El Teatre Tarragona, malgrat el seu nom, no va sorgir en un principi com un equipament relacionat amb el teatre, sinó que va ser fruit de l’ampli moviment empresarial que es va generar al voltant de la implantació del cinematògraf. Després d’uns anys en què aquesta nova activitat recreativa tingué bàsicament un caràcter ambulant, o incorporada als teatres que ja existien (com el Principal), el 1904 van començar les activitats del Salón Moderno, a la Rambla Nova.

Més tard van venir, entre altres, l’anomenat Las Novedades, el Coliseo Mundial, el Palace Ateneo, fins a la construcció del Tarragona. Aquest va ser una iniciativa de l’empresari originari dels Garidells Julià Duch Masdeu, que el 1922 ja havia arrendat el Coliseo Mundial, al carrer Adrià. Poc després abandonava aquesta empresa i es posava a treballar en el que seria, després d’algunes denominacions vacil·lants, el Teatre Tarragona.

Aquesta primera versió cinematogràfica de El capità Blood, estrenada als Estats Units al 1924, va ser un dels grans èxits de la primera etapa del Tarragona. Fotografia cedida per Teresa Duch Pijuan.

El Teatre Tarragona va obrir portes el dia de Nadal de 1923 però, després de diferents vicissituds, no va inaugurar-se fins mesos després. L’empresari Duch va gestionar l’equipament fins a l’any 1931, en què el va vendre a l’empresa madrilenya Gallao. Un cop passada la guerra, a causa dels desperfectes causats pel conflicte, va ser quasi reconstruït per l’empresari i crític cinematogràfic Joan Brotons.

Es va mantenir en actiu fins al 1989 amb una dedicació preferent al cinema, encara que també s’hi programaven funcions de teatre, varietats, cabaret i concerts. El 1994 va ser adquirit per l’Ajuntament de Tarragona. L'11 de desembre de 2012, el Teatre Tarragona va tornar a obrir les seves portes a la ciutadania amb un edifici de nova planta, projecte  i obra de l’arquitecte tarragoní Xavier Climent.