari d’allò que s’oculta o es vol dissimular. Tal com ha dit el crític Francesc Foguet: “El dia és l’espai de les forces de la consciència, en contraposició amb les forces nocturnes de la inconsciència o de la maldat.”

Blut und Boden, de Manuel Molins

Direcció: Marc Chornet. Actors: Carles Martínez, Teresa Urroz, Neus Pàmies i Xavier Torra.

Blut und Boden (Sang i Pàtria) ens presenta la fi gura del professor Martin Schwarzwald, Mestre d’Alemanya, rere el qual s’entreveu la figura de Heidegger, i el camufl atge de les seves idees darrere d’una retòrica brillant i poètica. Una retòrica i unes opinions que arriben fins als nostres dies i els moviments neonazis que campen de nou per Europa. El text, que adopta innovadores formes teatrals, es pregunta, i ens pregunta, si la realitat actual no ens mostra també un cert tancament en fals de la II Guerra Mundial i la victòria sobre el pensament nazi.

Cliqueu aquí per a més informació

El regne de les anguiles, d'Albert Pijoan

Actors: Roser Bundó, Carles Cruces, Eloi Benet. Direcció: Marc Chornet.
Uns personatges guiats per l’atzar, les vicissituds dels quals l’autor estructura en catorze quadres desordenats, però que ens permeten reconstruir una història ambientada als baixos fons de la ciutat i que, segons Oriol Izquierdo, també constitueix, “gràcies a la banda sonora que els acompanya, un recorregut per la memòria històrica del tardofranquisme i la primera transició”.

Marea alta marea baixa, de Grégorie Polet

Actors: Toni Guillemat, Nico Jongen, Aleix Melé, Eva Ortega, Anna Pérez Moya. Direcció: Albert Mestres.

Estructurada en quinze escenes distribuïdes en cinc parts, parteix de la confessió de crisi existencial que Didier fa a Antoine. La que prové de l’avorriment que sent a trenta-cinc anys, quan segons ell ja no es pot canviar res en la vida. A més, Didier està escrivint una novel·la que comencem a llegir a través del diàleg amb Antoine. Tot plegat constitueix un continu joc d’encreuaments entre els personatges, com s’entrecreua el somni amb la vigília, la realitat amb la ficció, la vida amb la mort…

Cliqueu aquí per a més informació

Sartine, “rei” de París, de Carles Marquès

Direcció: Marc Chornet. Interpretació: Ricard Ferré. Dins dels actes del Tricentenari.

Antoine de Sartine, un dels personatges més inquietants i poderosos de la França del s. XVIII, va néixer a Barcelona el 1729, fill de l’intendent general nomenat per Felip V, i va morir a Tarragona el 7 de setembre de 1801. Aquesta darrera circumstància és l’excusa perquè l’escriptor i periodista Carles Marquès construeixi aquest monòleg, que ens atansa al personatge, la seva època i la música que el va acompanyar.

Safira, de Magí Sunyer

A partir del romanço “La dama de Reus” —que ja va donar lloc, per exemple, a l’obra homònima d’Ambrosi Carrion, de 1949—, Sunyer recupera una història coneguda, la d’aquella dama extraordinàriament bella que es veu obligada a anar al llit amb el tirà per salvar la vida del seu marit. En aquesta nova recreació, la dama, Safira, ha fugit del seu país, amb Ismael, carismàtic

líder opositor ara vençut per la persecució i per la malaltia. L’entrega de Safira a Max els garanteix un fràgil estatut de refugiats clandestins, sempre sota l’amenaça de l’extradició.

Cliqueu aquí per a més informació