Sovint hi ha una imaginació col·lectiva sobre Àfrica vinculada a violència, pobresa, migracions, desplaçaments forçats i conflictes. També és comú un retrat d’homogeneïtzació del continent que no té en compte la seva diversitat cultural i lingüística, les tradicions, la història o, fins i tot, la investigació científica o la creació artística que es produeixen al llarg de tot el continent. Imatge reforçada en gran part pel colonialisme europeu.

Hem de tenir present que Àfrica està formada per cinquanta-quatre països, sense comptar-ne alguns que no estan reconeguts internacionalment, com Somalilàndia i Sàhara Occidental, i que el continent ocupa un 20,4 % de la superfície terrestre. Amb aquestes dates, sembla obvi la gran riquesa cultural, les tradicions, els sabers, les identitats, les religions, les tribus o les llengües que hi pot haver.

Per altra banda, quan parlem de migracions i desplaçaments forçats relacionats amb Àfrica, aquests s’associen, des de l’òptica eurocentrista, a les migracions cap a Europa, sense tenir present que només una quarta part del total de les migracions són cap a Europa. Al continent africà hi viuen al voltant de trenta milions de persones refugiades, desplaçades i sol·licitants d’asil, cosa que representa un terç de la població refugiada a escala mundial, segons dades d’ACNUR. La majoria de desplaçaments es duen a terme entre regions del mateix país o entre països veïns. Un exemple el tenim a l’Àfrica de l’Est, concretament a Sudan del Sud i a la República Democràtica del Congo, des d’on més d’un milió de persones s’han vist forçades a desplaçar-se cap al país veí, Uganda. De fet, segons l’Informe anual de CEAR 2021 de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, Uganda és el tercer país del món on viuen més persones refugiades (aproximadament 1,4 milions). I, entre els vuit països on viuen més persones refugiades, només n’hi ha un d’europeu, Alemanya.

Tot i que no s’ha de deixar de banda la realitat que existeix al voltant de les vulneracions de drets humans i els conflictes, és imprescindible visibilitzar als moviments que lluiten pels drets de les persones, i que són la força i l’empenta de la ciutadania per impulsar un canvi de mirada i alhora una transformació social que posi les persones al centre.

Per aquests motius, aquest microcicle vol centrar-se en el continent africà i en les seves diàspores i apropar-se als moviments i projectes que s’estan duent a terme, tant globalment com localment, amb l’objectiu comú d’empoderar les persones, defensar els drets humans i trencar estereotips i imaginaris col·lectius que s’allunyen de la realitat.

Un dels articles, donada la participació de Tarragona al Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya – FICAC, ens donarà a conèixer l’origen del Festival, que es va iniciar l’any 2017 com a FICAB, i els seus objectius. Sota el guiatge de l’entitat Cooperació Activa al Camp de Tarragona, ens endinsarem en la diàspora senegalesa al Camp de Tarragona i coneixerem els seus projectes de codesenvolupament. Per acabar, aprofundirem en els moviments afrofeministes a escala local amb un article de la Red Antirracista de Tarragona.

Esperem, doncs, que aquests articles ens ajudin a reflexionar, trencar estereotips i conèixer tant la riquesa cultural com la diversitat de moviments socials i transformadors que sorgeixen del continent.

Per saber-ne més:

• Sahel. Más allá de la violencia y el hambre: la desigualdad y los movimientos sociales en una región clave de África. Podcast de Raül Flores y Núria Jar, Revista 5W.
• Àfrica, epicentre d’una realitat canviant. Núm. 56, monogràfic, Revista IDEES.
• Les veus que volen canviar l’Àfrica. Marta Rodríguez, Ara.cat.