Sense deixar de reconèixer que hi ha diverses maneres d’entendre la justícia ambiental, tant com a moviment com quant al concepte, nosaltres considerem que aquesta se sosté, almenys, sobre tres grans potes. En primer lloc, és la distribució equitativa dels beneficis derivats de l’accés als béns naturals. En segon lloc, la justícia ambiental implica el reconeixement i la participació efectiva de totes les persones —sense importar la seva raça, nacionalitat, origen, gènere o nivell d'ingressos—  en les decisions relacionades amb temes ambientals, ja sigui sobre energia, canvi climàtic, aigua, biodiversitat, etc. En darrer lloc, la justícia ambiental comporta que, en cas de patir un perjudici ambiental, se’n reconegui el dany i s’hi apliqui correctament la normativa ambiental, per tal de garantir que es corregeixi aquesta vulneració.

Impactes sobre els territoris i els cossos

Sens dubte, l’emergència climàtica ens obliga a plantejar-nos una qüestió molt seriosa: la justícia ambiental. Seria un greu error passar per alt que, històricament, els privilegis polítics, econòmics i jurídics han generat nombroses jerarquies i dinàmiques d’exclusió socials. En efecte, una part del món s’ha beneficiat i enriquit de l’apropiació i el control dels béns naturals a costa de la submissió d'altres éssers vius humans i no humans. Al mateix temps, una part del planeta ha patit i està patint els impactes ambientals derivats de les activitats extractives i del canvi climàtic sense haver-hi contribuït. La justícia ambiental és, doncs, avui, un dels majors reptes que afronta la humanitat. 

Al nostre entendre, alguns dels principals sistemes jeràrquics subjacents en la crisi ecològica i  climàtica causants dels impactes ambientals diferenciats són l’heteropatriarcat, el capitalisme i el colonialisme. La concurrència d’aquests règims ha provocat que es desenvolupin relacions de poder entre el Nord i el Sud globals, però també a l’interior d’aquests. A més, aquesta situació de desigualtat s’ha aprofundit amb la introducció de polítiques neoliberals i l’arribada d’empreses transnacionals, majoritàriament provinents del Nord, als territoris del Sud. El seu objectiu és controlar béns naturals estratègics, com el petroli, el carbó, el gas, minerals, fusta o espècies en perill d’extinció, per maximitzar els seus rendiments econòmics.

Aquestes dinàmiques de control i apropiació dels béns naturals amb lògica extractivista transformen el territori des d’una perspectiva política, econòmica, ecològica, cultural i corporal (Ecologistas en Acción, 2018). En primer lloc, es genera un impacte econòmic, ja que, quan els projectes irrompen a les comunitats, sobretot als territoris rurals, es produeix una profunda transformació de les formes de producció i reproducció prèvies, així com la privatització de la terra. Així mateix, les economies locals es reorienten en funció de la presència central de l'empresa, sovint de manera precaritzada. Aquest procés és molt freqüent, tant als territoris del centre com de la perifèria global del capital. 

D’altra banda, les activitats de les empreses, en molts casos transnacionals, comporten forts impactes socioecològics, que suposen un trencament dels cicles de reproducció de la vida: disminució de la biodiversitat, contaminació de l’aigua o de l’aire, dificultats d’accés als béns naturals, pèrdua de sobirania alimentària, empitjorament de la salut… Això suposa una sobrecàrrega de treball, especialment per a les dones, les quals, degut al seu rol de gènere socialment atribuït, solen assumir la responsabilitat principal d’abastir la família dels recursos per viure i de prendre les principals decisions de consum. 

En tercer lloc, els conflictes ambientals tenen un impacte en la dimensió cultural. D’una banda, s’imposen noves formes de treballar per part de les companyies transnacionals. D’altra banda, l’arribada d’aquestes empreses als territoris comporta una forta masculinització i militarització dels territoris, ja que sovint hi arriben grans concentracions d’obrers, atrets per les expectatives de treball. Aquest fenomen entranya lògiques que contribueixen a perpetrar representacions socioculturals patriarcals, així com una clara divisió sexual del treball.

Això enllaça amb una darrera dimensió, la corporal. Les dinàmiques econòmiques que generen els projectes extractius introdueixen fenòmens com la prostitució forçada o el tràfic i l’explotació sexual i laboral, majoritàriament de dones. El cos esdevé, d’aquesta manera, una extensió més del territori sobre el qual es vol exercir un control absolut.

Connectant les lluites locals amb les resistències globals

Al llarg dels darrers anys, els moviments per la justícia ambiental i climàtica han permès visibilitzar les resistències tant localment com globalment. Moviments de base amb impacte global com Fridays for Future, Extinction Rebellion i Blockadia han fet una crida a la desobediència civil i a la mobilització política que respongui a la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, així com a l’augment de la justícia socioambiental. 

També hi ha nombrosos exemples de resistències a escala local arreu del món. En especial, són conegudes les lluites pacífiques contra la mineria i les indústries extractives, la contaminació de l’aigua i l’explotació forestal, particularment a l’Amèrica Llatina i el Carib, així com al sud-est asiàtic i l’Àfrica Subsahariana. De fet, ja existeix un Atlas Global de Justícia Ambiental, on hi ha registrats tots els conflictes ambientals arreu del món (EJAtlas).

És per això que cal fer visibles les responsabilitats diferenciades i els diferents impactes socioambientals dels projectes extractivistes a què s'enfronten els diferents col·lectius i comunitats en aquesta transició ecològica. Sobretot, cal denunciar els abusos de les empreses transnacionals, per entendre la problemàtica des d'una visió global, i assumir o actuar sobre aquells conflictes ambientals que afecten també Europa i, particularment, Tarragona. 

En aquest sentit, creiem que l’estratègia passa sobretot per la resistència comunitària i la creació de teixits locals associatius que permetin desenvolupar accions col·lectives capaces de transformar les condicions de dominació en espais de llibertat i determinació, a través de la lluita pacífica i la participació democràtica com a principis ètics bàsics. De fet, els impactes ambientals operen com a impulsors de l’acció col·lectiva i generen noves formes d’organització, consciència sobre el conflicte ambiental i, de retruc, sobre altres temàtiques rellevants, com els drets socials o la importància de la construcció d’identitats locals.

Experiències des d’Enginyeria Sense Fronteres: reptes i dificultats

Al grup Enginyeria Sense Fronteres-Tarragona treballem en cooperació i en xarxa amb l’objectiu de lluitar per la garantia d’accés als subministraments bàsics d’aigua, llum i gas, a través de la visibilització i denúncia de la reproducció de desigualtats globals.

Al Nord, treballem amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), moviment social i de resistència local que ha contribuït a visibilitzar l'extractivisme global i les lluites del Sud, per poder entendre millor com funciona el model energètic global i les seves implicacions al Nord. De fet, des de l’APE considerem la província de Tarragona un Sud en si mateix i una zona de sacrifici, atesa la gran quantitat de projectes extractivistes de caire energètic que hi ha al territori, així com la problemàtica socioambiental palpable en forma de contaminació atmosfèrica i pobresa energètica. L'aposta de l’APE és continuar teixint xarxes, no sols locals sinó també internacionals, i sumar-se a altres resistències que des de fa dècades existeixen en altres parts del planeta.

Com a part del nostre treball i la lluita local, hem elaborat diversos estudis que denuncien les injustícies ambientals a Tarragona i la pobresa energètica com una injustícia ambiental. A més, actualment estem preparant una investigació que té com a objectiu divulgar les implicacions socioambientals de projectes energètics a Tarragona, com ara els parcs eòlics, les línies de molt alta tensió (MAT) o l’hidrogen verd.  

Al Sud, treballem amb les províncies d’Orellana i Sucumbíos (Equador), on l’aigua es gestiona de manera comunitària, per aconseguir que s’exerceixi el ple dret humà a l’aigua a través d’una gestió integral i inclusiva. El principal impacte ambiental que afecta l’Amazònia equatoriana és la contaminació de les aigües, deguda a les activitats extractives hidrocarburíferes, la falta de tractament de les aigües residuals, la desforestació, les activitats agropecuàries intensives i l’erosió dels sòls. Donem suport als beneficiaris i beneficiàries de les juntes d’aigua en la coordinació d’accions i aliances amb les institucions públiques, per optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de canvi climàtic. Per això, els reptes actuals són la diagnosi dels sistemes hídrics, l’aixecament d’informació dels efectes del canvi climàtic, la recuperació de la identitat territorial, la implementació de plans de conservació i monitoratge, l’apoderament de les juntes d’aigua i, en especial, l’enfortiment de la participació de les dones en els espais de decisió. De totes aquestes qüestions en fem incidència al Nord, a través de tallers i elaboració de material educatiu i divulgatiu com ara els contes de l’Auka o l’estudi sobre canvi climàtic a la Província d’Orellana.

Referències:

Ecologistas en Acción, (2018) “El IBEX 35 en guerra contra la vida. Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América Latina. Un análisis ecofeminista”. Disponible a: <https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/adjuntos-spip/pdf/informe-ibex35.pdf>. 

Atlas Global de Justícia Ambiental. Disponible a: <https://ejatlas.org/>. 

ESF (2018) “Injusticia ambiental en Tarragona Un análisis de conflictos y resistencias en el territorio” Disponible a <https://esf-cat.org/wp-content/uploads/2018/12/ESFeres22-Injusticia-ambiental-en-Tarragona-web.pdf>

Catàleg d’activitats de ESF. Disponible a: <https://esf-cat.org/wp-content/uploads/2022/03/Cataleg-Activitats-ESF-Marc2022.pdf>.

ESF (2020) “Estudio sobre el cambio climático en la Provincia de Orellana” Disponible a: <https://esf-cat.org/wp-content/uploads/2020/02/ESTUDIO-CC.pdf>.

Signen:

• Stephanie V. Ascencio-Serrato. Membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica-Camp Tarragona (APE) i voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora Associada al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).
• Clara Esteve Jordà. Voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora predoctoral al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).