Pobresa i desigualtats en un món en crisi: és el municipalisme un actor clau per combatre la Covid-19?
Pobresa i desigualtats en un món en crisi: és el municipalisme un actor clau per combatre la Covid-19?
Els efectes devastadors converteixen la pandèmia no només en una crisi sanitària sinó també en una crisi econòmica i social que recaurà sobre els col·lectius més vulnerables
"Avui dia, la solidaritat és de rigor al món. Els països del Sud estan molt amenaçats, les condicions són extremadament difícils i la solidaritat, ara mateix, s'imposa." Amb aquestes paraules l'alcalde de la comunitat de Gueule Tapée Fass Colobane, a Dakar (Senegal) interpel·lava a la cooperació municipalista per poder seguir treballant en els projectes que tenen en marxa amb l'ajuda de molts municipis catalans. I és que la Covid-19 ha sacsejat tots els racons del planeta i posa en qüestió el propi model de desenvolupament vigent. Els efectes ja són devastadors convertint aquesta pandèmia no només en una crisi sanitària sinó també en una greu crisi econòmica i social que recaurà, un cop més, sobre els col·lectius més vulnerables.
Les previsions d'organismes internacionals com Nacions Unides o l'Organització Internacional del Treball són altament preocupants i ja s’estan començant a complir:: 60 milions de persones cauran en situació de pobresa extrema (menys de 1,73 €/dia), les persones que pateixen fam aguda es podria duplicar durant el 2020 i arribar fins als 265 milions i es perdran més de 300 milions de llocs de feina al món. En aquest context, abandonar la població més vulnerable a la seva sort no és una opció i la cooperació municipalista esdevé un actor clau per teixir xarxes de suport entre governs locals i donar una resposta global i coordinada a una pandèmia que traspassa fronteres.
Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) s'ha organitzat aquesta resposta a través de la posada en marxa de la campanya "Món local Covid-19". Una crida a la solidaritat municipalista amb l'objectiu de no perdre tota la feina desenvolupada als països de Sud durant tots aquests anys i de donar suport a les comunitats més vulnerables per lluitar contra la pandèmia als seus territoris.
Un virus desigual que afecta els grups més vulnerables
Els efectes adversos de l'arribada del coronavirus no ha fet més que augmentar les desigualtats i agreujar les condicions de vida d'aquells col·lectius que ja eren vulnerables abans de la pandèmia. Amèrica, per exemple, és un dels epicentres de la pandèmia i la línia de contagis creix a la vegada que descendeixen els índexs de desenvolupament i augmenta la fam. Els mesos de pandèmia no només han col·lapsat les estructures sanitàries, el confinament i les mesures de prevenció del virus han provocat una pèrdua d'ingressos pràcticament total, especialment en aquelles zones on predomina el sector informal. "Al municipi d'Aguacatán, a Guatemala, la principal font d'ingressos prové de l'agricultura. La manca de mobilitat no ha permès conrear ni comercialitzar els productes dels quals viuen moltes famílies de les zones rurals". Ho explica Consuelo Mendoza, de l'Associació de persones amb discapacitat ASOPEDI. Totes aquestes mesures han provocat una parada en la seva activitat, el que implica deixar d'atendre a un col·lectiu especialment vulnerable en aquest territori, infants i joves amb diversitat funcional.
A Àfrica, els efectes de la pandèmia van molt més enllà del nombre de casos positius. El continent econòmicament més pobre esdevé també el més vulnerable davant una recessió econòmica mundial que, a més, pot provocar situacions de caos polític que perpetuïn o despertin conflictes latents. A La Casamance, Senegal, el FCCD amb la col·laboració de diversos municipis catalans està desenvolupament un projecte de sobirania alimentària, agricultura sostenible i autogestió de recursos que ha donat esperança a moltes famílies de la comunitat. L'arribada del virus i les conseqüents mesures per evitar la seva propagació han tingut conseqüències nefastes sobre l'activitat econòmica delaregió. Seydou Wane, secretari general del Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), entitat responsable del projecte, explica que "la restricció de desplaçaments i el tancament de mercats han provocat que moltes famílies es trobin sense la possibilitat de vendre els seus productes ni tampoc d'abastir-se d'aliments bàsics."
A altres territoris, com a Haití, plou sobre mullat. Amb el 65% de la seva població sota el llindar de la pobresa, Haití viu un context de crisi econòmica crònica, amb un teixit social trencat que ha de fer front a una emergència alimentària que, ara, se suma als efectes derivats no només de la pandèmia, sinó també del pas de la tempesta Laura i l'huracà Marco, fa uns mesos. Territoris que ja vivien una situació d'emergència abans de la Covid-19 i que ara no compten ni amb els recursos ni amb les estructures bàsiques suficients per abordar una crisi sanitària mundial. Aquest també és el cas del Congo, on la lluita contra el coronavirus se suma a la lluita contra altres malalties oblidades com la Malària, el Còlera, l'Ebola o el Zika.
Presons a cel obert en temps de Covid-19: els camps de persones refugiades
Per a les persones refugiades, desplaçats interns i demandants d'asil, la pandèmia no fa més que empitjorar les ja infrahumanes condicions de vida que pateixen. Segons dades de l'ACNUR, més del 80% de les persones refugiades viuen en països de renda mitjana-baixa, molts dels quals tenen sistemes de salut fràgils que no poden fer front a una pandèmia d'aquestes característiques. La gran majoria d'aquestes persones sobreviuen en camps de refugiats, assentaments densament poblats, amb baixes condicions de salubritat, sense accés a aigua potable i amb carències importants de productes bàsics d'higiene.
Una situació que esdevé un autèntic polvorí davant un virus com el que ens ocupa. S'ha pogut veure fa unes setmanes, amb l'incendi al camp de Mòria, a l'illa de Lesbos (Grècia), on més de 13.000 persones, que malvivien en un espai preparat per a 3000, han hagut de ser evacuades per un incendi que ha deixat el poc que tenien convertit en cendres. Els contagis havien arribat a un espai massificat que no comptava amb cap mesura de seguretat i prevenció. Al contrari, des de l'arribada de la Covid-19 les mesures de confinament van deixar atrapades a totes aquestes persones, prohibint la seva sortida del camp i evitant que tinguessin accés a aliments, medicines o productes bàsics.
Però la vulneració de drets no s'acaba aquí. Amb l'excusa de la pandèmia, països com Grècia han suspès el dret a sol·licitar asil, el que està provocant que s'apliquin polítiques de deportació o devolucions en calent. En els darrers mesos, s'han documentat molts casos on s'ha fet ús de la força per portar a terme aquestes devolucions que violen el dret internacional. El Legal Centre Lesvos, entitat formada per advocats que lluita per defensar els drets de les persones refugiades al camp de Mòria, van publicar un dossier on explicaven tots aquests casos. El FCCD col·labora amb aquesta entitat de la mà de La Garriga Societat Civil en un projecte permanent de suport legal a persones refugiades. Lorraine Lette, coordinadora del centre, manifesta la seva preocupació davant aquests fets: "Hem vist com el govern utilitzava la pandèmia i la restricció de moviments per justificar detencions arbitràries a persones migrant i per impedir que persones procedents de Turquia arribin a les costes gregues, abandonant-les al mar".
La resposta de la cooperació municipalista: campanya "Món local Covid-19" i "Solidaritat a fons"
L'Associació de persones discapacitades ASOPEDI a Guatemala, el projecte de sobirania alimentària i agricultura sostenible de FODDE al Senegal, les campanyes d'emergència a Haití i al Congo, o el projecte del Legal Centre Lesvos al camp de Mòria, a Grècia, són només uns pocs exemples dels projectes que formen part de la campanya "Mon local Covid-19". Aquesta campanya, posada en marxa el passat mes de maig, té l'objectiu de reforçar la cooperació municipalista davant els efectes que la Covid-19 està tenint als països del Sud.
Un total de 18 projectes d'arreu del món formen part de la campanya, que proposa actuar en iniciatives que facilitin l'accés a la salut, a l'aigua, al sanejament i la higiene, l'accés a la informació i al refugi digne. També s'aposta per donar resposta a aspectes col·laterals generats per la Covid-19 com són la seguretat alimentària, la pèrdua de mitjans de vida o l'accés a protecció i recursos econòmics. Gràcies a les aportacions d’una vintena d’ajuntaments catalans que han participat en la campanya, alguns d'aquests projectes ja s'han pogut posar en marxa, i si es compleixen les previsions dels ajuntaments que han informat que aportaran, es podria arribar a cobrir tota la campanya.
La campanya "Món local Covid-19" ha anat acompanyada des del seu llançament de la campanya de comunicació "Solidaritat a fons" un seguit d'accions comunicatives adreçades als ajuntaments catalans i a la ciutadania en general. L'objectiu de la campanya és posar en valor la cooperació municipalista, especialment en aquest context complex, i animar als ajuntaments a participar, no només fent aportacions econòmiques sinó també responent els missatges que han rebut des de diferents contraparts del territori a través dels vídeos que es poden visualitzar a la web de la campanya.
Venen temps difícils. Davant l'amenaça de la pandèmia, la cooperació municipalista té l'oportunitat de contribuir en la lluita global contra el virus i contenir el risc d'extensió. Enfortir la institucionalitat local dels països del Sud, col·laborar de manera permanent amb processos locals alineats amb l'Agenda 2030, col·laborar amb el desenvolupament sostenible, la defensa dels Drets Humans i les vies sanitàries segures són accions imprescindibles per donar resposta a la pandèmia de la Covid-19, però també a altres crisis com la de les persones refugiades o l'emergència climàtica. Reforçar les polítiques de cooperació al desenvolupament esdevé clau en un món globalitzat com el que vivim, que ja ha demostrat que depenem els uns dels altres i que ningú està fora de perill fins que no ho està tothom.
Per saber-ne més
- Món Local Covid-19. Fons Català de Cooperació.
Campanya d’emergència per fer front als efectes de la covid-19 en projectes actius a països on la cooperació municipal és més present.
- Campanya Solidaritat a Fons. Fons Català de Cooperació.
Vol visualitzar la resposta solidària a la lluita contra la Covid-19 a nivell internacional i reivindicar que la cooperació municipalista és més necessària que mai. L'objectiu d'aquesta campanya és teixir xarxes de suport entre els governs locals de tot el món per tal de no deixar ningú enrere.
Projecte en el que participen 27 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global. Coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
