Cada 11 de setembre commemorem la fi del setge de Barcelona del 1714. La capitulació de la ciutat davant les tropes de Felip V va tenir greus efectes sobre Catalunya: la pèrdua de la sobirania nacional i les institucions del país, la implantació d’un nou règim polític i jurídic i la imposició d’una nova fiscalitat de vocació espoliadora.
Què va passar a Tarragona?
El 13 d’octubre de 1705 els representants de la ciutat de Tarragona van donar l’obediència a Carles d’Àustria, l’arxiduc. La ciutat, així com el conjunt de Catalunya, va reconèixer el nou monarca com a Carles III.
Durant tota la Guerra de Successió, Tarragona va ser l’única capital del territori que no va patir cap setge formal i va esdevenir un indret per aquarterar-hi tropes i aconseguir-hi recursos. Des del 1708, l’exèrcit anglès va fer de Tarragona la seva principal plaça forta, amb la qual va establir connexió permanent amb l’illa de Menorca. Així, va impulsar un procés de fortificació que va actualitzar bona part de les defenses tarragonines, a més de reformar-ne el port.
Moltes de les fortificacions que us trobeu avui dia són fruit d'aquests temps convulsos, com el Fortí de la Reina Anna Stuart i Sant Jordi, presents a la punta del Miracle, o el Portal de Sant Antoni.
Amb el Conveni de l’Hospitalet (22 de juny de 1713), en què els exèrcits imperial i borbònic acordaren secretament l’entrega de les places militars i l’evacuació de les tropes aliades, Tarragona va passar a mans de les noves autoritats borbòniques el 14 de juliol de 1713.
La ciutat de Tarragona va ser una de les darreres ciutats catalanes que resistí a l’ocupació borbònica. El general austriacista català Rafael Nebot va reunir uns 1.300 soldats, entre cavalleria, infanteria i miquelets, per intentar evitar el lliurament de la plaça de Tarragona al marquès de Lede, però va ser derrotat a Torredembarra el 16 de juliol de 1713.
Text elaborat a partir del web www.ruta1714.cat i el document Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc.
