Conèixer el patrimoni monumental és el gran reclam per als turistes, segons afirmen 9 de cada 10 persones enquestades, que esmenten aquest al·licient com el principal motiu de la seva visita a les 15 Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. En segon lloc apareix l'interès per assistir a esdeveniments concrets, el relax i la gastronomia. A més, la gran majoria, el 98% dels visitants, declaren que tornarien a la ciutat i el 94% planifiquen la seva estada per compte propi, és a dir, sense recórrer a un grup organitzat o operador turístic que gestioni el seu viatge. Aquests són alguns dels resultats de la segona fase de l'Observatori Turístic desenvolupat de la mà de la signatura Braintrust, líder en l'àmbit de la consultoria turística, que s'han presentat avui en un acte en què han participat la Secretària d'Estat de Turisme, Isabel Maria Oliver i el president del Grup de Ciutats Patrimoni, Rafa Ruiz, així com la consellera de Turisme, Laura Castel.

En la comissió s'ha destacat que aquest mes de desembre s'emetran a TVE els quatre últims capítols sobre les Ciutats Patrimoni de la Humanitat, gravats a Tarragona, la Llacuna, Úbeda i Baeza.

"El patrimoni històric artístic és una eina fonamental per al foment del turisme sostenible, ja que implica posar en marxa polítiques de gestió turística que combinin l'activitat turística, la gestió dels recursos naturals i patrimonials i el benestar dels nostres residents, mantenint l'atractiu de cada destinació per als visitants. Saber conservar aquests valors i que siguin transmesos a les generacions futures, suposen reptes que hem d'abordar junts i per als quals la secretaria d'Estat serà l'aliada de les Ciutats Patrimoni", ha assenyalat Isabel Maria Oliver, que també ha felicitat el Grup per la celebració simultània de la Nit del Patrimoni a les 15 ciutats.

Per la seva banda, el president del Grup i alcalde d'Eivissa, Rafa Ruiz, ha assegurat que "és un orgull per a nosaltres saber que som un exemple no només a Espanya, sinó també a tot Europa, però no ens hem de conformar i hem d'aprofitar les dades d'aquest Observatori com una oportunitat per seguir millorant".

Entre els resultats de l'Observatori cal destacar que 8 de cada 10 visitants eren coneixedors que la ciutat de destinació formava part del Grup de ciutats Patrimoni de la Humanitat i, fins i tot, el pes que té el fet de ser Patrimoni de la Humanitat en la decisió de visitar la ciutat és elevat, fregant els 8 punts sobre 10. En línies generals, els turistes fan ús de la majoria dels serveis que les ciutats patrimoni posen a la seva disposició, principalment restauració, visites a monuments, allotjament i botigues i comerços de la ciutat. Gairebé 1 de cada 2 visitants recorren a algun tipus de visita guiada durant la seva estada.

D'altra banda, el nombre de viatgers que han visitat aquestes 15 ciutats ha augmentat notablement en el període 2014-2018, amb un creixement del 10%. La major part dels visitants d'aquestes destinacions acudeix acompanyat de parella i / o família, suposant aquests dos grups més d'un 80% del tipus de visitants. Per a més de la meitat dels turistes seva estada a la ciutat suposa la primera vegada que la visiten, per la qual cosa l'índex de repetició es situaria en el 43% per al conjunt del grup.

L'oferta hotelera es manté pràcticament estable, i gràcies a l'increment de l'estada mitjana, els nivells en la taxa d'ocupació se situen al capdavant en els períodes de cap de setmana davant la resta de ciutats analitzades a Espanya. Entre tota l'oferta d'allotjament existent, el 58% dels visitants de les ciutats patrimoni es decanta per pernoctar en hotels de 3 *, 4 * o 5 * estrelles, quedant un 19% en hotels i hostals de menor categoria i un altre 19% en habitatges turístics.

El nombre mitjà de pernoctacions per viatger augmenta un 3% enfront de 2017, situant-se en 1,84, creixent per sobre del conjunt de punts d'interès turístic espanyols i de ciutats de similars característiques, el que segons el president del Grup "és fruit de l'esforç per atraure turistes de més qualitat. Entre els nostres reptes figura augmentar l'estada mitjana dels viatgers, la despesa en destinació, augmentar la recurrència, desestacionalitzar i diversificar l'oferta d'experiències i productes".

En aquest Observatori de 2019, a més s'ha realitzat un treball addicional de coneixement del viatger a les 15 ciutats amb resultats com que la despesa mitjana total per persona i dia se situa en 111 € per als visitants que pernocten a les ciutats i en 62 € per als que no s'allotgen. Aproximadament el 45% de la despesa s'inverteix en allotjament i un altre 40% en restauració, quedant el 15% restant per a visites i compres. Afegint a la despesa per persona i dia l'estada mitjana i el nombre de persones que viatgen, es pot concloure que la despesa mitjana per persona és de 843 euros per a tot el viatge.

Bon nivell de seguretat a les ciutats Patrimoni de la Humanitat

El nivell de seguretat percebut pels visitants a les ciutats del GCPHE pot catalogar-se de molt bo, ja que ha estat valorat en 8,8 punts sobre 10, independentment del segment analitzat. Això denota que el turista, més enllà de situacions esporàdiques, percep les 15 ciutats com a espais segurs per gaudir la seva experiència.

Segons les conclusions de l'Observatori, "en un context en què el creixement econòmic mundial s'estima que es mantindrà per sobre del 3% durant els propers anys, i on el nombre de turistes augmentarà gairebé un 50% en la pròxima dècada, amb una tendència creixent en el segment de turisme urbà, el Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat té una gran oportunitat per davant".

El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya reforça el seu compromís d'actuar de manera conjunta en la conservació, la posada en valor i la promoció turística de les 15 ciutats espanyoles els nuclis històrics han estat reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat: Alcalá d'Henares, Àvila, Baeza, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, Sant Cristóbal de la Laguna, Santiago de Compostel·la, Segòvia, Tarragona, Toledo i Úbeda.