Visita guiada per l'antic Centre Penitenciari de Tarragona amb l'actuació d'una peça de dansa contemporània. 
 

"UPROOTED", de Ravid Abarbanel

Fa uns anys vaig perdre la meva casa compartida. Una casa que ha estat per a mi un àncora i un suport durant molts anys. Vaig emprendre un viatge de descoberta per intentar entendre els fonaments bàsics que componen la casa que vull tenir. En la meva recerca del camí correcte i escollint els elements més adequats, vaig optar per visitar diferents llocs del món per tal de conèixer tantes persones, cultures i diferents enfocaments per definir què és una llar. Una de les revelacions més significatives per a mi durant aquests viatges va ser que cada viatge comporta possibilitats de trobada. Aquestes opcions de reunió (aparentment) tenen el potencial d'una reunió temporal o una reunió permanent. No obstant això, per a mi la majoria eren reunions temporals que normalment acabaven després de marxar. Cada reunió tenia un caràcter i una durada diferents, normalment relacionades amb el lloc on es feia la trobada: una festa, una actuació, un local d'assaig, aeroports, etc. Cada punt de trobada té la capacitat de satisfer una necessitat per a nosaltres que s'adapti al moment i lloc en què té lloc. Trobo que aquesta necessitat prové bastant de la por a estar sol i del desig de compartir experiències amb una altra persona. Des del meu punt de vista, aquestes trobades no succeeixen per casualitat i cada reunió és tan temporal com pot ser, aporta una altra base per a la continuació del viatge, un viatge per construir la meva casa personal. Aquests punts de trobada m'interessen no només perquè aporten fonaments al camí per construir la casa, sinó també perquè són temporals. El tema de la temporalitat em va intrigar molt per la història personal que vaig passar i també perquè té la possibilitat d'expressar-se en tots els  àmbits de la vida. Les reunions temporals que es van crear al llarg de l'any, van crear habitatges provisionals amb molta gent. Cada construcció d'una casa tan temporal reuneix al seu interior un recull de records, experiències, sentiments i emocions que es van reunir per formar un diari de viatge, un viatge per construir la meva llar.

Creació i interpretació: Ravid Abarbanel 
 

"THE FALLING MAN", de Tom Weksler

La caiguda és un arquetip que acompanya els humans a través dels temps antics i actuals. La caiguda del cel tracta de la pèrdua de puresa d'Adam i Eva. L'àngelcaigut són els que van perdre la fe. La caiguda d'Alícia al forat que va conduir al país de les meravelles és la pèrdua de control de la realitat. Els homes caient va ser el terme que descrivia els saltadors de les torres bessones de l'11 de setembre que van perdre la vida en l'acte. Què hi ha entre una caiguda i una pèrdua que tant ocupa l'esperit humà? En termes físics, la caiguda és un dels gests físics més elegants que realitzen els humans, l'extensió del cos a l'espai amb un alliberament de pes que sembla més una dansa magistral que un fracàs. Aquest treball en solitari es mou entre la memòria coŀlectiva, la mitologia i el personal. Creant un flux fluït d'imatges inspirades en la caiguda de diverses disciplines del moviment com la dansa contemporània, la capoeira, el circ i el parkour.
The Falling man és un diàleg entre el moviment i la composició musical Passacaglia de Franz Henrich Biber, per ser ballat en espais no-convencionals.

Entrades gratuïtes amb reserva prèvia a entrades.tarragona.cat a partir del 15 de febrer de 2024.

*Actes en col·laboració amb els Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.