Si la història de la fotografia s’hagués de resumir en un sol àmbit, seria, sens dubte, el dels fotollibres urbans. En la doble pàgina, gèneres com les simfonies de ciutats, el Provoke japonès, o la fotografia de carrer amb el seu ethos de flâneur, van invocar i conjurar la ciutat fotogènica. «Aquesta megalòpolis bifront, mare i castrant, efígie del progrés i de la perversió» —en paraules de la historiadora Françoise Choay— es va convertir en un escenari indissociable de l’eufòria, la malenconia o, fins i tot, la desesperació que va acompanyar l’experiència de l’era industrial i postindustrial.
Més informació sobre aquest esdeveniment…