Els precedents
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona es van convocar per primera vegada el 1991. Amb tot, aquesta primera edició tenia ja uns precedents. D'una banda, Òmnium Cultural del Tarragonès convocava, des de 1978, el Concurs Literari Juvenil Domènec Guansé; la mateixa entitat, el 1984 ja havia organitzat la Primera Nit Literària dels Països Catalans, una vetllada en què s'atorgaren el 1r Premi d'assaig Rovira i Virgili, el 1r Premi de narrativa Pin i Soler, el 1r Premi de poesia Comas i Maduell, el 1r Premi d'historieta gràfica Ricard Opisso i el 7è Concurs Literari Juvenil Domènec Guansé. L'origen del Premis Literaris Ciutat de Tarragona es troba en aquesta convocatòria anterior, l'objectiu de la qual era situar la ciutat al mateix nivell d'altres com València o Girona quant a certàmens literaris prestigiosos.
El cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, però, també tenia altres precedents paral·lels. Per una banda, l'Ajuntament havia convocat, el 1980 i el 1982, el premi de poesia Tarragona. Per una altra, el mateix Ajuntament va instituir també el premi Gramunt i Subiela, en honor a aquest notari tarragoní, que havia fet donació al municipi d'un important llegat bibliogràfic, i el 1987 va convocar per primera vegada el premi d'investigació arqueològica Lluís Pons d'Icart.
Els primers anys (1991-1993)
Des de 1991 fins a l'actualitat, la convocatòria literària ja no ha patit cap interrupció. Amb tot, any rere any s'hi han anat introduint canvis que l'han millorat contínuament. En un principi, la convocatòria era responsabilitat exclusiva d'Òmnium Cultural del Tarragonès, tot i que comptava amb el suport, sobretot econòmic, d'altres institucions; els premis convocats eren, en principi, els mateixos que a la festa literària de 1984, és a dir, poesia, narrativa, assaig, historieta gràfica i literatura juvenil, amb els mateixos noms que llavors.
Des de 1991, d'altra banda, seguint la proposta d'Edicions El Mèdol, es pren el determini de publicar els treballs guanyadors. En aquell any, l'editorial es va fer responsable dels premis d'assaig (que va publicar fins al 2003) i de narrativa (que va publicar fins a l'edició de l'any 2000). En canvi, els altres premis (poesia, historieta gràfica i literatura juvenil) no es publicaven.
Una altra de les novetats que va establir-se, a partir de 1993, va consistir a complementar la dotació econòmica dels premis amb una peça dissenyada pel joier Joan Blázquez, que va rebre el nom de Musa de Tarragona, en versions de bronze i plata.
En aquest període, i fins a 1998, el lliurament dels premis es concretava en un sopar literari.
Un primer impuls organitzatiu (1994-1998)
El 1994, l'Ajuntament, a través de la Fundació Universitària Ciutat de Tarragona, ens municipal de caràcter autònom, va assumir la necessitat d'impulsar els Premis, per la qual cosa va signar un conveni amb Òmnium Cultural per formalitzar la seva aportació econòmica i organitzativa. El canvi va ser important, perquè implicava, en primer lloc, que l'Ajuntament assumia la despesa, ja fos directament o mitjançant l'obtenció de patrocinadors; en segon lloc, l'Ajuntament assumia la direcció tècnica dels Premis, nomenant, de la seva plantilla, un director dels Premis Literaris.
La incorporació de la Fundació Ciutat de Tarragona també va ser causa que el 1997 es creés un premi singular: el Tinet de narrativa curta per Internet, que des d'un principi va obtenir ja un alt nivell de participació. Cossetània edicions es va fer càrrec de la publicació del premi Tinet des d’aleshores, en un volum que recull l'obra guanyadora i fins a una quinzena d'altres relats seleccionats. També, des de 1996, Cossetània havia assumit l'edició del premi de poesia.
La dotació dels altres premis es va mantenir més o menys estable, amb algunes lleugeres variacions. Però l'any 1998 l'ajuntament va decidir que, per dotar de més visibilitat al premi de narrativa Pin i Soler, calia una dotació econòmica que l'equiparés a altres premis importants de la literatura catalana. En aquesta edició, el premi va passar d'una dotació de 500.000 a 3 milions de pessetes (de 3.000 a 18.000 euros aproximadament). Amb aquesta dotació s'obre la porta a un nou període per als Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Un segon impuls organitzatiu (1999-2010)
L'any 1999, continuant amb el paper emprès per l'Ajuntament des de 1994 en l'organització dels Premis, se’n va encomanar la convocatòria i organització a l'Àrea de Cultura. A partir d'aquest moment s'implanten tot un seguit de canvis, tant en el cartell de premis, com en l'organització, edició de les obres, acte de lliurament, finançament, implicació ciutadana, etc.
Pel que fa al cartell dels Premis, el primer canvi va ser la incorporació, l'any 2000, del premi Vidal Alcover de traducció, concebut com a premi beca, dotat amb 18.000 euros. Aquest premi inicialment el publicava l'editorial Proa i de seguida es va convertir en un referent de la traducció al català. El mateix any es va suprimir del cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona el premi d'historieta gràfica. La raó era que, en tots els anys de convocatòria, no s'havia trobat cap fórmula de publicació i, en conseqüència, els treballs premiats havien romàs inèdits. L'organització va preferir no convocar-lo fins que no es trobés un editor. L'any 2001 es van incorporar al cartell dos premis que l'ajuntament ja convocava de feia anys, amb caràcter biennal i alternant-se entre ells: el Premi d'Història Gramunt i Subiela i el Premi d'Investigació Arqueològica Pons d'Icart. D'ambdós, va encomanar-se'n l'edició a Arola editors. Aquests premis es van mantenir en el cartell fins a 2005. Una nova incorporació va ser la del Premi Joan Amades, de cultura popular, a proposta de l'Associació Joan Amades i que publicaria Edicions El Mèdol fins al final. Aquest premi es va mantenir fins a 2009, moment en què l'associació proposant va decidir reconvertir-lo en un premi honorífic. Un altre canvi en el cartell va ser la reconversió del premi d'assaig en un premi de biografies, autobiografies, memòries i dietaris, mantenint el nom de Rovira i Virgili. Un darrer canvi en el cartell de premis d'aquest període va ser la supressió del Premi Domènec Guansé de literatura juvenil. L'organització va creure que l'àmbit de convocatòria i difusió d'aquest premi no era coincident amb el dels altres, que era d'un abast més general, per la qual cosa es proposava dedicar-li una convocatòria específica.
Quant a les editorials, hi va haver un seguit de canvis. El Premi Pin i Soler, va passar a ser editat per l'editorial Proa el 2001; i per Columna edicions el 2005. El premi Vidal Alcover va patir alguns canvis d'editorial fins que va estabilitzar-se amb edicions de 1984 l'any 2006. El d'assaig (després, de biografies, autobiografies, memòries i dietaris) va passar a Arola editors el 2003. Des de 2000 fins a l'última edició, Arola també va publicar el concurs de literatura juvenil Domènec Guansé.
En aquest període també hi va haver canvis en les dotacions. L’any 2002, aprofitant el canvi de moneda, es van augmentar les dotacions d’alguns dels guardons, arrodonint-los per dalt. El 2004, aprofitant el canvi d'editorial del premi Pin i Soler, es va decidir precisar-ne el gènere (fins aquí era de narrativa; a partir d'aquí, només de novel·la). D'altra banda, el Premi de traducció Vidal Alcover, que des de l'inici premiava tant l'obra guanyadora com la finalista, a partir de 2005 va limitar-se a donar un sol premi.
Durant aquest període, l'acte de lliurament de premis va canviar substancialment. El 1999 es va deixar enrere el sopar literari, que era substituït per una Festa Literària al Teatre Metropol, amb un guió complex que combinava actuacions diverses amb els premis pròpiament dits. Entre altres, l'acte va ser conduït pel periodista Àngel Casas (1999) i per l'actriu Mercè Anglès (2001). Durant els anys del Metropol, l'acte de lliurament de premis va ser transmès en directe per l'emissora pública Catalunya Cultura. L'any 2002, aquest acte va servir per retre homenatge a Josep Yxart, en el 150 aniversari del seu naixement. L'any 2003, l'organització va decidir combinar les dues fórmules de sopar literari i festa espectacle. A partir d'aquest moment els premis es donaven en el transcurs d'un sopar, durant el qual hi havia tot un seguit d'actuacions musicals, teatrals i literàries. L'escenari escollit va ser l'Hotel Imperial Tàrraco en els primers anys, substituït després pel Fortí de la Reina. El 2003, l'acte va ser conduït pels periodistes Jordi Gil i Enric Company; el 2004, la presentadora va ser Montse Soto, sota la direcció de Jordi Lara. El 2005 van dirigir l'acte Ramon Simó i Magda Puyo i van presentar-la els actors Maria Molins i Fèliz Pons. El 2006, la festa va ser dirigida per l'actriu Àngels Aymar.
En tot aquest llarg període, l'any 2004 serà recordat especialment per una polèmica. L'organització va tenir coneixement que l'obra inicialment escollida pel jurat com a guanyadora del Premi Pin i Soler de novel·la incomplia les bases i, per tant, un cop demanats informes jurídics, va ser desqualificada i el premi, declarat desert. Fruit d'això va ser el canvi d'editorial i la publicació, per part de l'organització d'un reglament de bones pràctiques per tal d'evitar situacions com la que s'havia donat.
Una altra característica important dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona en aquest període (1999-2010) es que es va convertir en el punt culminant de tot un seguit d'activitats literàries, que es desenvolupaven per tota la ciutat durant els mesos d'octubre i novembre, tot configurant el que es va anomenar Tardor Literària.
Última etapa, per ara (des de 2011)
Després de l'edició de 2010, l'organització dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona va fer una parada per tal d'adaptar la convocatòria a la nova situació creada per la crisi econòmica. Això va comportar un seguit de canvis. El més visible va ser la reducció del cartell a només tres premis: el de novel·la, pel fet de ser el més conegut; el de narrativa breu, pel fet de ser el més participatiu; i el de traducció, pel fet de ser el més singular, que diferencia aquesta convocatòria de totes les altres. En canvi, ni les dotacions, ni les bases, ni les editorials, ni els jurats van experimentar cap canvi. Altres dues novetats importants van ser el fet que, a partir de 2011 les obres es presentarien per via electrònica. I que s'alteraria el calendari: els premis serien convocats, a partir d'ara, el mes d'octubre i serien lliurats el maig següent. Tots aquests canvis, s'han anat traduint a un increment progressiu de la participació.
En la primera edició d'aquesta nova etapa, els premis van ser atorgats en un acte senzill a la sala de sessions de l'ajuntament. En els anys posteriors, s'ha recuperat el lliurament al Teatre Metropol, en un acte que s'ha completat amb una actuació musical: el 2013, a càrrec de Joan Reig, que va cantar versions de diferents poetes; el 2014, a càrrec de Maria del Mar Bonet, que va interpretar els Cants d'Abelone, en homenatge a Joan Vinyoli; el 2015, a càrrec de Mariona Sagarra, amb la Suite Abelló en homenatge a Montserrat Abelló; el 2016, el dramaturg Marc Chornet va crear un espectacle en homenatge a Olga Xirinacs, amb motiu del vuitantè aniversari de l'escriptora i finalment l'any 2017 s'ha dedicat la nit dels premis a un espectacle intimista en honor del poeta, Joan Antònio i Guàrdias, al complir-se 50 anys de la seva mort.
El fet que el 2014 el premi Pin i Soler quedés desert va moure l'organització a canviar d'editorial que, des de l'edició de 2014-15, és Angle editorial. Amb una voluntat de rellançar aquest premi, el 23 d'octubre de 2014 es va inaugurar una exposició commemorativa de la 25ª convocatòria, a la Casa de les Lletres. Des d'aquest moment, l'exposició itinera per diferents espais de la ciutat. També pot visualitzar-se des de la pàgina web de la Casa de les Lletres.
