Bind és un terme anglès emprat en escacs, traduït com a ‘mur’ o ‘anell’, el qual permet tenir controlada una posició molt sòlida o dominant, de manera què és molt difícil per al rival canviar el signe de la partida. Normalment deriva d’un avantatge entre l’espai generat per peons avançats. El mur de Maróczy n’és un exemple molt conegut, en el món dels escacs, també anomenat en anglès Maróczy Bind. La primera partida coneguda en què es va utilitzar el mur de Maróczy va ser a Montecarlo l’any 1904.

El 2021, setze autors de les comarques tarragonines mouen peça en una partida d’escacs creativa, interpretativa i coral. Es tracta d’autors amb diferents registres i llenguatges fotogràfics. Tots són artistes visuals amb una presència molt sòlida davant del tauler i controlen la posició de sortida en llibertat. No hi ha regles. Només, com a suggestió, el tauler d’escacs amb seixanta-quatre quadrats en blanc i negre.

Tanmateix, tenen l’habilitat i l’oportunitat de transformar-lo en color i il·luminar el blanc i negre en la partida estratègica. Des de la sensibilitat i els estímuls creatius, exploren gèneres diversos: biografia, periodisme d’investigació, experimentació, conceptual i tocs de surrealisme. Es tracta de cercar el punt de partida de setze trajectòries professionals que esdevenen jugades mestres.

La tarragonina Pepita Ferrer és la font d’inspiració per a l’inici de la jugada: els cavalls salten lliurement, el rei abandona la seva dama, les torres als extrems deixen de fer de guaites i els peons, com sempre, no deixen de ser peons, observats atentament per uns alfils entremaliats! Movem blanques o negres? Tant se val el color, ja és hora de començar la partida. Volem moure peça amb la mirada atenta de l’espectador. Comencem: anem per l’escac i mat al rei?

Pep Escoda, comissari

Horaris:
De dimarts a dissabte: de 9 a 20.30 h
Diumenges i festius: de 9.30 a 14.30 h
Dilluns: tancat                                                                                                                                                    

Sentir veus és una jornada d’activitats amb artistes locals i d’arreu que tindrà lloc el dissabte 17 d’abril en format d’itinerari per diferents indrets del territori de Tarragona. Ens guiaran dos artistes locals, encarregats de dissenyar la ruta i contextualitzar-nos en les particularitats del territori. Al llarg el recorregut les artistes convidades duran a terme les seves propostes artístiques, performances i instal·lacions que posen l’èmfasi en la relació amb el lloc per mitjà de la veu i que estan basades en el so, l’escolta i el territori.

Sentir veus vol fer de la veu la forma de relacionar-nos amb un lloc i de ‘sentir’ un territori, per això es pregunta: Podem pensar en veus que no emanen d’un cos present, únic ni individual? Podem pensar en una veu col·lectiva o múltiple? Podem pensar en la veu com un material? Proposem “sentir” els elements que ens envolten, també les veus no humanes ni individuals. Busquem un sentir descentralitzat que ens permeti canviar l’experiència i, en conseqüència, la percepció del món on vivim.

El resultat de la jornada d’activitats serà registrat en àudio i es retransmetrà en format podcast a la web del projecte quasi veu el dia 12 de Maig, acompanyat d’un text d’Alba Mayol. Tot plegat vol ser mostra del procés de treball artístic i d’investigació que han dut a terme l’equip d’artistes i agents locals.

Sentir veus és la proposta de la comissària Caterina Almirall per al Centre d’Art de Tarragona que s’emmarca en el projecte quasi veu, una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat i la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya organitzada en el context que la crisi de la COVID-19 ha generat en el sector cultural. El projecte neix amb la voluntat de ser una plataforma de reflexió i de debat que es desplega tant en línia com presencialment. Aglutina pràctiques artístiques, d’investigació i de mediació, incorporant el diàleg amb agents d’altres àmbits i de diferents punts del territori.

El motor del quasi veu és un equip de recerca i tasques curatorials format per: Caterina Almirall, Joan Burdeus, Fito Conesa, Anna Dot, Òscar Holloway, Alexandra Laudo i Andrea Valdés. Formen també part de l'equip, com a col·laboradors regulars: Xavi Rodríguez Martín, responsable de l'edició i la producció sonora; Priscila Clementti, dissenyadora de la imatge gràfica, Emiliana Larraguíbel, responsable de la comunicació del projecte a les xarxes socials, i Ester Martínez, coordinadora del projecte.

Es desplega en tres formats: un programa de ràdio en forma de podcasts, intervencions artístiques presencials a cada Centre d’Art i una plataforma web. També compta amb un projecte de mediació. Tindrà lloc entre els mesos d’abril i juny de 2021 en els vuit centres que conformen la xarxa: Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta; CA Tarragona Centre d’Art, a Tarragona; Centre d’Art la Panera, a Lleida; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona; Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat; ACVic Centre d’Arts Contemporànies, a Vic; Mataró Art Contemporani (M|A|C), a Mataró, i Bòlit Centre d’Art Contemporani, a Girona.

A cura de: Caterina Almirall

Artistes participants: Eulàlia García Valls, Alba Mayol, Quim Packard, Anastasia Papaeleftheriadou, Ariadna Parreu, Laia Ventayol, Marc Vives.

Organitzat per:

• Centre d’Art de Tarragona
• Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya
• Departament de Cultura de la Generalitat 

Hi col·labora: Hangar

Podcasts

• Episodi 1: "Estirar el fil". Andrea Valdés, Mataró Art Contemporani (M|A|C), a Mataró
• Episodi 2: "La paraula no dita". Fito Conesa, Centre d'Art la Panera, a Lleida
• Episodi 3: “Més enllà”. Anna Dot, Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat
• Episodi 4: “Sentir veus”. Caterina Almirall, Centre d'Art Tarragona
• Episodi 5: “La veu emancipada”. Oscar Holloway, ACVIC Centre d’Arts Contemporànies
• Episodi 6: “Veu màquina”. Alexandra Laudo, Bòlit. Centre d'Art Contemporani, a Girona
• Episodi 7: "Reanimar la veu". Joan Burdeus, Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta
• Episodi 8: “La veu en xancletes”. Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona 

   

A Casa Canals, del 7 d’abril al 30 de maig de 2021

L’exposició la conformen diferents dispositius-obra, com l’artista els anomena. Ruiz ha dividit l’exposició en cinc espais consecutius, respectant la sinuositat natural del recorregut (desplaçament, moviment) pels espais de la Casa Canals i, intervenint i interceptant les passes i la visió del visitant/espectador. Dispositius-obra interrelacionats tots ells, amb un encaix molt precís de circularitats i retorns entre aquestes i, per tematitzar poèticament un paisatge. I ho fa a través de materials pobres, globals i d’ús quotidià.

L’artista explica que el títol de la mostra pretén centrar la realitat política de la mediterrània, com a territori cultural comú, entre civilitzacions properes i veïnes, que a hores d’ara, ha entrat en conflicte permanent.

El comissari de l’exposició és Eudald Camps, diu que el títol de l’exposició ben bé podria ser el crit de socors proferit per un artista i, de fet, per un sector sencer, el de la cultura contemporània, que veu com determinades veus (i aquí hi confluirien els interessos més diversos) utilitzen les urgències del present per relegar-los (als artistes i al sector) a un registre secundari.

La tragèdia que s’esdevé en temps real al Mediterrani a nosaltres ens arriba en comptagotes, una mica com solien arribar les restes d’un naufragi a les idíl·liques platges de sorra blanca d’una illa deserta: fragments dispersos, andròmines que contenen capes de memòria a voltes irrecuperable, coses, en definitiva, estranyes que conformarien les partícules elementals d’un relat pendent de reescriure’s.

Aureli Ruiz (Reus, 1959), treballa en el camp de la performativitat de les instal·lacions, al llindar de la interdisciplinarietat de tècniques com el dibuix, els “sob-jectes”, com  diu l’artista, la imatge, el text, la música, el vídeo i, l’escultura efímera. Configura poèticament i posa en acció, referents vivencials comuns, des de temàtiques personals subjectives, a patrons i comportaments domèstics i socials, com els afectes, la comunicació, els tòpics, els llocs comuns. Ha exposat a nombrosos espais i centres d’art públics i privats tant en l’àmbit local, nacional com a l’estranger. La seva obra ha estat premiada en diferents ocasions i, forma part i està present, en col·leccions i museus d’art contemporani. També i, paral·lelament a les exposicions, desenvolupa programes i projectes de curadoria institucional, privada i non-profit.

Eudald Camps és llicenciat en Filosofia i en Història de l’Art, exerceix la crítica d’art de manera ininterrompuda, des de 1999, al Diari de Girona i ha col·laborat i col·labora a diversos mitjans de premsa especialitzada en art contemporani.  Autor de nombrosos catàlegs monogràfics també exerceix la docència a seminaris i conferències.

Horaris:
De dimarts a dissabte, de 10 a 20.30 h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h
Dilluns, tancat
Accés: L’entrada és gratuïta

Exposició subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya