La manca d’aigua traspassa el fenomen natural per esdevenir una realitat social, un fet polític. No és només qüestió de quantitat; la gestió i l’administració de competències territorials en són elements determinants.

L’emergència climàtica ha posat el focus sobre l’aigua aquí i ara, per la seva absència perllongada, però més enllà del present, es projecta una ombra sinistra, que experts auguren en conflicte.

Sequera és un projecte concebut des de diferents òptiques: algunes més poètiques, altres més reivindicatives, sense perdre una certa mirada estètica.

L’aproximació personal també està marcada pel fet d’haver nascut als anys cinquanta en una família pagesa, en un poble del Prepirineu, on l’aigua tenia una presència constant: mirar al cel i esperar... patir per poc o per massa.