Imagina que la realitat no és suficient, que s'esgoten les seves formes, que la seva rigidesa t'aixafa i els seus límits t'acorralen. I un dia comença a créixer dins teu una llum, un murmuri, un llenguatge que encara no entens però que intenta per tots els mitjans ser escoltat. Imagina que a aquella veu se li van sumant d'altres, altres sorolls, i que créixen en intensitat fins a convertir-se en crits, en esgarips, en un fort  terrabastall, en una tormenta inacabable. 

Sonoma sempre va tenir com a principi un crit. I encara que va començar a construir-se anys després, com una peça curta pensada pel Ballet de Lorraine titulada Le Surréalisme au servece de la révolution, ha perviscut en l'imaginari del seu director, Marcos Morau, créixent en un segon pla durant la composició d'altres peces, entre molts viatges, ciutats, habitacions d'hotel i nits d'insomni. Por ser perquè seguia escoltant aquell grit i calia donar-li forma. "Sempre he estat amb la figura de Buñuel d'esquena. No el comprenc mai del tot. Sembla que anava un pas per davant dels altres. Potser és la meva forma de buscar pares, de buscar exemples d'agafar-me en part a alguna cosa per crear".

Edat: a partir de 12 anys.