El festival flirtejava amb les brass bands dels Balcans amb la participació de Boban Markovic Orkestar. L’èxit musical va anar acompanyat també de conseqüències dinamitzadores, com La Tandarica: una formació que s’ha deixat seduir pels sons balcànics i que incorpora uns novedosos diàlegs entre la música de l’est i el món del circ. Com sempre, el festival dóna acollida a les propostes fetes també des de casa.
S’autoconsideren i autoanomenen com la Fanfarre culinària zíngara. En romanès el seu nom significa l’orquestra dels artistes excepcionals i en occità l’orquestra dels brètols. En realitat, són una fanfarre balcànica afincada a Occitània, al voltant de Montpellier, amb una brillant i contagiosa execució musical, i alhora amb una posada en escena absolutament singular: converteixen les seves actuacions en una excel·lent sessió de cuina i degustació de caragols. Una banda per encisar les orelles i el paladar, gràcies a una energia desbordant i una enorme eficàcia festiva. Combinen els temes propis amb els de coneguts autors de la música balcànica com Adrian Sical, Boban Markovic –que ja va ser al nostre Festival- i Goran Bregovic. Tota l’alquímia de la marmita dels Taraf es basa en aquesta poderosa combinació de músiques zíngares dels Balcans i cuina del Sud occità: una oda gastronòmica per degustar sense moderació.
Caragols en les actuacions apuntades com dixie&cuines.
Laurent Eulry, saxo soprano, oboè llenguadocià, direcció artística
Michel Pillot, trompeta
Marc Dubois, clarinet
André Seniuk, soubassophone
Charly Marchal, caixa
Alain Baule, doum doum
Julien Wiqart, tuba
Grup de la ciutat de Tarragona que actua al Festival Dixieland. Va constituir-se l’any 2000, i des d’aleshores ha tocat amb gran èxit en nombrosos clubs i sales de les comarques tarragonines. Ens delectarà amb un repertori que abasta diferents llenguatges musicals: dixie, hot, remember, diango, swing…
Intèrprets: Sergio Lazarte - banjo i guitarra; Paco Jurado - clarinet i saxo baríton; Òscar Núñez - guitarra acústica; Camilo Rey - saxo alt.
Presentat per Bar Rufí.
Formació que treballa des de l'any 2000 amb músics de diferents territoris de l’Estat, de països de Sudamèrica i d’Europa. Ha actuat en esdeveniments i clubs de jazz de Catalunya. Des del 2000 també actuava diàriament al parc temàtic Port Aventura.
Espectacle presentat per Bar Rufí.
Aquesta formació actua des de l’any 2000 i està formada amb músics de diferents parts de l’Estat espanyol, diferents països sud-americans i altres d’europeus. Ha intervingut en esdeveniments i clubs de jazz de Catalunya, i alhora compta amb una gran experiència com a conjunt estable, ja que des de l’any 2000 actuaven diàriament al parc temàtic Port Aventura.
Intèrprets:
Sergio Lazarte, banjo i guitarra
Paco Jurado, clarinet i saxo baríton
Òscar Núñez, guitarra acústica
Camilo Rey, saxo alt
Presentat per Bar Rufí.
L'Agustí, el David, el Javier i el Marcial integren el nostre indispensable quartet de músics del nostre Festival. Quan les jams s’han d’arrencar, ells són allí; quan decauen, ajuden a remuntar-les; quan arriben al seu zenit, sempre li donen més carisma. Cada any tenen la gran virtut de saber compartir escenari i fer del festival un punt de trobada i comunió de gent vinguda d’arreu del món. Van ser imprescindibles en pensar les jams finals sense el desaparegut cafè Poetes.
Amb l’enregistrament i posterior edició del seu treball discogràfic Plays Ellington (2000), van començar a materialitzar un vell projecte: l’elaboració de programes monogràfics formats per arranjaments propis adaptats a la seva mida, amb l’objectiu de presentar un programa unitari i coherent al públic. Ara, amb la incorporació de la cantant Sussi Castellet volen retre homenatge a les grans dives del Jazz: Ella Fitzgerald , Sarah Vaughan i Billie Holiday… tot això amb temes clàssics d’autors com Cole Porter, George Gershwin i Sammy Fain. També assumeixen la secció rítmica del Festival.
La Dirty Dozen Brass Band és una de les bandes més potents i amb més trajectòria de la ciutat nord-americana de Nova Orleans, que el 2005 va ser devastada per l’huracà Katrina, i que fou el punt de partida del jazz, precisament en el vessant específic del nostre Festival: el dixieland. Fundada el 1977 i amb una quinzena d’enregistraments que han reactualitzat l’estil dixieland, han col·laborat amb artistes del nivell de David Bowie o Elvis Costello, i han compartit escenari amb figures del jazz com Dizzy Gillespie o Brandford Marsalis. Ara el seu darrer CD, What’s Going On, denuncia els fets socioeconòmics i polítics que van empitjorar les conseqüències d’un fenomen meteorològic, i que han produït que la recuperació sigui desmesuradament lenta. Tampoc no oblida l’11 de setembre o la guerra de l’Afganistan. Una part de les vendes d’aquest CD són donades a la Fundació Tipitina, que fa esforços per pal·liar el desastre sobre la comunitat musical de Nova Orleans.
Estrena a Catalunya.
Intèrprets: Roger Lewis - saxo baríton; Efrem Towns - trompeta, fiscorn, veu; Kevin Harris - saxo tenor, veu; Kirk Joseph - tuba; Terence Higgins - percussió, veu; Revert Andrews - trombó, veu; Kipori Woods - guitarra, veu.
Aquest carismàtic i sorprenent grup de jazz tradicional està encapçalat pel 'Negro Mazzanti', qui va ser durant més de 28 anys integrant, arranjador i líder de la ja mítica Porteña Jazz Band de Buenos Aires, d’Argentina, amb la qual va compartir escenaris al costat de músics de renom com Bud Freeman, Chuck Berry, Lionel Hampton, Stephane Grapelli, Wynton Marsalis, Benny Waters, Gary Potter... Ja instal.lat definitivament a Catalunya, el 'Negro Mazzanti', es dedica a cercar i reunir, entre un munt de nacionalitats, un grup de músics que senten la mateixa passió per una idèntica vocació, que és fer, crear i transmetre l'autèntic jazz.
Formada a finals del 1994 a Barcelona van retrobar durant la V edició del Festival Dixieland de Tarragona el feeling tradicional del jazz antic. Música de Nova Orleans, swing i animats xarlestons són la combinació per a una perfecta nit de dixie.
Enyorança de ritmes elegants i moguts ens arriben amb una altra de les esplèndides orquestres que va passar pel IV Festival Dixieland de Tarragona. Duke Ellington ens va deixar la seva música en mans d'aquesta formació tan professional que la seva música impecable i fresca fan que sembli que encara els dirigeixi ell mateix. Refundada l'any 1995, aquesta orquestra abasta els temes dels anys del Cotton Club, les peces clàssiques dels anys quaranta i altres composicions singulars que demostren el bon sentit de l'humor de Duke.
Fins al naixement d’aquesta orquestra el 2002, a l’Estat espanyol existia un buit pel que fa a les bandes d’estil preswing, que tan perfectament va recrear La Porteña Jazz Band a l’Argentina. La Fu-Manchu, dirigida pel trombonista Òscar Font, ret un homenatge a l’orquestra de Fletcher Henderson, en la qual també havia tocat Louis Armstrong, mitjançant ajustades transcripcions dels arranjaments originals que aquella formació va interpretar en la segona meitat dels anys 20 del segle XX. Un viatge cap al període a cavall entre el jazz més tradicional de Nova Orleans i l’època de les grans orquestres, quan es mantenia gairebé intacte el pols i l’esperit més ancestral però es caminava cap a un major ordre orquestral, ric en matisos i colorit tímbric. També van presentar l'espectacle "That old feeling. A Woody Allen’s Soundtrack Selectrion" (La música de les pel·lícules de Woody Allen). El director de la Fu-Manchú, Òscar Font, és un apassionat de la música de les pel·lícules del cineasta nord-americà Woody Allen, que precisament estarà enregistrant la seva nova creació a Barcelona durant el 2007. Així, Òscar Font ha escrit i editat Woody Allen & Jazz. La pasión del genio, un llibre-CD que descobreix de primera mà les inquietuds musicals de Woody Allen, a qui Font coneix personalment. El treball recull des de les casuals audicions radiofòniques durant la seva infantesa, la seva iniciació adolescent al món del jazz, o el seu primer instrument i el procés d’aprenentatge, fins a la més complexa relació i influències que la seva passió per aquest gènere musical ha exercit en les bandes sonores de les seves pel·lícules.
Estrena absoluta i coproducció del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. Amb la participació especial del Festival Trapezi de Reus, del Teatre Kursaal de Manresa, de la Fira de Música al carrer de Vila-seca i de l'Ajuntament de Barcelona.
Intèrprets: Òscar Font - trombó, veu, direcció; Ramon Cuadrada - trompeta; Arnau Boix - trompeta; Rocky Albero - trompeta; Francesc Puig - saxo alt, clarinet; Xavier Miró - saxo alt, clarinet; Juan Chamorro - saxo tenor, saxo baríton, clarinet; Guillermo Alcañiz - banjo; David Parras - tuba; Xavier Algans - piano; David Forns - bateria, percussió.
Des de l'any 1939 Glenn Miller trobà la seva primera època de fama i glòria, i posteriorment, amb la seva desaparició, contribuí a gestar tot un mite plenament viu en l'actualitat: el so de Glenn Miller. L'any 1988 s'obté un permís per interpretar les seves melodies originals i aquesta formació, és l'única autoritzada per fer sonar aquest mític so fora dels Estats Units. L'interès que va despertar en el públic l'any 1996 fou grandiós. La seva música ha superat la barrera del temps com cap altra melodia.
Des de principis dels anys setanta aquesta formació del Regne Unit s'ha convertit en una incomparable institució que ofereix una esplèndida i única conjunció per interpretar la música dels anys vint i trenta. L'any 1995 i el 2000 vam poder gaudir del seu bon jazz.
Els grans èxits de les big bands americanes s'han caracteritzat per les particulars i suggerents veus de les seves cantants. Imagineu-vos ara una selecció de les millors veus femenines, totes juntes en una formació a capel·la, que permet gaudir d'un espectacle que ha passat per auditoris del renom del London's Covent Garden o del New York's Carnegie Hall, per Tokio, Hong Kong, Singapur, o per les gales d'inauguració presidencial de Bill Klinton a Estats Units o Mary Robinson a Irlanda. Des de Harvard, les primeres dones que el 1975 van trencar amb el predomini masculí en els conjunts vocals, oferint-nos el seu repertori swing. Estrena a l'Estat espanyol.
Més dixieland fet a casa amb una formació cada cop més bregada dins i fora de la ciutat. Experiència i joventut no són incompatibles en la segona banda de dixieland de Tarragona. Provinents tots els seus membres del món del clàssic, la formació es consolida a finals del 1998, i fa la seva presentació oficial en el Festival del 1999. Els seus membres també han col•laborat o han estat components d'altres grups com La Thorpe Brass, Afònix, Els Penjats, Ministrers de Tarragona, conreant tot tipus d'estils: latin-soul, jazz, folc-celta, reggae-ska.... Tots han passat per la Banda Unió Musical de Tarragona.
Homenatge a Ella Fitzgerald. L'orquestra més elegant de França, la Tuxedo, ens va contagiar l'atmosfera de les grosses màquines de l'era del swing. Un viatge pels grans noms de Cab Calloway, Count Basie o Duke Ellington, i d'altres més desconeguts, però extraordinàriament vibrants com Jimmy Lunceford. Amb l'extraordinària veu de Mariannick Saint-Ceran rendeixen el seu homenatge al mite d'Ella Fitzgerald i l'orquestra de Chick Webb. Entre els components de la Tuxedo es troben els membres de Banana Jazz, que triomfaren en el nostre Teatre el 1996. Direcció: Paul Cheron.
Trobada de tres músics de procedències diverses amb un objectiu comú: construir un potent i fresc so de grup. Entre les formacions que els serveixen de referent trobem Keith Jarrett trio, Richard Galiano, Oregón, Kroke o Kronos Quartet, entre d’altres. Cada un dels tres solistes aporta al conjunt el seu bagatge: experiència en banda simfònica, dixieland, orquestra de cambra, dècades dedicades a la composició i els arranjaments, una sòlida base instrumental i un constant, profund i respectuós estudi del so i del fet musical a través dels seus respectius instruments, característica comuna als tres intèrprets. I l’espurna que els ha portat a unir-se: el que als seus membres els agrada anomenar “virtuosisme ben entès”.
Usant una expressió del mestre Dave Holland, podem definir el tractament que fan del repertori com un equilibri entre la música de “text” i la improvisació. Interpreten obres de Richard Galiano, Pat Metheny i Keith Jarrett, versions de músiques tradicionals de diferents països d’Europa i músiques de Conrad Setó expressament compostes per al grup.
Intèrprets: Conrad Setó - piano acústic, acordió; Luis Cojal - contrabaix; Emilio Cabello - clarinet i corno di bassetto.
Aquesta formació local condueix la jam del Cafè Cantonada.
Però què dimonis fan uns txalapartaris al Camp de Tarragona? I què dimonis fan participant en el Festival de Dixieland de Tarragona? Si recordeu que el ritual d’obertura del nostre Festival acostuma a incloure l’obertura artesanal d’un bocoi de cervesa, potser endevinareu una part d’aquesta vinculació.
Intèrprets: Siscu Aguilera, txalaparta; Nando Taló, txalaparta; Lutier: Joan Ibáñez.
L'espai Jove Kesse acull aquesta setmana tres actes culturals que ompliran l'equipament de música i màgia de dijous a dissabte
Vegeu-ne més
Es celebra del 25 al 28 d’abril i comptarà amb gairebé cinquanta actuacions
Vegeu-ne més
Serà del 25 al 28 d’abril i amb gairebé cinquanta actuacions
Vegeu-ne més
