El Centre d'Art de Tarragona acull al Tinglado 2 fins al 5 d'agost de 2018 l'exposició "Miguel de Cervantes o el desig de viure", organitzada conjuntament per Acción Cultural Española (AC/E), l'Institut Cervantes i l'Ajuntament de Tarragona, en el marc del Programa Cultural dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018.

El projecte, concebut i realitzat pel fotògraf José Manuel Navia, es planteja, mitjançant mig centenar de fotografies, com un recorregut visual pels llocs i camins pels quals va transitar Miguel de Cervantes al llarg de la seva vida, una vida incerta que també es reflecteix, en part, a la seva obra.

Navia parteix de l'acte de fotografiar, d'una manera subjectiva i evocadora, els principals indrets relacionats amb l'itinerari vital de Cervantes. D'aquesta manera, el resultat no és una altra col·lecció d'imatges de diferents llocs, sinó una sèrie fotogràfica que conforma la mirada personal d'un viatge que vol fer seu el territori de Cervantes, tant literari com real, a través de la imatge.

Les imatges que componen l'exposició estan acompanyades de textos i citacions literàries lligats tant a la vida de l'escriptor com a les seves obres. Alcalà d'Henares, Valladolid, Madrid, Nàpols, Sicília, Lepant, Tunísia, Argel, Oran, Lisboa, Esquivias, Toledo, Ciudad Real, la Manxa, Andalusia o Barcelona són alguns dels llocs que formen part de l'itinerari vital de Miguel de Cervantes.

"Per a aquest treball he volgut fotografiar els mateixos escenaris on Miguel de Cervantes (tantes vegades eclipsat per la seva pròpia creació, Don Quixot) va gastar els seus dies i on va somiar molts dels seus personatges; camins i llocs que abasten bona part de la Península Ibèrica i part del món mediterrani: Itàlia, Grècia, Tunísia, Argèlia..., sempre atent a la gent humil i a les rutes allunyades dels centres de poder. De Cervantes bé es podria dir el mateix que va posar a la boca d'un dels seus personatges, el Llicenciat Vidriera: 'Yo no sou bueno para palacio, porque tengo vergüenza y no sé lisonjear'", explica l'autor.

"No em va fer Joan Brossa" és una instal·lació de cabosanroque que explora la prosa més desconeguda i primerenca del poeta Joan Brossa, escrita durant la dècada dels quaranta.

Al rectangle central, una acumulació d’objectes en moviment es converteix en el paisatge mític i màgic d’El jardí de Batafra, en el paisatge menys diví del front del Segre a 30 divisió, en el paisatge sota el firmament de Missal de Caragat o en els boscos boirosos de l’obertura de l’òpera Parsifal, del seu admirat Wagner. l el transformisme de Leopoldo Fregoli aplicat a l’objecte i al paisatge.

Al perímetre, la veu sense cos, l’absència d’objecte; la paraula com a matèria sonora. La insistència fonètica de les al·literacions de la poesia acaba bandejant el significat de la paraula en favor de la seqüència de sons. Els textos llegits per persones amb diccions extremes es distorsionen fins que el seu significant es fa irreconeixible, però a la vegada explota en diferents sonoritats. Sentir i veure es converteixen en escenificació més que en una interpretació.

"No em va fer Joan Brossa" pretén obrir l’obra de Joan Brossa a diferents nivells de comprensió per facilitar l’experiència a partir de l’elecció d’elements molt precisos; que el públic sigui capaç de combinar aquests elements d’una manera subjectiva, i superi, així, la raó i hi introdueixi el cos, l’experiència sensorial: cal experimentar, no entendre.

Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya han fet itinerar per primera vegada aquesta instal·lació, que forma part del programa d'exposicions itinerants que el Departament de Cultura coordina amb la voluntat d'apropar l'art contemporani a tot el territori.

L’exposició "Cos Social [Lliçó d’anatomia]" de Joan Morey es va poder veure al Centre d’Art de Tarragona a l’espai del Tinglado 2 del 19 de gener fins al 16 de març de 2018.

"Cos Social" va ser la proposta guanyadora de la 3a edició del Premi de Videocreació, una coproducció entre la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica i LOOP Barcelona.

El projecte, concebut com una videoperformance, examinava la construcció social del cos en la cultura contemporània occidental i el seu desencadenant en l’àmbit de la performance artística.

Des d’una revisió dels enfocaments teòrics de la sociologia del cos, el projecte reactiva les lliçons d’anatomia en la pintura barroca. L’espai triat per la recreació d’aquesta lliçó d’anatomia va ser l’amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, gravada a la Sala Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, una de les sales dedicades a l’estudi quirúrgic des de l’any 1762 a Barcelona i considerada una de les instal·lacions més ben conservades d’Europa.

La mostra, amb caràcter itinerant, es pot veure a la resta de centres d’art que formen part de la Xarxa de Centres d’Art de Catalunya.

• Vegeu-ne el cartell
• Vegeu-ne un vídeo