El 1991, arran d'una flagrant crisi econòmica que va assotar el Camerun, la Société Nationale des Eaux du Cameroun (SNEC) va decidir de forma unilateral tancar les fonts públiques del país de què s'abastia el 40% de la població urbana del país. És el punt de partida d'aquest estudi que radiografia, amb la privatització d'aquest recurs tan fonamental, com s'ha produït l'increment de la precarietat del dret humà a l'accés a l'aigua dels ciutadans camerunesos. La publicació forma part de la col·lecció ESFeres d'Enginyeria Sense Fronteres, que pretén oferir materials i instruments per a la reflexió i per al debat sobre el paper de la tecnologia per al desenvolupament humà que contribueixin a millorar l'acció política i educativa dels moviments socials, universitaris, ONG i altres sectors de la cooperació internacional dels països del nord.