(IN) VISIBLES davant la COVID19
(IN) VISIBLES davant la COVID19
Han desaparegut de les portades dels mitjans, i de les nostres vides, els invisibles del coronavirus.
Des de l’inici del confinament, la nostra supervivència, convertida en qüestió prioritària, ha visibilitzat, les nostres limitacions per lluitar contra un virus, que sabem que existeix i no veiem, però també ha limitat la nostra lluita per defensar els invisibles.
Només hem mirat cap endins, ens hem fet visibles com a societat totpoderosa, limitada en els nostres drets pel virus. Tanmateix, hem invisibilitzat encara més, si escau, a totes aquelles persones que continuen lluitant pels seus drets d’acollida, d’asil, i de vida, durant el confinament pel coronavirus. Els invisibles de la Covid19.
Històricament, moviments socials, activistes, ong’s, associacions, etc., han estat molt actius en l’àrea de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. A partir de setembre del 2015, amb l’aparició a les nostres pantalles de la realitat de milions de persones que fugen de la guerra i la violència de Síria, el món local va reaccionar amb mocions i pronunciaments municipals que van portar a accions concretes de suport a les persones refugiades en l’àmbit de la cooperació internacional i solidaritat – als llocs d’origen, trànsit i acollida – i també en termes de sensibilització. Nombroses manifestacions també van posar sobre la taula que la ciutadania volia implicar-se i ser part de la solució d’aquesta complexa i profunda problemàtica, i planteja reptes al món local en relació al moviment forçat de persones i el dret al refugi.
Hem convertit en xifres aquesta greu problemàtica, els informes més recents indiquen que en aquests moments hi ha quasi 26 milions de refugiats fora dels seus països d’origen (sense comptar els 41,3 milions de desplaçats interns). En torn de 2,4 milions de persones, és la xifra dels que es troben en assentaments i camps.
Sortim del nostre confinament, i pensem en les seves dificultats davant la pandemia que ens està afectant, i mirem els camps:
- no es poden aplicar les mesures de protecció dictades pels diferents governs
- l’accés als recursos mèdics està completament limitat (mascaretes, respiradors, llits d’UCI, i tot el que aquests dies ens ha estat tan habitual)
- les distàncies físiques impossibles de respectar per les condicions d’amuntegament dels camps per evitar el contagi
i el que és més greu, la inacció de les autoritats, la falta de resposta comuna, i la falta de solucions basades en el suport i la solidaritat.
Davant de tot això, només la preocupació de moltes organitzacions que treballen per continuar protegint els drets d’aquestes persones, com la OIM (Organització Internacional per les Migracions), que està intentant anticipar-se a la propagació del virus amb accions globals; l’ACNUR (l’Agència de la ONU per als Refugiats), que demana ajuda econòmica per aplicar urgentment millores bàsiques que salven vides i que inclouen aigua, atenció mèdica i materials d’higiene.
Amb paraules del seu Alt comissionat “Si alguna vegada hem necessitat recordar que vivim en un mon interconnectat, el nou coronavirus ho ha fet. El pitjor de la crisi requereix el millor de la humanitat”
En el cinquè aniversari de les imatges que van esperonar la cooperació municipal en termes de dret al refugi, seguir demanant:
- Debatre i repensar tots els reptes que afronten en relació i el dret al refugi a partir de la Covid-19 i en endavant.
- Recollir propostes de diferents experiències desenvolupades en relació al dret al refugi i la inclusió/integració de la diversitat cultural.
- Respondre a les necessitats i dificultats que el context postcovid19 planteja en termes de dret al refugi, dignitat de les persones en busca de refugi … així com en termes d’inclusió i diversitat.
- Obrir els ports de manera immediata i donar refugi a totes les persones que es troben recloses en vaixells.
Les dades a nivell mundial de la pandèmia informades a l’OMS a data 10 de juny parlen de 7.145.539 casos confirmats de la Covid-19, amb 408.025 morts.
A Grècia 3.058 casos confirmats i 183 morts, un dels països europeus que té menys casos de la Covid-19.
Ja estem arribant al final del nostre confinament, els governs obren fronteres, s’aixequen les restriccions de desplaçaments, s’incentiva el turisme, important font d’ingressos per a Grècia i altres països de la Mediterrània, malgrat això, es perllonga el confinament en els camps de refugiats.
Malgrat tot, continuen confinats, els (in)visibles de la Covid-19.
Tarragona, juny de 2020
(fem visible el dia 20 de juny, dia Mundial de les Persones Refugiades)
Per saber-ne més
- Fronteras, derechos y coronavirus. Stop Mare Mortum. Marta Arias, Blanca Garcés, Hibai Arbide i Andrés Mourenza.
- Primer cas de coronavirus en un camp de refugiats rohingyes a Bangladesh. Sandra Mata. ACNUR. TV3.
- Los campos de refugiados no tiene protección contra el coronavirus. Víctor García Guerrero. RTVE.
- El coronavirus obliga a miles de venezolanos a volver a su país. Bea Viaño, Diego Franco. RTVE.
