1. El codesenvolupament com a política pública de gestió dels fluxos migratoris

L'autoorganització dels col·lectius immigrants en entitats per fer cooperació a les seves zones d'origen té al Camp de Tarragona una llarga trajectòria històrica. Entre alguns d'ells, com el senegalès, ha estat una pràctica habitual en aquelles poblacions que concentren persones provinents de la mateixa zona.

Aquestes pràctiques, durant la primera dècada del 2000, van categoritzar-se sota el concepte de codesenvolupament. Amb aquesta denominació malgrat no haver-n’hi una definició consensuada es volia capgirar la percepció negativa de la immigració associada a pobresa i exclusió atribuint al migrant un rol positiu tant en el desenvolupament als seus països d'origen com en la seva integració social a les societats d'acollida.

En un context marcat per un augment sense precedents d'arribada de persones migrades el Camp de Tarragona passa de tenir un 3,64 % de població estrangera l'any 2001 al 18,60 % el 2009 (IDESCAT), el codesenvolupament apareix com una voluntat de dotar d'una major coherència les polítiques públiques en els àmbits de la cooperació, immigració i integració social, i de facilitar la gestió d'aquests fluxos migratoris.

Font: IDESCAT

Així, entitats socials, oenagés i administracions amb serveis vinculats a l'acollida de persones migrades promouen la creació d'entitats per arribar als diferents col·lectius i vehicular accions adreçades a la regularització administrativa d’aquests i la participació en la societat d'acollida, alhora que reforçant el paper de les persones migrades com a agents de canvi i desenvolupament s'ajuda aquestes entitats a impulsar projectes de cooperació.

A diferència de la resta de Catalunya, tot i que hi ha a les comarques tarragonines principalment en el context de la diàspora senegalesa un teixit associatiu molt actiu, gairebé no trobem cap referència durant aquesta primera dècada que evidenciï aquesta voluntat de vincular al Camp de Tarragona la cooperació internacional amb l'acció social amb migrants.

Possiblement, les raons d'aquesta desavinença obeeixen, d'una banda, a un rebuig d'aquest enfocament per part de les entitats i els espais hegemònics de la cooperació al Camp de Tarragona que acusen de poc crítiques les entitats de codesenvolupament i defensen que la cooperació ja implica un vincle entre ambdues comunitats, i, d'altra banda, al fet que les entitats de la diàspora senegalesa tampoc s'apropen a les administracions, mantenint la seva autonomia financera a través de cotitzacions de les persones sòcies per atendre les necessitats dels seus membres aquí i desenvolupar accions de cooperació a les seves comunitats d'origen.

En el cas del Camp de Tarragona, a més, s'afegeix l'anomalia de Salou. Mentre el fet migratori és un fenomen recent al Camp de Tarragona, allà els percentatges liderats pel col·lectiu senegalès mostraven uns índexs molt més alts des de començaments de segle.                   

A Salou, l’any 1994 ja s'hi havia creat la primera entitat Colectivo Senegalés de Tarragona per actuar d'interlocutora amb l'Administració i afavorir la inclusió dels membres de la diàspora senegalesa. En créixer el nombre de persones arribades d'una mateixa zona, es van anar creant entitats que les agrupaven i duien a terme aquestes accions de cooperació.

Neixen així les dues primeres entitats de codesenvolupament Associació Cultural Senegalesa per a la Integració (2005) i Associació Amics Catalunya-Senegal (2006), que, gràcies a l'alt volum de socis que tenen i la bonança econòmica que viu el país, autofinancen els seus projectes de cooperació, com ara la posada en marxa i la rehabilitació d'equipaments sanitaris i educatius, així com accions de suport econòmic a causes socials i solidàries a les seves zones d'origen.

2. Crisi econòmica i criminalització de la immigració: autoorganització de la diàspora per defensar els seus drets.

Amb l'arribada de la crisi econòmica del 2008, hi ha un canvi en l'orientació de les polítiques  públiques en l'àmbit migratori. Enfront de les mesures de la dècada anterior, adreçades a afavorir la participació dels col·lectius migrants a la societat d'acollida i la millora de la cohesió social, emergeix una problematització negativa de la immigració, que deixa de combatre’s des de les administracions públiques.

Assistim, d'una banda, a una retallada de recursos econòmics i a l’abandonament, tant entre les entitats socials com l'Administració, de molts programes de suport a la inclusió social de persones migrades. D'altra banda, s'accentuen males pràctiques obstacles a la regularització i a l'empadronament, exclusió dels fills dels migrants en l'àmbit escolar, etc. i accions repressives identificacions de perfil ètnic, deportacions sense garanties jurídiques, etc., que alimenten una nova narrativa que criminalitza les persones immigrants.

Les entitats de la diàspora de la fase anterior que actuaven d'interlocutores davant les administracions, en aquest nou context de confrontació amb aquestes són substituïdes per xarxes de treball o entitats que neixen arran d'aquesta necessitat d'organitzar el col·lectiu de la diàspora senegalesa, per defensar-se i reivindicar els seus drets.

És un context que va comportar una preocupació més gran per la defensa dels drets humans i una denúncia de les desigualtats socials, que influeix en el fet que les noves entitats tarragonines de la diàspora la Asociación Senegalesa de Lucha contra la Pobreza (ASLUP) i Cooperació Activa al Camp de Tarragona tinguin un discurs més crític, educador i transformador, tant al Camp de Tarragona en defensa dels drets humans i en lluita contra el racisme com garantint l'accés als drets socials a les zones on intervenen del Senegal.

Ambdues entitats tenen un encaix molt més tècnic que les entitats precedents de la diàspora. Promouen, entre d'altres, programes de defensa del sector públic i l’accés universal a l'assistència sanitària o l'educació, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones o condicions de treball dignes, cosa que accentua aquest paper de la diàspora com a agent transformador de les seves societats d'origen i la incidència dels seus projectes en aquestes.

Cooperació Activa al Camp de Tarragona, per exemple, treballa des del desenvolupament comunitari per teixir una societat civil a les zones rurals del Senegal on intervé que coordinant-se amb les administracions i tenint en compte els programes estatals permeti assolir avenços tangibles a escala local en l'accés a l'assistència sanitària, la millora de la qualitat educativa i la lluita contra l'abandonament escolar, accions de resiliència al canvi climàtic i promoció del cooperativisme com a estratègia de transformació econòmica al món rural, i sobirania alimentària a escala regional.

Malgrat aquesta expertesa adquirida i l’èxit de les accions en cooperació a partir de la posada en valor dels coneixements de la diàspora i la mobilització de les seves xarxes socials en origen, se’ns interpel·la com amb la resta d’entitats de la diàspora habitualment més en clau d'anècdota immigrants que fan coses al Senegal que d'actor legitimat de cooperació que genera discurs i juntament amb les seves contraparts aprèn de l’entorn per millorar la seva incidència i garantir els seus drets socials.

3. Un nou encaix del codesenvolupament en el marc de polítiques públiques antiracistes, ecologistes i feministes

S’observa els últims anys una tímida reaparició del concepte de codesenvolupament. A les ciutats de Lleida i Vic, per exemple, s’ha afegit a les dues últimes edicions l’etiqueta “codesenvolupament” a les subvencions de cooperació i acció humanitària, alhora que  des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s’han promogut accions de capacitació i enfortiment de les entitats que treballen en l’àmbit de les migracions i el desenvolupament.

Ara bé, el context actual es caracteritza per una pèrdua de mobilització extensible a altres àmbits de l’associacionisme per part de les entitats que agrupen els col·lectius immigrants, pèrdua que tracten habitualment de compensar amb una major sensibilitat per la comunicació i l'ús d'eines, com les xarxes socials, a través de les quals puguin donar-se a conèixer, alhora que creix l’interès d’algunes administracions en augmentar el nombre de persones estrangeres amb dret a vot  per arribar als col·lectius d'immigrants i disposar de referents dins d'aquests.

En aquest marc més mediàtic, s'estableixen noves sinergies sobre les quals es projecten moltes de les noves entitats, com Futur de Fatick (2017) o Amics del País Bassari (2020), que, malgrat no tenir una experiència contrastada en cooperació, tenen una estratègia de comunicació molt activa que sovint rep el suport d'administracions locals a la recerca d'aquesta identificació positiva amb el col·lectiu.

Amb aquesta sensibilitat més mediàtica, irrompen també altres moviments socials i entitats del Camp de Tarragona amb valors més feministes, ecologistes i de lluita contra el racisme. Aquests moviments i entitats, amb la voluntat de transversalitzar i legitimar aquestes dimensions, tendeixen a incorporar també en els seus espais referents de la diàspora senegalesa.

Donats el creixement que té l'extrema dreta, el retrocés en el reconeixement de molts drets i la relativització dels delictes d'odi com a bastió contra la legitimació del racisme, aquesta presència de membres de la diàspora en espais transversals s'ha de llegir com a positiva, però no implica que sigui representativa dels col·lectius, vistos no tant com a guetos identitaris sinó com a productors de discurs i denúncia de violació dels seus drets.

Més que la vessant estètica d'acompanyament a aquestes entitats, és important un posicionament crític davant les interseccionalitats de gènere i color de pell i les discriminacions patides, per exemple, pel fet de ser dona i negra. És un avançament molt rellevant la disponibilitat d'aquests referents, però la seva legitimitat ha de venir d'un compromís en la lluita per una igualtat d'oportunitats que té en compte també aquestes discriminacions racials.

Les entitats de la diàspora tenen un paper rellevant en el lideratge en la lluita contra el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, precisament perquè viuen a la seva pell aquestes discriminacions. Africanitz'ART, impulsat per Cooperació Activa al Camp de Tarragona, vol ser un espai liderat per membres de la diàspora senegalesa, però obert a tothom per deslegitimar-les i generar contranarratives.

Pel que fa al feminisme, la cooperació hegemònica sovint fa un ús instrumental i colonial dels referents de la diàspora africana que visibilitza, amb molta freqüència restringits a la lluita contra la mutilació genital femenina o el matrimoni precoç, més que promoure una confrontació global contra les discriminacions que pateixen les dones africanes degudes a aspectes culturals o, a Catalunya, al color de pell.

Igualment, ens costa entendre com l'estratègia per defensar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones al Senegal sovint es basa en la creació d'espais cooperatius de dones, en comptes d'insistir, també al continent africà, en la transversalitat per qüestionar el sistema patriarcal vigent i d’afavorir, doncs, el protagonisme de les dones en espais mixtos (transversals) a través de la posada en valor de les seves competències tècniques, a fi d’adquirir major legitimat en espais de presa de decisions pel seu saber i contribució al bé comú.

Aquesta és l'estratègia de Cooperació Activa al Camp de Tarragona en els projectes que impulsa al Senegal: afavorir el protagonisme de les dones i contribuir a legitimar el seu exercici de determinats drets. Això comporta confrontació amb el poder hegemònic a la zona, tradicionalment patriarcal, però genera un debat que permet qüestionar el rol habitual atribuït a les dones i obre l'opció a noves legitimitats en què disposin d’un context estructural que garanteixi aquesta igualtat d’oportunitats.

Per acabar, en el que ara s’anomena transversalització del medi ambient i resiliència al canvi climàtic, les entitats que treballem al món rural del Senegal tenim el repte de trobar opcions per mitigar les conseqüències que el canvi en les condicions meteorològiques té sobre l’agricultura tradicional, activitat econòmica que ocupa a l’aliment de més de la meitat de la població senegalesa i adaptat totalment a la pluviometria. Això empenta ja avui els joves a emigrar del país per ajudar les seves famílies, i compromet seriosament ara mateix l’alimentació bàsica d’un segment molt ampli de la població. 

Àfrica continua sent un espai de colonització dels imaginaris occidentals, tant de dominació com utòpics, en què els africans que els contradiuen molesten. La diàspora senegalesa i l'opció per un nou codesenvolupament de matriu antiracista, feminista i ecologista estan cridades a mantenir aquest rol crític. El concepte va néixer per donar protagonisme als col·lectius d'immigrants, tot responent als interessos del poder per gestionar l’augment del nombre dels que arribaven. Ara caldria reutilitzar-lo, però per democratitzar el món de la cooperació i la lluita per la globalització de la justícia social.

Jose Luis Rodríquez Regueira
Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Per saber-ne més:

• Jornada per posar en valor la trajectòria històrica en cooperació de les entitas de la diàspora senegalesa al Camp de Tarragona. Cooperació Activa al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
• Les veus que volen canviar l’Àfrica. Marta Rodríguez, Ara.cat.
• El codesarrollo: qué es. Janina Ruth, Planeta Futuro - El País.
• 10 anys fent codesenvolupament al camp de Tarragona (II): Autoorganització front el procés de criminalització i persecució dels i les membres de la diàspora (2011-2014). Cooperació Activa al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
• Àfrica, su diàspora y la Barcelona transcultural. Tania Adam, Barcelona Cultura.