Síria, 9 anys de crisi humanitària
Actualment és difícil pensar en Síria sense pensar en guerra i en crisi humanitària, fa 9 anys del inici del conflicte sirià.
L’any 2010 van començar les protestes conegudes com primavera àrab a diversos països, amb l’objectiu d’enderrocar els règims autoritaris i protestar contra la corrupció, entre els quals es va afegir Síria l’any 2011 en un intent d’acabar amb el règim de Bašār al-Assad.
Desprès d’aquesta revolució molts pensaven que el règim d’Al-Assad cauria com el cas d’altres països, però no va ser així, van començar una sèrie d’enfrontaments amb diferents grups d’oposició que van convertir Síria en un dels conflictes més severs d’aquest segle i en el major èxode de persones conegut. Van sorgir aliats, pels diversos grups dins del país, que es van implicar en aquesta guerra i també, altres països que s’han anat involucrant per interessos econòmics, de recursos o de territori i que resolen les seves diferències en un camp de batalla extern com és Síria. Podem parlar de més de 10 països implicats, pel que gairebé es pot dir que s’està lliurant una guerra mundial en un sol país, i la població siriana és qui pateix les conseqüències.
Els interessos internacionals, el desinterès social, i la implicació d’altres actors han convertit Síria en una gran crisi humanitària, no només en el seu territori sinó també als països veïns com Turquia, Líban, Jordània, Iran o Egipte, països que acullen la majoria dels refugiats. Una gran part dels milions de persones que intenten fugir comencen un viatge per salvar la seva vida que queda aturat a les fronteres, en camps de refugiats o en camps de desplaçats interns, en aquests camps les condicions per viure son molt deficients.
En un país de 19 milions d’habitants, segons dades d’ACNUR, actualment hi ha gairebé 12 milions de persones amb necessitats d’assistència humanitària dels quals 6.2 milions estan desplaçades internament, 11.3 milions amb necessitats d’assistència de salut, més de 5 milions de persones amb necessitats de refugi i més de 4 milions de persones amb necessitat d’articles de socors. L’any 2018 segons Human Rights Watch hi havia més de 90 mil persones en situació de desaparició forçosa. La complexitat del conflicte i l’escenari que trobem a Síria l’han convertit en una gran crisi humanitària on ni tan sols es respecta el dret internacional humanitari, que hauria de permetre l’accés a l’ajuda humanitària i evitar el patiment de les persones durant un conflicte armat.
Les dificultats que pateixen les persones que marxen del país pateixen greus vulneracions de drets com tràfic de persones, fronteres tancades, explotació laboral, esclavisme, violència sexual i de gènere entre d’altres. Durant els trajectes les dones es troben amb major risc de patir violència física, explotació econòmica, abusos o violacions. En definitiva, s’estan vulnerant els Drets Humans, entre els quals també està el dret d’asil, i s’incompleix el Dret Internacional dels Drets Humans que estableix les obligacions i deures que assumeixen els Estats de protegir i respectar els drets humans.
L’any 2015 molts països van estar predisposats per arribar a un acord sobre l’acolliment de persones refugiades, però finalment no es va arribar a cap acord definitiu. La variació d’escalades de violència a Síria i els acords en relació als tancaments de fronteres que s’estableixen entre els països provoca un increment del trànsit de persones entre les fronteres i el número de persones que fugen del país. Exactament, a principis d’aquest any, degut a les tensions entre Turquia i Europa, va incrementar el número de persones que volien creuar les fronteres i com a conseqüència, a la frontera de Grècia, hi va haver abusos i violència física, fins i tot, la policia va utilitzar gasos lacrimògens per tal que no arribessin a territori grec; tot això sota la mirada passiva d’Europa.
La disminució de la violència en algunes zones del país, la crida al retorn per part del govern sirià i el cúmul d’anys que la població porta fora de casa seva, ha causat que moltes persones hagin retornat al seu lloc d’origen. Es troben, però, amb una ciutat o poble on les carreteres, hospitals, escoles i edificis estan destruïts, les necessitats bàsiques no estan cobertes, no hi ha un sistema sanitari estructurat i és difícil accedir a articles bàsic de cuina o de protecció del fred.
A la crisi humanitària que viu Síria des de fa anys hem d’afegir la pandèmia de la Covid’19. L’actual crisi sanitària que es viu globalment pot provocar un impacte tant al territori sirià com als camps de refugiats d’unes mesures incalculables. Aquesta pandèmia exigeix unes mesures d’higiene i condicions sanitàries impossibles de complir per una població i un país totalment devastat, on el sistema de salut està col·lapsat i molts hospitals han sigut destruïts a causa del conflicte. A les condicions precàries de les llars i dels camps de desplaçats interns, on es viu en tendes de campanya, s’ha de sumar els talls del subministrament d’aigua i la dificultat per accedir a l’aigua i al sabó, el que dificulta complir les mesures preventives. A finals d’abril s’havien comptabilitzat 43 casos de coronavirus al país.
Camp de refugiats de Moria (Illa de Lesbos, Grècia). A l'esquerra foto del juliol de 2017 i a la dreta, foto del gener de 2020. Font: theguardian.com
Als camps de refugiats dels països veïns ja s’estan prenent mesures de distanciament social, també a les clíniques de campanya i en el repartiment d’articles però, fins a quin punt serà suficient? Ens situem en un lloc on viuen amuntegades milers de persones en unes condicions mínimes de seguretat i amb dificultat d’accés a la higiene i al sistema sanitari, a més s’ha de tenir present que porten molt de temps amb una nutrició insuficient, fet que agreuja que siguin més vulnerables davant de la pandèmia. Per aquest motiu, és necessària una resposta del govern i facilitar l’accés a la higiene, a productes com sabó i aigua així com una bona comunicació entre la població del camp per tal que estiguin informats de les precaucions que s’han de prendre. Un exemple, el tenim al camp de Moria, Grècia, un dels més massificats on hi conviuen aproximadament 20.000 persones, en un espai per a 2.000, i on hi ha un bany per cada 200 persones i una aixeta per cada 1300, segons Medicos Sin Fronteras Grecia. En aquest camp, s’han començat les primeres evacuacions de persones vulnerables cap a les illes per tal d’evitar contagis.
Esperem, doncs, que aquesta experiència per combatre l’actual pandèmia ens ajudi a tenir una visió global més cooperativa i humanitària, indispensable perquè una crisi com la de Síria no torni a succeir.
Per saber-ne més:
- Un cementerio en el corazón de Síria, de M. Ayestaran i G. Trius. Revista 5W.
Reportatge que inclou el so ambiental on s'han realitzat les fotografies.
- Síria, la paraula de l'exili. Exposició virtual. David González Sanz. Departament de cooperació.
Catorze imatges preses pel fotoperiodista David González a Jordània l’estiu del passat 2014 en la seva cobertura de la situació de les persones refugiades.
- Nascut a Síria, Hernán Zin. Documental. Espanya, 2016.
Narra el periple de les persones en situació de refugi des del punt de vista dels infants que viuen aquesta càrrega.
Disponible a e-biblio, accés gratuït amb el carnet de la biblioteca. Altres plataformes (subscripció amb quota): Filmin, Netflix.
Premio Platino del Cine Iberoamericano 2017 a la mejor Película Documental.; Nominació als Premios Goya 2017 a la mejor película documental.
- Siria, la revolución imposible, de Yassin Al-Haj Saleh. Ediciones del Oriente y del Mediterráneo.
Una recopilació dels textos que un dels intel·lectuals més rellevants dels disidents siris, Yassin Al-Haj Saleh, ha publicat sobre la insurrecció a Síria.
Segueix-nos a
