Aquest matí s’ha presentat l’estudi Diagnosi de l’habitatge d’ús turístic a Tarragona que, impulsat pel Patronat Municipal de Turisme, han elaborat la Fundació URV, el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya i el GRATET (Researsch group on territorial analysis and tourism studies).

Les dades recollides es corresponen als primers mesos de 2018, així Tarragona compta amb 1.011 habitatges d’ús turístic repartits per tot el municipi, tot i que la major concentració es produeix en tres zones: Llevant, Eixample Centre i Part Alta.

Del total d’habitatges, un 72,9% es consideren legals ja que compleixen amb la normativa vigent; un 15,6% són irregulars, és a dir, no consten en el registre i l’11,5% restant, se’ls ha catalogat com a fora de la normativa, ja que es tracta de lloguers parcials d’habitatge i la llei actual no ho contempla, encara que sembla que la nova llei que s'està elaborant inclourà aquesta possibilitat.

Al barri més sensible de Tarragona, la Part Alta, només un 9% dels habitatges (20 en total) no disposen de llicència d’HUT.

Per tipologia d’habitatge, al voltant del 60% es troben situats en edificis o comunitats on conviuen amb habitatges residencials; la resta estan ubicats en edificis on tots estan destinats al lloguer turístic o es tracta d’habitatges unifamiliars. Pel que fa a la titularitat, 1/3 es corresponen a figures jurídiques.

Al respecte la Consellera de Turisme, Inma Rodríguez, ha afirmat que “l’existència d’aquest tipus d’allotjament turístic està regulada i sotmesa a obligacions i inspeccions que són competència de la Generalitat de Catalunya. En el cas de Tarragona, el perfil de turista que en fa ús és clarament familiar i té efectes molt positius en l’economia local, però des de l’administració municipal tenim la responsabilitat de gestionar adequadament l’èxit turístic de la nostra ciutat. Hem volgut ser capdavanters a l'impulsar aquest estudi, que és una primera eina per afavorir un desenvolupament i un creixement turístic que beneficiï tant al sector com als ciutadans”.

En quant a la concentració a l’espai per població empadronada, la Part Alta és la zona que concentra un major nombre d’HUTs: 5,44 per cada 100 habitants; mentre que a l’Eixample Centre i a Llevant els valors se situen prop dels 2 habitatges.

En comparació amb altres ciutats

Per valorar la diagnosi s’ha fet la comparativa amb 8 ciutats (4 espanyoles i 4 d’altres estats) amb característiques similars a Tarragona –ric patrimoni en un casc històric i caràcter mediterrani–, seleccionades en base a la informació disponible i la rellevància del fenomen per observar potencials riscos a l'haver-se detectat en alguna d'elles ja certa massificació. Aquestes han estat: Palma de Mallorca, Girona, Sant Sebastià, Màlaga, Niça (França), Dubrovnik (Croàcia), L’Alguer (Itàlia) i La Valletta (Malta).

Amb les dades recollides i observant les comparatives amb les 8 ciutats, la diagnosi de l’estudi conclou que no es viu a Tarragona cap situació alarmant de ‘saturació’ de les zones residencials per l’oferta (sobre tot no regulada) d’apartaments per lloguer en zones de la ciutat on això pugui estar desencadenant processos de ‘buidatge’ de residents del barri.

Tot i així, s’ha identificat la zona de la Part Alta com context a analitzar i a fer seguiment al ser un espai especialment sensible i important a una Ciutat Patrimoni de la Humanitat, per ser un entorn amb una situació socioeconòmica particularment feble i per detectar-se una major concentració per nº d’habitants.

Normativa

La normativa fixa que els habitatges d’ús turístic són aquells cedits pel seu propietari a tercers, de forma reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d’immediata disponibilitat.

La normativa fixa que els habitatges d’ús turístic requereixen la corresponent comunicació prèvia d’inici d’activitat davant l’ajuntament competent i s’han d’inscriure en el Registre de Turisme de Catalunya. L’activitat és per habitatge sencer, no se’n permeten la cessió per estances.

Metodologia

L’objecte d’estudi ha estat tot el municipi de Tarragona i la diagnosi s’ha elaborat a partir del registre vigent de lloguers amb llicència d’Habitatge d’ús turístic de la Generalitat de Catalunnya i l’extracció de dades d’anuncis de lloguers publicats a Airbnb.

L’escala espacial ha correspost a un total d’11 zones urbanes de Tarragona i a seccions de cens.