"No em va fer Joan Brossa" és una instal·lació de cabosanroque que explora la prosa més desconeguda i primerenca del poeta Joan Brossa, escrita durant la dècada dels quaranta.

Al rectangle central, una acumulació d’objectes en moviment es converteix en el paisatge mític i màgic d’El jardí de Batafra, en el paisatge menys diví del front del Segre a 30 divisió, en el paisatge sota el firmament de Missal de Caragat o en els boscos boirosos de l’obertura de l’òpera Parsifal, del seu admirat Wagner. l el transformisme de Leopoldo Fregoli aplicat a l’objecte i al paisatge.

Al perímetre, la veu sense cos, l’absència d’objecte; la paraula com a matèria sonora. La insistència fonètica de les al·literacions de la poesia acaba bandejant el significat de la paraula en favor de la seqüència de sons. Els textos llegits per persones amb diccions extremes es distorsionen fins que el seu significant es fa irreconeixible, però a la vegada explota en diferents sonoritats. Sentir i veure es converteixen en escenificació més que en una interpretació.

"No em va fer Joan Brossa" pretén obrir l’obra de Joan Brossa a diferents nivells de comprensió per facilitar l’experiència a partir de l’elecció d’elements molt precisos; que el públic sigui capaç de combinar aquests elements d’una manera subjectiva, i superi, així, la raó i hi introdueixi el cos, l’experiència sensorial: cal experimentar, no entendre.

Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya han fet itinerar per primera vegada aquesta instal·lació, que forma part del programa d'exposicions itinerants que el Departament de Cultura coordina amb la voluntat d'apropar l'art contemporani a tot el territori.