Declaració del Fons Català sobre la situació a Bolívia

Després de la victòria del Movimiento al Socialismo (MAS) a les eleccions de Bolívia del 20 d’octubre de 2019 amb el 47,08% dels vots, els partits de l’oposició van rebutjar el recompte i van convocar protestes, algunes d’elles violentes, durant els dies posteriors. Vista la situació, i accedint a la recomanació de l’Organización de Estados Americanos de repetir eleccions mitjançant un òrgan electoral renovat, el president Evo Morales va anunciar la convocatòria de noves eleccions accedint a no presentar-se a la reelecció. Malgrat aquesta proposta, manifestants opositors van atacar domicilis de membres del govern del MAS i el cap de l’Exèrcit va publicar un vídeo exigint la renuncia del president, que es va veure obligat a dimitir perquè la seva integritat física estava en perill a Bolívia i va fugir a Méxic, on va rebre asil.

La ruptura de la normalitat democràtica es va culminar amb l’autoproclamació com presidenta del país de la senadora Jeanine Áñez, que va rebre la banda presidencial de mans del comandant en cap de les Forces Armades que havia forçat la dimissió de Morales, sense el quòrum reglamentari a la càmera, i per tant violant la legalitat boliviana. Des de l’autoproclamació d’Áñez, la repressió policial i militar de les protestes s’ha agreujat. El Govern de facto ha aprovat el decret 4078, que eximeix de responsabilitat penal els militars que reprimeixin violentament mobilitzacions al carrer, garantint la seva impunitat.

Des de l’inici de la crisi política, almenys 23 persones han mort i més de 700 han sigut ferides, segons la Comisión Interamericana de Derechos Humanos.

Davant d’aquesta situació, des del Fons Català:

Condemnem el cop d’Estat i l’escalada de violència a Bolívia que ha provocat, fins al moment, almenys 23 morts i centenars de ferits i fem una crida urgent perquè s’aturi la violència i la repressió per part de les forces de seguretat sobre la població de Bolívia.

Rebutgem qualsevol intent d’eximir de responsabilitat penal els militars que reprimeixin violentament mobilitzacions al carrer, que impliqui la impunitat de possibles actuacions il·legals per part de l’exèrcit, fet que viola les normes internacionals de Drets Humans.

Cridem les parts al diàleg per tal de trobar una solució pacífica al conflicte que passi per la celebració d’unes eleccions lliures, instem la Comissió Interamericana de Drets Humans que supervisi i intervingui davant la vulneració de drets humans a Bolívia, i demanem a la comunitat internacional que ofereixi la seva mediació per posar fi a la violència i supervisar la celebració d’unes eleccions amb totes les garanties.

Emplacem els actors implicats per tal de garantir el retorn a Bolívia dels dirigents polítics a l’exili, com Evo Morales i Álvaro García Linera, i que es garanteixi també la integritat física de la població, així com dels líders polítics de les diferents formacions polítiques.

Més informació