Malgrat que el model tradicional assistencialista en la cooperació continua molt present a la pràctica de molts actors i intervencions, cada cop més agències de cooperació, donants i ONG estan adoptant gradualment l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH). Malgrat els innegables reptes i les dificultats, treballar amb aquest enfocament presenta múltiples avantatges, entre les quals destaca la cerca de justícia i no únicament la cobertura de necessitats bàsiques. L’EGiBDH ha tingut un desenvolupament teòric considerable, però la seva posada en pràctica continua en constant construcció. L’adopció de l’EGiBDH parteix d’un anàlisi multidimensional del context en què es requereix intervenir per atallar, en clau de drets, les causes estructurals, fet que no és feina fàcil. A partir dels elements clau de l’EGiBDH, l’article mostra el seu valor afegit i proposa estratègies per fer front a les dificultats que suposa la seva adopció gradual.

L’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH) adopta una mirada que va més enllà dels efectes superficials –els més visibles i immediats- d’un problema determinat, i ho fa identificant les causes estructurals que el provoquen i les conseqüents vulneracions de drets humans. La principal característica i valor de l’EGiBDH és el seu anàlisi de la realitat en termes d’inequitat i desigualtats en l’accés i en la realització dels drets, situant el focus sobre els grups més vulnerabilitzats, especialment sobre les dones i les nenes.

Partir de les causes estructurals requereix superar la visió purament material per a donar resposta a necessitats bàsiques –propi de la tradicional orientació assistencialista- i considerar també altres factors determinants: les capacitats, eleccions, oportunitats, el poder i les relacions que aquest genera i com repercuteixen en la satisfacció de drets. Una visió holística que es trasllada necessàriament a l’anàlisi del context, en el qual hi tenen un paper fonamental la família, la comunitat, la societat civil i les autoritats, així com el marc social, polític i legal.

L’EGiBDH integra i combina dos enfocaments que s’han desenvolupat i normalment abordat per separat: l’Enfocament Basat en Drets Humans (EBDH) i l’Enfocament de Gènere (EdG). L’EBDH sorgeix a principis del segle XXI davant la ineficàcia de les estratègies internacionals de desenvolupament i es concreta a la Declaració d’enteniment comú de les Nacions Unides sobre un enfocament basat en els drets humans en la cooperació i la programació del desenvolupament[1], adoptada l’any 2003 pel Grup de Desenvolupament de les Nacions Unides (UNDF)[2]. Es fonamenta en les normes internacionals de drets humans i s’orienta a la seva promoció i protecció, des d’un punt de vista operacional.

El nou enfocament integrat incorpora de l’EBDH, l’anàlisi en clau de drets humans, que identifica no només a titulars de drets, sinó també a titulars d’obligacions i de responsabilitats[3]. Aquesta metodologia analítica assegura el lloc central de les persones a les intervencions de cooperació: deixen de ser beneficiàries passives de l’ajuda per a convertir-se en titulars de drets, protagonistes actives dels seus propis processos de desenvolupament. La participació es torna clau: no només com un dret humà en si mateix, sinó també com una estratègia essencial de dignificació i apoderament per a la qual haurem de posar tots els mitjans.

De l’EdG, l’enfocament integrat assumeix com a pròpia la seva finalitat: corregir les pràctiques discriminatòries, sobre tot de gènere, l’injust repartiment de poder, de recursos, d’oportunitats i de capacitats. Per això, analitza la inequitat, la discriminació i els desequilibris de poder específics que pateixen les dones en tots els àmbits de la vida (social, laboral, familiar, econòmic, personal cultural, etc.), examinant, entre d’altres coses, la seva capacitat d’accés i de control dels recursos.

Encara que l’EGiBDH va néixer en el marc de la cooperació internacional, la seva aplicació no ha de limitar-se a les intervencions en aquest àmbit. L’apropiació d’un enfocament amb l’objectiu de garantir els drets humans hauria de ser una prioritat tant al nord com al sud i a tots els nivells de decisió. Les polítiques públiques han de respectar-los i assegurar la seva efectivitat (nivell polític); els drets humans impregnen els programes i projectes d’intervenció (nivell estratègic, tècnic i operatiu); i, inevitablement, aquest canvi de mirada requereix també un canvi en les estructures, en el funcionament i en les relacions internes i externes de qualsevol organització (nivell organitzacional).

Un canvi de paradigma tan substancial no està exempt de reptes i dificultats que hem d’afrontar si apostem decididament per l’adopció i la incorporació de l’EGiBDH en els nostres diferents àmbits de treball:

• Estratègic: Suposa un canvi de visió, de missió i de línies de treball. El gran canvi, sense deixar necessàriament les accions “tradicionals” orientades a la satisfacció de necessitats bàsiques, és deixar de considerar aquestes accions com una finalitat en si mateixes per a integrar-les en una estratègia més ampla, de naturalesa política i transformadora. Treballar cap al respecte i el compliment dels drets humans suposarà dur a terme activitats que potser no s’han implementat en l’organització fins ara, com són la capacitació i la incidència política.
• Política de socis i aliats: Suposa també repensar la naturalesa i les formes de relació amb les organitzacions (T. de responsabilitats) i institucions (T. d’obligacions) amb les que treballem i altres amb les que potser no hem treballat amb profunditat però hem de fer-ho, com són les persones o els grups vulnerabilitzats (T. de drets). Hem d’abordar qüestions com l’enfortiment organitzatiu, la producció conjunta de coneixement, el treball en xarxa o la incidència.
• Intern de les organitzacions: Suposa necessàriament la construcció de capacitats, també amb les nostres sòcies. Són necessàries noves capacitats relacionades amb l’anàlisi de polítiques i de drets humans, la incidència, el coneixement de les estructures de l’Estat, entre d’altres. Un altre aspecte important és el replantejament de la nostra pròpia estructura, la forma en què es prenen les decisions i les relacions de poder, la equitat de gènere, etc.
• Planificació, gestió de programes, projectes i accions: l’anàlisi holístic de la situació de drets humans, inclosos els grups vulnerabilitzats, els marc normatius existents als diferents nivells de govern i l’anàlisi de les causes de vulneracions i les relacions de poder, requereix canvis profunds en la planificació, la gestió de programes, projectes i accions.

Treballar sota el paradigma de l’EGiBDH pot resultar aclaparador, però no és impossible. La seva incorporació no esdevindrà un procés immediat i la seva aplicació no exclou altres metodologies. Com a paradigma en construcció, ha d’anar incorporant-se progressivament, adaptant-se als recursos econòmics, tècnics i humans disponibles.

June Orenga, Llicenciada en Psicologia i màster en Cooperació Internacional i en Drets Humans, Democràcia i Globalització. Responsable de formació de l’IDHC

Per saber-ne més:

• IDHC. Guia pràctica: L’aplicació de l’Enfocament de Gènere i Basat en els Drets Humans en la cooperació per al desenvolupament. 2018
• AECID. Manual de la AECID para la aplicación del enfoque basado en derechos humanos. 2015.
• AECID. Guía de la AECID para la transversalización del enfoque de genero. 2015 
• Conferencia de inauguración del 34 Curso Anual de Derechos Humanos. Una lucha activa por la igualdad de derechos entre hombres y mujeres. La discriminación de la mujer en el derecho y en la práctica - María Eugenia Rodríguez Palop

[1]Veure el document íntegre a: http://hrbaportal.org/the-un-and-hrba#footer

[2] Grup format per 32 fons, programes, agències i oficines de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

[3] Els T. d’obligacions són els poders públics (l’Estat i les diverses administracions, inclosos els tres poders: executiu, legislatiu i judicial), que tenen el deure de respectar, protegir i complir els DH. Es consideren  com a T. de responsabilitats els actors privats no pertanyents a institucions estatals com: empreses, ONG, mitjans de comunicació, però també a les famílies, les comunitats i les persones individuals que, per la seva influència o incidència en un context determinat, tinguin responsabilitats en matèria de DH. Els T. de drets seran totes les persones, sense discriminació de cap tipus.