Aquesta pel·lícula explora el final de la vida, l’amor i el dolor de la separació inevitable, a través d’una profunditat serena i una força visual inusitada. La Claudia (Àngela Molina), després de ser diagnosticada d’una malaltia terminal, decideix fer el seu últim viatge a Suïssa. En Flavio (Alfredo Castro), que no se n’ha separat en quaranta anys, fa un gest d’amor, complicitat i humanitat: acompanyar-la en aquest viatge sense retorn.

A la seva nova obra, el director combina una narrativa íntima amb un paisatge emocionalment dens, i aborda amb sensibilitat i sobrietat la dicotomia entre el desig de posar fi al patiment i l’angoixa per la pèrdua. La força i la subtilesa de la dansa s’alien amb la intimitat de les converses entre els dos protagonistes, i crea una metàfora visual poderosa sobre el camí cap al que és inevitable, on l’amor es converteix en l’últim pilar de resistència, tot embolicat per la música de Maria Arnal.