L'antiga fàbrica de filats "La María" ha estat l'espai de maduració d'aquesta banda sevillana. Una extraordinària bodega de músics que presenta un repertori atrevit i fusionat, desplegat amb una escenificació divertida i trepidant que contagia uns irrefrenables desitjos de ballar i divertir-se.
Van néixer el 1996 al voltant de la ciutat d'Orleans provenint de tendències i estils diferents: clàssica, varietats, jazz,… Han bastit un repertori festiu de fanfàrria inspirat en els aires tradicionals llatinoamericans sintetitzats amb el jazz. Per això, les seves cúmbies, morenades, diablades, fandangos, huapangos… seran un punt i apart dins el Festival. Els seus quatre enregistraments també avalen una trajectòria ascendent.
Audicions musicals de caire didàctic en un doble format: el de grup de dixieland i el de big band, amb els intèrprets de la Big Band de Granollers i la direcció de Martí Ventura. D'una banda, ens aproparem als diferents estils del jazz, des dels orígens amb el gospel, el blues i el dixieland o jazz de Nova Orleans, passant pel swing i fins a les darreres tendències en jazz-rock i àcid-jazz. Per l'altra, ens aproparem a les diferents famílies i grups d'instruments de la big band, amb quinze músics en escena.
La Dixie Blue Band és una formació de jazz de Nova Orleans formada als anys setanta del segle XX i integrada per homes molt apassionats per la música de principis d’aquella dècada. El grup compta amb els instruments tradicionals de Louissiana. El seu repertori va des de Buddy Bulden i la seva Creole Jazz Band fins al gran Louis Armstrong, tot passant per Sidney Bechet. El seu espectacle actual permet reviure un dels vessants més característics de la música dixieland: la seva interpretació als vaixells de vapor que navegaven pel riu Mississippi. El vaixell que presenten és una rèplica fidedigna dels originals. Medeix 12,5 metres de longitud i ha viatjat a una quarantena de ciutats, entre elles Dunkerque, Jersey, Niça i Granville. Estrena a l’Estat espanyol.
Alain Pasquier, trompeta; Gilbert Chalmel, clarinet i saxo soprano; Michel Blanchard, trombó; Laurence Richard, baix; Alaix Esseau, soubassphone; Patrick Chenais, bateria i washboard.
Integrada per sis grans músics de reconegut prestigi en l'àmbit nacional i internacional, aquesta formació de Madrid dirigida per Juan Muro ha participat en els festivals de Vitòria, Donostia, Madrid i l'any 1995 a Tarragona. Abasten des del treball a la televisió fins al jazz més autèntic.
Aquesta formació ofereix un espectacle capaç de satisfer els melòmans del jazz tradicional i a aquells que busquen la diversió a través de melodies trepidants. Un carismàtic dinamisme i gran poder de comunicació abasten des dels temes més elegants als més populars i divertits. Aquestes característiques els ha situat entre les formacions més contractades dins d'aquest estil musical, la prova és que va participar els anys 1994, 1995, 1996 i 1998; i el 1999 intervé amb Josep M Rosselló.
Aquesta formació va ser fundada el 1989 i la seva nòmina d'actuacions és molt important tant a la mateixa Itàlia com fora. Han enregistrat dos cd's i el seu trompetista, Andrea Vitali, és entre els millors músics del jazz italià.
Sens dubte un dels grans monstres del jazz català. Foren els nostres convidats d'excepció al Festival Internacional de Dixieland de Tarragona l'any 1995 des d'un llunyà ball de les Festes de Santa Tecla.
Aquesta és la proposta musical d’un grup de joves estudiants de música del Vallès que rutlla des de març del 2001. Vuit intèrprets que viatgen pels estàndards del jazz més clàssic.
El seriós i polit treball sobre el jazz més clàssic els ha portat a aprofundir en diferents estils dins d'aquest gènere, fent les seves pròpies versions i buscant en cada tema la sonoritat tan apreciada a la nostra ciutat. És la banda amb més solera del nostre país i han obtingut el primer Premi al millor disc de l'any 1987, atorgat pel Ministeri de Cultura i el Premi Nacional de Música al millor intèrpret de jazz l'any 1991, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Optimisme contagiós i ritme trepidant que permeten situar el jazz català en l'escena europea. Han participat diverses vegades en el Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, en els anys 1994, 1998, 1999 i aquest darrer any va actuar amb la Txell Sust i Josep M Farràs.
Els crítics l’han etiquetat com el nét de l’irrepetible Louis Armstrong, malgrat que no té la seva veu trencada ni la seva trompeta tampoc no sembla partir-se en cada nota, com feia ‘Satchmo’. Leroy Jones té el seu estil propi, apte per a tots els públics. Ofereix, d’una banda, qualitat i exquisitat gràcies a la tècnica que ha après des que als deu anys va començar a tocar la trompeta, i per altra, la passió que aconsegueix imprimir a les versions difícilment superables del jazz més pur de Nova Orleans. Ha mamat el jazz tradicional perquè va néixer al bell mig de Nova Orleans, va créixer tocant en les brass bands juvenils, en esglésies i enterraments, és un assidu a clubs com el Preservation Hall o el Donna’s i a la festa del barri Francès. Potser el seu paper secundari com a acompanyant habitual de les gires i discos de Harry Connick Jr., li ha restat prestigi com a solista i líder, però sembla que ara ha arribat la seva hora, com bé proven les extenses gires que realitza. Cada tema que interpreta té la seva pròpia atmosfera: densa quan és necessària, fins i tot bruta; o dolça i embolcallant, quan cal. Els canvis de registre són realment difícils i ell ho aconsegueix a la perfecció. No s’ha ancorat en el Mississippi, sinó que ha donat un aire ben fresc als clàssics: tot un reinventor de la tradició musical. Veure’l gratuïtament en el Festival de Dixieland de Tarragona és tot un luxe. Estrena absoluta i coproducció de La Vella Dixieland, el Festival de Jazz de Terrassa i el Festival de Dixieland de Tarragona.
So metàl·lic i contundent amb el saxo, les trompetes i els trombons, ritme frenètic amb l’helicón, el bombo, la caixa i el banjo, i coreografies contagioses, que fan despertar la passió als carrers de les poblacions que visiten. Bon humor i un megàfon per cantar i comunicar-se amb els espectadors.
Llibert Fortuny Elèctric Quintet neix al mes de juliol de 2003 amb una clara inquietud: desenvolupar les possibilitats dels efectes sonors i els seus colors adaptant-les al llenguatge del jazz. Llibert Fortuny destaca com a saxofonista alhora que investiga amb pedals per trobar noves sonoritats en l’instrument. El repertori del grup és sempre diferent a cada concert i depèn de les sensacions que el mateix Llibert va tenint mentre toca. Els temes són majoritàriament originals del grup, i pertanyen a les seves dues entregues discogràfiques, Un circ sense lleons i Revolts. Sobre ells juguen amb la variació rítmica, els efectes de so, i, com no, amb la improvisació.
David González baix; Dani Domínguez bateria; David Soler guitarra; Quim Puigtió so i efectes; Llibert Fortuny saxo alt
Presentat per Fundació Caixa Tarragona.
Banda de músics internacionals a Barcelona, que toquen l’energètica música del jazz de New Orleans dels anys 20 del segle passat, amb el seu propi estil de swing. Los Krokodillos són entreteniment i generen un ambient molt agradable entre els espectadors. Quan la gent els escolta, s’atura i en gaudeix, mentre tothom comença a ballar i cantar. Independentment de l’ edat, tothom s’apunta a la seva música positiva i contagiosa. La banda es va formar inicialment a Sant Petersburg, Rússia, el 1988. Des d’aleshores, encapçalats pel seu cantant i banjista, Mikha Violin –no us perdeu la seva veu peculiar-, s’han nodrit dels enregistraments dels grans del dixieland, com King Oliver, Louis Armstrong i Jelly Roll Morton, pioners que, usant la seva herència musical heterogènia, van forjar un nou gènere alhora innovador i emocionant. Probablement es tracti de la banda que més cds ha venut en els carrers de Barcelona. El seu darrer treball és A few monedas, i ens recorda l’hàbitat diari en què el grup s’ha forjat i ha agafat experiència. Han actuat en el “Festival Internacional de Jazz de Albacete.
Mikha Violin, banjo i veu
Sophia MacRae, clarinet i veu
Glenn Jacobi, trombó i veu
Chiaki Mawatari, tuba i veu
Marti Elias, bateria, washboard i veu
Dos cares ben conegudes en el món de la música jazz sumen esforços per presentar-nos aquest espectacle. El treball que ens ofereixen és una mostra dels millors estàndards nord-americans, barrejant-hi d'altres temes en els quals estampen el seu personal estil per crear autèntica música new orleans. Mònica Green, cantant nord-americana establerta a Catalunya, ha estat membre de The Supremes.
L'espai Jove Kesse acull aquesta setmana tres actes culturals que ompliran l'equipament de música i màgia de dijous a dissabte
Vegeu-ne més
Es celebra del 25 al 28 d’abril i comptarà amb gairebé cinquanta actuacions
Vegeu-ne més
Serà del 25 al 28 d’abril i amb gairebé cinquanta actuacions
Vegeu-ne més
