La solidaritat internacional a Tarragona ve de lluny. Recordem les campanyes contra les agressions dels EUA, país que finança i dirigeix cops d’estat, que dona suport a dictadures com les del Con Sud del continent americà dels anys 70, i també que impulsa conflictes armats o hi participa directament. La solidaritat des de principis del anys 80, amb les lluites dels pobles de Centreamèrica contra els seus règims dictatorials o contra el bloqueig a Cuba, o la campanya contra l’entrada a l’OTAN, són un bon exemple de les moltes activitats fetes en els darrers quaranta anys.

Va ser l’any 1994, enmig d’un ampli teixit de diferents moviments socials, que en brolla amb força un d’impressionant. És el moviment solidari que exigeix complir amb el compromís que fou adoptat per l’Assemblea General de l’ONU l’octubre de 1970, pel qual els països econòmicament desenvolupats dedicarien el 0,7 % del seu PIB com a ajut al desenvolupament dels països empobrits. Un moviment que, a diferència de la majoria, no reivindica res per a cap dels seus components, i que entén aquesta quantitat com una mena de petita restitució de l’espoli a què són sotmesos els països pobres. És un Moviment Solidari, amb majúscules.

Ja en ple dinamisme, és en el marc de la lluita pel 0,7 % que l’octubre del 1994 s’organitzen les acampades a tot l’Estat espanyol (amb molta força, i amb una vaga de fam a Madrid). A Catalunya, cal destacar la gran acampada que es va fer a la Diagonal de Barcelona. Al Camp de Tarragona, activistes d’algunes ONG i entitats solidàries no poden restar d’espectadors, i es posen a la feina invitant tota mena d’entitats.

La convocatòria inicial va ser feta pels Comitès Óscar Romero i per Entrepobles. D’allí sortirà la Coordinadora pel 0,7 %, que va aplegar prop de quaranta entitats, associacions, sindicats, grups juvenils, grups polítics, ONG i entitats solidàries.

Ràpidament es van estendre un seguit d’activitats, com la conferència d’Arcadi Oliveres, membre de Justícia i Pau i un dels principals promotors de la campanya, al saló de plens municipal; la taula rodona pública on es convocaven tots els partits a dir-hi la seva sobre aquesta reivindicació, i la difusió d’un díptic explicatiu i un full on es cridava a l'acampada, que va quedar convocada per al cap de setmana del 19 i 20 de novembre.

Realment feia goig veure el tram des del carrer de Sant Agustí fins al Balcó, ple de tendes de campanya arrenglerades, a un metre l’una de l’altra, a banda i banda de la coca central. Es van organitzar tot tipus d’activitats lúdiques, debats, recollida de signatures, un dejuni i, per cloure, una gran cadena humana per tota la Rambla.

El debat intern dins el moviment era força viu, tant aquí com a d’altres indrets, ja que es mantenia la coordinació en l'àmbit de Catalunya i de la resta de l’Estat. Vam arribar ben aviat a conclusions com que el 0,7 % no era pas la solució. El creixent abisme entre el Nord i el Sud és fruit d’un model polític i econòmic imposat per al nostre benefici; d’un comerç mundial injust; del deute extern il·legítim i impagable que domina els pobles; de l‘espoli de recursos… En definitiva, d’un sistema econòmic amb què cal acabar i en què el 0,7 % no és més que un "mentrestant". El demanem per justícia. La cooperació internacional no arriba ni tan sols a restituir una petitíssima part del que els països enriquits els hem robat, que és on hem construït el nostre "desenvolupament".

La realitat mundial no para de donar-nos nous motius per a les campanyes solidàries i contra les guerres. Ara era el conflicte a la zona africana dels Grans Llacs, la tardor de 1996. Un altre cop, dinou entitats tarragonines mantenen concentracions amb espelmes cada dimarts, durant tot el conflicte, als Despullats de la Rambla Nova, que a partir d’aquí serà lloc habitual de tot tipus de mobilitzacions. Darrerament, se n'han fet contra els conflictes dels Balcans, Iraq, Síria, Iemen, Palestina, etc.

L’activitat de la Coordinadora pel 0,7 % va continuar. Primer, centrada a demanar-ne a la Generalitat el compliment. Posteriorment, a l’Ajuntament de Tarragona. Tot i que aquest ja va iniciar la cooperació l’any 1994, amb un projecte d’Entrepobles de suport a les comunitats indígenes que van aconseguir sobreviure a les matances de l’exèrcit de principis del anys 80 a Guatemala, el 13 de maig de 1996 el Ple va acordar la creació del Consell Municipal de Cooperació de Tarragona, encara que aquest no es va constituir formalment fins a finals de 1998.

La flama del 0,7 % continuava encesa, però mantenir l'estructura organitzativa d’un ventall tan ampli d’entitats i de tot el Camp de Tarragona, lògicament, és difícil de sostenir, un cop la cresta de l’onada de tanta activitat va afluixar. Va ser així com les entitats solidàries i ONG de la ciutat de Tarragona que continuaven engrescades van començar a plantejar-se la creació d’una coordinadora d’ONG. Ara tocava centrar-se en la interlocució amb la nostra entitat municipal de Tarragona.

El febrer de 1998 es va crear la Coordinadora d’ONG pel Desenvolupament, la Defensa dels Drets Humans i la Pau de Tarragona. El nom va quedar un miqueta llarg. Es volia deixar clar que les ONG dels tres àmbits esmentats teníem molt en comú, sobretot els valors que defensàvem, i que tenia molt de sentit treballar plegats.

Les tràgiques dimensions de les destrosses, humanes i materials, de l'huracà Mitch a Centreamèrica, del mateix 1998, posen la recentment creada Coordinadora en un nou repte. Com sempre, ampliant al màxim el treball unitari, prop de vint entitats vam crear la Plataforma de Solidaritat amb Centreamèrica. La recollida solidària, en pessetes, equivalent a prop de 200.000 euros, és gestionada de manera clara i transparent amb organitzacions populars d'Hondures, Nicaragua, el Salvador, Guatemala i Cuba.

La Coordinadora ha estat sempre un element aglutinador de les reivindicacions solidàries: l’acampada per l’abolició del deute extern del 12 i 13 de març de 2000; la permanent solidaritat amb el poble palestí i també amb el sahrauí; la gran manifestació contra la guerra d’Iraq de 2003; la llarga i constant oposició a la permanència de vaixells de guerra al nostre port de la mà de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, o la participació en les campanyes del moviment antiglobalització amb el lema "Un altre món és possible", formen part d’una llista interminable d’activisme, sempre amb un ampli esperit unitari.

Tornant, un altre cop, a la reivindicació del 0,7 % per als països empobrits, i centrats ja en Tarragona, la recentment creada Coordinadora es va plantejar encarar les tasques per aconseguir-lo del nostre Ajuntament, presentant una moció al Plenari. Però abans de debatre-la va haver-hi intents, per part de l’equip de govern, perquè acceptéssim aconseguir gradualment la fita del 0,7 %.

En tot moment, la nostra posició va ser de fermesa. Eren les institucions polítiques —recordem en aquest cas l’ONU— les que el 1970 havien calculat com a mínim aquesta quantitat i recomanaven que els països desenvolupats la donessin. A les ONG no ens tocava fer rebaixes del que els governs representats a les Nacions Unides havien acordat. Ben al contrari, aquesta quantitat ja feia molt de temps que s’hauria d’haver estat donant, i amb el pas del temps havia quedat totalment obsoleta per insuficient. Malgrat tots els nostres esforços, finalment va ser modificada i aprovada el setembre de 1999: es va acordar donar el 0,3 % l’any 2000, el 0,5 % el 2001 i el 0,7 % el 2002.

Els problemes, però, no van acabar aquí. Ara tocava aclarir sobre quines partides del pressupost calia aplicar el 0,7 %. Nosaltres, i tenint en compte que l’Ajuntament de Tarragona ja feia temps que era membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, érem partidaris que es fes amb els criteris definits per aquesta institució.

El seguiment de tot plegat, tant des del Consell de Cooperació, que acull la pràctica totalitat d’ONG existents a la ciutat, com amb reunions de la Coordinadora amb els responsables municipals de Cooperació, ha estat constant. Tant el tema de les partides sobre les quals s'ha d'aplicar el 0,7 %, com la seva distribució per conceptes (cooperació, sensibilització, emergències…), han estat elements constants de debat.

S’ha fet feina, però queda molt per fer. El 0,7 % aplicat amb els criteris del Fons Català encara està per arribar. Hi ha hagut molts alts i baixos, condicionats per les èpoques de crisi, pel color de la corporació municipal de cada moment, i sempre per la pressió exercida pel moviment solidari. El més alt i proper al 0,7 % va ser el 0,65 %. Avui, després d’uns quants anys de davallada general i de la desaparició de la cooperació descentralitzada en molts llocs, a Tarragona es mantenen uns nivells propers al 0,5 %.

Cal dir que el Consell Municipal de Cooperació de Tarragona ha estat en tot moment qui ha vetllat per la qualitat i la transparència de la cooperació, així com per la seva distribució entre els projectes presentats en les convocatòries anuals.

Això ha fet possible l’aportació solidària de la població tarragonina, per mitjà de la seva institució municipal, a la cooperació internacional.

Pep Prats i Gonçal Barrios

(Associació Entrepobles Camp de Tarragona)

Per saber-ne més:

• Objectiu 0,7%. 30 minuts, CCMA.
• Blog de la Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau
• El 0,7 i la inversió per habitant i per municipi, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
• El 0,7%: una xifra mítica mai aconseguida. Anna Palou, article d’El Crític.