21 de setembre
Santa Tecla Tarragona
Cafè, copa i puro per un duro
El cafè concert de la tarda del 21 de setembre ha integrat en la seqüència ritual un dels elements patrimonials que Tarragona té com a valor molt preuat. És un licor: el Chartreuse.
La tarda del 21 de setembre, el Cafè Concert duu el lema “Cafè, copa i puro per un duro” i els tarragonins s'afanyen a fer la seva copeta de Chartreuse o bé de conyac Torres, mentre es fumen un bon cigar i degusten un cafè, en un altre dels espais essencials de la festa: la plaça del Rei.
El pregó
Uns instants abans que la màxima autoritat de la ciutat onegi cerimoniosament l'antiga senyera del municipi i insti els ciutadans a participar a la festa, al Saló de Plenaris, amb l'escorta dels macers o verguers i la guàrdia urbana de gran gala, un nunci llegirà el pregó de Santa Tecla. Han estat moltes les personalitats, del món de la cultura, la política i de la societat en general, que han tingut el privilegi d'intervenir-hi activament.
Toc de Pregó i Tronada
Els tres tocs de pregó, realitzats pels dos empolainats trompeters municipals, saluden la senyera de la ciutat onejada per l'alcalde –després del pregó oficial realitzat al Saló dels Plenaris i que es pot sentir des de la plaça de la Font–, en tres gestos rituals.
Després del Toc de Pregó es dispara la segona tronada de la festa. La pólvora de la tronada és un dels grans símbols de Santa Tecla. L'empresa pirotècnica que la dispara és la guanyadora del Concurs Internacional de Focs Artificials celebrat la primera setmana completa de juliol del mateix any.
El repic general de campanes
Simultàniament al Toc de Pregó realitzat pels trompeters municipals des de l'ajuntament, a l'altre pol de la festa, precisament en el temple catedralici, es llancen al vol les seves campanes en el Repic General, prèviament anunciat pel Toc de Prima. Algunes de les campanes de la catedral són els únics instruments que, inalterables, han saludat tots els inicis de la festa des que la relíquia de la santa arribés a la ciutat l'any 1321. Aleshores les campanes Assumpta, del 1313, i Fructuosa, del 1314, unes de les més velles d'Europa, ja eren al nostre campanar, que conté un dels jocs més antics i interessants d'Europa.
L'Arrencada dels Gegants
La primera aparició pública dels gegants és el 21 de setembre, encara amb l'olor de pólvora de la tronada. Una cercavila que recorre la plaça de la Font i l'eixample de la Rambla Nova i aglutina tots els gegants i els nanos del nucli urbà. Aquest acte va ser creat l'any 1991. D’aquesta manera es van vertebrar els elements propis dels barris en la festa tot diferenciant-los del Seguici Popular en sentit estricte, a fi d'evitar innecessàries duplicacions i repeticions.
La Baixada de l'Àliga
La nit del 21 de setembre, des del Pla de la Seu, l'Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i els Gegants Moros apareixen sobtadament, portats no pels seus portadors titulars, és a dir, els que ballaran durant les jornades del 22 i 23, sinó per tota una munió de festers. Així aprofiten el breu trajecte d'avui des del Pla de la Seu a la plaça del Rei i després fins a la porta de l'ajuntament per eternitzar els moments efímers en què podem, un cop l'any, fer ballar aquests elements. És la Baixada del Seguici i les Bandes. Quan arriben a la plaça del Rei, l'orquestra que els espera no deixa d'interpretar l'"Amparito Roca".
Al cap d’una hora, el seguici i les bandes inicien el segon tram del trajecte. Ara enfilen el carrer de Pilats i la baixada de la Peixateria, per arribar a la plaça de la Font. Mentrestant, l’orquestra continua tocant a la plaça del Rei. Així, encara ben accelerats per la baixada, la nit continua en una de les cites indispensables de la nit: el "Ball de l'any", en què els ritmes més moderns posen el contrapunt a la ritualitat de la jornada.
