Tot comença en descobrir la història d’una dona, totalment desconeguda per a Chévere, anomenada Helen Keller. Nascuda a Tuscumbia (Alabama), es converteix en una celebritat mundial en ser, segons les fonts oficials, la primera persona sordcega en obtenir un títol universitari el 1904 a Harvard, després d’un dur procés d’aprenentatge des dels vuit anys. Almenys, aquesta és la part de la seva vida que queda fixada en la memòria col·lectiva, com un model exemplar de superació de la discapacitat. I pel que se sap, la majoria dels seus escrits acaben recuperats com a simples aforismes motivacionals. Però, en investigar en diversos arxius digitals nord-americans, es van descobrint altres facetes desconcertants de la seva vida, que són sistemàticament ocultades. Per què s’oculta part de la seva vida? A qui interessa fer-ho? Per què volen eliminar-la de la història? Perquè és una dona, sorda i cega? Perquè no s’accepta que una de les persones més famoses del segle XX als Estats Units sigui comunista? Perquè una dona amb discapacitat no pot actuar com a líder anticapitalista? Aquest també és un treball que qüestiona la incomunicació entre persones oients i no oients, explorant les possibilitats de compartir un diàleg obert a l’escenari, com una reivindicació silenciosa de la importància de les llengües minoritzades, del seu ús públic i del seu encontre. Per això integrem a la mateixa obra la llengua oral i la llengua de signes (LSE). 

*Mesures d'accessibilitat: llengua de signes espanyoles, subtitulació, bucle magnètic individual, audiodescripció i so de sala amplificat.