La música és essència i repetició i hi ha qui hi juga insistentment, els cants gregorians i la música electrònica són dues circumstàncies sonores històriques amb tantes similituds com incapacitat hem tingut per imaginar-les. Què passaria si…? Doncs en Marc Vilajuana (artista multidisciplinari, cantor entès en monodia sacra medieval), Alejandro Narés (músic minimalista d'electrònica i pianista) i Xavier Arqué (doctor en nanobiotecnologia especialitzat en microscòpia i audiovisuals) han creat aquesta hibridació artístico-científica amb tot el coneixement de causa necessari per fer-nos ballar omplint-nos l’esperit.

Aquest projecte, que ha comptat amb el suport de les beques Barcelona Crea 2022, no només és una barreja de músiques allunyades pels anys, sinó que en la gestualitat, el vestuari i els visuals hi ha una cura especial que acaba de vestir l’experiència més enllà de les orelles. L’ull és testimoni d’un microcosmos del tot excepcional. Ni quan sonava aquella cantarella que deia que ‘als països del nord les esglésies protestants ara són pubs’ crec que es referissin a un ambient semblant al de Gregotechno.