Actualment, podem trobar molts informes i estudis sobre les conseqüències que es pateixen a nivell global a causa d'un model social i econòmic capitalista que només preveu el guany individual com a evolució i manera de viure. Aquest model permet que les empreses transnacionals que, majoritàriament, es dediquen a l’extractivisme i a l’espoli de recursos, sobretot a països del Sud Global, romanguin impunes i al marge de la Llei per poder realitzar tota mena de pràctiques que destrueixen el territori i vulneren els drets humans de les comunitats que l’habiten.

Les activitats que realitzen les transnacionals van més enllà del que mostren, segons el llibre El subtil poder de les transnacionals (2004), entre d’altres, interfereixen en l'organització social i econòmica dels territoris on operen, incrementen les desigualtats Nord-Sud, provoquen precarització i explotació laboral, esdevenen agents actius en la generació de conflictes, s’apropien abusivament de recursos naturals i contaminen i destrueixen el medi ambient.

Aquestes corporacions mantenen un mateix patró de vulneracions a diferents territoris d’arreu del món, però, cal dir que també hi ha comunitats i col·lectius que els hi planten cara denunciant les seves pràctiques abusives, tot i que posen en perill la seva vida exposant-se a patir d'amenaces, persecucions, violacions i fins i tot, assassinats. L’any 2019, segons l’informe Defending Tomorrow de Global Witness, van ser assassinades 212 persones defensores de la terra i el medi ambient i més de la meitat dels assassinats van succeir a Colòmbia i a Filipines. Aquestes xifres deixen veure el poder corporatiu i la implicació dels governs amb polítiques que prioritzen un model extractivista per sobre de les persones i que, per tant, no disposen de mecanismes adequats per fer front a la violació de drets humans ni per protegir les defensores i defensors.

Actualment s’està elaborant el Tractat vinculant sobre empreses i drets humans de les Nacions Unides amb objectiu d’establir mecanismes perquè les empreses respectin els drets humans i estableixin les eines i recursos necessaris per assegurar que les accions derivades de la seva activitat també els respectin els drets humans i el medi ambient.

Tot i el compromís de la responsabilitat social de les empreses, també hem de tenir en compte quin paper juguem totes nosaltres, la relació que existeix entre el que consumim i les vulneracions de drets humans, les conseqüències de les nostres decisions i el seu impacte arreu del món; així mateix, els ens locals també tenim molt a fer, treballar per la coherència de polítiques públiques i fer extensiva la compra pública responsable són claus per respectar i defensar els drets humans arreu del món i, per tant, per fer un pas endavant cap a la Justícia Global.

Iniciem, doncs, el microcicle Empreses i Drets Humans que durant una setmana ens descobrirà i farà reflexionar sobre les vulneracions de drets humans per part d’empreses transnacionals a través de quatre articles de la mà de Antoni Pigrau (Catedràtic de Dret Internacional Públic, Director del CEDAT i Coordinador del Grup de recerca de la URV Territori, Ciutadania i Sostenibilitat), Mónica Vargas (Coordinadora de la Campanya Global del TNI), Onditz Portabella (Equip de Compra Pública Responsable d’Opcions) i Àlex Guillamón (Entrepobles).

Per saber-ne més:

• https://www.elcritic.cat/reportatges/repsol-contaminacio-forats-financers-i-un-poder-factic-tarragoni-93379
• Extractivisme en perspectiva: del colonialisme a les cimeres del clima. Sonia Andolz i Sergi Cot, La Directa
• Conviure amb el risc https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/conviure-amb-el-risc/video/6105139/