El front marítim de la ciutat de Tarragona està configurat per tres actors econòmics principals: el port de Tarragona, el port esportiu i el port pesquer, que converteixen els diversos molls d’aquesta façana marítima en un motor econòmic i dinamitzador tant de la ciutat com del territori.

El port pesquer és l’espai on s’ubiquen les instal·lacions de la Confraria de Pescadors. Compta amb la llotja de peix, present a la ciutat des del 1928.

Aquest port manté viu l’art tradicional de la pesca i vetlla per assolir una més gran eficàcia en el desenvolupament i la conservació de les activitats pesqueres, en un moment de dificultats per al sector.

Actualment, el port pesquer de Tarragona té una flota pesquera de vint-i-nou barques. Vint‑i‑tres són barques d’arrossegament; dues, d’encerclament; dues, de tresmall, i dues, de palangre. Pot observar-se que el gruix d’aquesta flota, gairebé un 79 %, es destina a la pesca d’arrossegament.

El nombre d’embarcacions de la flota pesquera de Tarragona ha patit una davallada gradual durant els darrers anys. A tall d’exemple, pot observar-se com en els darrers vuit anys un 30 % de les embarcacions ha desaparegut, cosa que representa gairebé un terç de la flota.

Segons tipologia de barques, tant el tresmall i el palangre com les barques d’encerclament són les que més han patit aquesta davallada, fet que per a aquestes tipologies de pesca suposa una reducció de la flota de gairebé un 62 % en aquests darrers vuit anys. Per contra, les barques d’arrossegament només han patit una davallada de l’11,53 %, i per tant continuen sent la tipologia de pesca més present al port de Tarragona.

La pesca d'arrossegament es duu a terme en embarcacions de dimensions més grans que les artesanals. És un mètode de pesca que consisteix en l’arrossegament d’una xarxa de pesca a través del fons del mar, capturant al seu pas diferents peixos. A Tarragona, aquesta tipologia de pesca s'ha centrat en espècies molt apreciades pels consumidors, com les gambes vermella i blanca, el pop, la galera i l'escamarlà ―més conegut com a gadagang de Tarragona―, i també en d’altres com la maire, el lluç, el calamar, el rap i tota classe de peix blanc.

La pesca d’encerclament o llum, que es fa de nit, consisteix a situar una barca petita amb un focus a l’aigua i una barca més gran que, amb l’ajut d’una xarxa, encercla la més petita. Els peixos, atrets per la llum del focus, es dirigeixen cap a la xarxa, i és així com són capturats. Aquestes barques són les que pesquen principalment el peix blau. A Tarragona, hi ha un fort protagonisme del seitó i la sardina respecte d’altres espècies.

Finalment, la pesca més tradicional i d’arts menors, coneguda com a tresmall i palangre, es presenta en barques de poques dimensions que es dediquen principalment a la captura d’espècies com el lluç de palangre, el llenguado, l’emperador, etc.

Pel que respecta a les captures i recaptacions, la llotja de Tarragona s'ha consolidat com un dels ports pesquers més importants de Catalunya. Els més de deu milions d'euros de recaptació, corresponents a gairebé dos milions i mig de quilos de captures de diferents espècies, representen l’11 % de la recaptació total de tots els ports catalans. Aquest fet converteix el port pesquer de Tarragona en el tercer port de Catalunya que més captures fa, amb 2.273.605 kg, i en el segon que més factura, cosa que representa una recaptació anual de 10.452.786 €.

Amb xifres similars de recaptacions i facturació, es troba el port de Barcelona (3.201.297 kg i 8.305.905 €), Vilanova i la Geltrú (2.468.682 kg i 9.937.284 €) i Sant Carles de la Ràpita (2.176.460 kg i 12.868.629 €).

Pel que respecta a la província de Tarragona, la llotja de Tarragona, amb 97.145 kg més que el port de Sant Carles de la Ràpita, es converteix en el port pesquer que més recaptacions fa anualment. Malgrat aquest fet, la facturació de la llotja de Tarragona és inferior respecte de la de Sant Carles de la Ràpita, amb una diferència de 2.415.843 €, la qual cosa converteix el port de Sant Carles no sols en el que més recaptacions percep de la província, sinó també de tot Catalunya.  

Pel que fa a les espècies que més captura la llotja de Tarragona, i centrant-nos en les dotze espècies promocionades al llarg de les darreres tres edicions de la campanya «Peix de Tarragona, tot un gust», de les cent dues espècies de peix que arriben a la llotja de Tarragona, amb uns 960.219 kg de captures l’any 2022, el seitó és la que més es captura a Tarragona. Representa gairebé el 42 % de les captures de la llotja i una facturació d’1.893.125 €. Això també la converteix en l’espècie amb més recaptació.

Amb una diferència de 610.714 kg i unes captures anuals de 349.504 kg, amb un 15 % de recaptació anual, la sardina és la segona espècie de peix que més arriba a la llotja de Tarragona, malgrat que la seva facturació és força inferior. Concretament, els 557.000 € anuals de recaptació de sardina representen només el 5,32 % de la facturació anual de la llotja i es troben molt per sota d’altres espècies amb menys captures l’any però amb una recaptació més elevada. És el cas de la gamba rosada (1.451.886 €) i el de la gamba blanca (1.001.277 €), amb un índex de facturació anual respecte del total que arriba a la llotja del 14 % i 10 % respectivament, i amb un índex de captures de l’1,2 % en el cas de la gamba rosada i d’un 4 % en el cas de la gamba blanca.

Altres espècies, que suposen aproximadament un 4 % de les captures anuals de la llotja, com l’emperador, el lluç, el pop blanc i la canana vera, presenten una facturació més variable: el 9 % en el cas de l’emperador i el 2,3 % en el cas de la canana vera.

Tot seguit s’extreu un quadre informatiu de les espècies que s’han promocionat al llarg d’aquestes tres edicions de la campanya «Peix de Tarragona, tot un gust», amb les seves corresponents captures i recaptacions durant l’exercici 2022.

A continuació, pot observar-se el gràfic que correlaciona el nombre de captures per espècie amb la seva corresponent facturació anual.