Preguntes específiques del Premi Vidal Alcover

• Les bases del premi Vidal Alcover diuen que les obres a traduir han de pertànyer al domini públic? Com es pot saber, això?

La forma habitual de finançar la literatura, com també altres modalitats artístiques, és a través dels drets d’autor. Un autor no sol percebre diners per escriure la seva obra, sinó per cada exemplar venut. Però pot demanar dels editors un avenç d’aquests drets, tant dels editors de l’obra original com de les traduccions que se’n facin. Això implica que ell, els seus representants o els que n’heretin els drets poden exigir aquest pagament.

Pertànyer al domini públic vol dir, en altres paraules, que l’obra pot publicar-se lliurement, ja que ningú no en conserva els drets i, per tant, ja no genera cap tipus de pagament en concepte de drets d’autor. Aquesta condició no figurava a les bases de les primeres edicions del Premi Vidal Alcover, però vam haver d’incorporar-l’hi perquè ens trobàvem, en algun cas, que es premiaven, o podien premiar-se, obres que després resultaven molt difícils de publicar a causa dels elevats drets d’autor que es demanaven, o fins i tot que no es podien publicar perquè algú altre ja els havia adquirit, amb la qual cosa podria resultar que es premiés una obra i no pogués publicar-se.

Com podem saber que una obra pertany al domini públic; és a dir, que està lliure de drets?

De manera general, això està regulat per llei, encara que de vegades cal fer la comprovació individualment per a una obra en concret.

Norma general

De manera general, les obres passen a domini públic 70 anys després de la mort de l’autor. En el cas de l’estat espanyol, aquest període s’allarga a 80 anys per a autors morts abans de 1987. Aquesta data es computa a partir de l’1 de gener de l’any següent.

Cal tenir en compte que, per aplicar aquesta norma, no preval la legislació del país de l’autor que es vol publicar, sinó la legislació del país on vol ser publicat.

Per tant, si es vol publicar en català, en una editorial catalana, una obra d’Émile Zola (per exemple) no hi haurà problema perquè va morir el 1902. Per tant, les seves obres ja pertanyen al domini públic.

Si el que es vol publicar és una obra de Thomas Mann, en canvi, com que va morir el 1955, les seves obres encara no hi pertanyen, sinó que generen drets d’autor. En el cas de Thomas Mann resultarà que les seves obres passaran a domini públic a Alemanya als 70 anys de la seva mort (és a dir, l’1 de gener de 2025). En canvi, perquè això ocorri a l’estat espanyol caldrà esperar deu anys més. Hi ha països, per contra, on els drets d’autor expiren als 60 anys de la mort, com és el cas de l’Índia. En aquest cas, Thomas Mann ja és lliure de drets d’autor des de 2015.

Casos específics

Hi ha una sèrie d’excepcions a aquesta norma general. Una d’aquestes excepcions es refereix a les obres publicades de manera pòstuma. També a les obres anònimes. O a les obres col·lectives, que per tant no poden referir-se a una sola data de decés. En aquests casos, el termini de vigència dels drets d’autor es calcula a partir de l’any de primera edició de l’obra. Per exemple, encara que Franz Kafka va morir el 1924, les seves Cartes a Milena van ser publicades pòstumament el 1952, amb el títol Briefe an Milena, però no es tractava d’una edició íntegra. Posteriorment, hi ha hagut altres edicions, que han anat ampliant el nombre de textos. En tots aquests casos, és millor investigar individualment cada obra. És possible que d’una obra editada després de la mort de l’autor, hi hagi alguns drets que corresponguin a la persona que ha tingut cura de l’edició i hagi establert el text definitiu, per exemple.

Per això demanem que, al projecte presentat al Premi Vidal Alcover, hi figuri la pàgina de crèdits de l’edició de partida, on, si l’obra genera drets, se suposa que haurà de constar-hi la referència.