La Xarxa de Centres Cívics acull l’exposició “El Barraquisme a Tarragona, la ciutat no reconeguda i els seus habitants”.

Concretament, la vam tenir al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau del 9 al 28 de gener i actualment al Centre Cívic de Bonavista, on l’antropòleg Jordi Piqué ens presenta amb aquesta exposició una part de la història de la nostra ciutat.

Situant-nos després de la postguerra on el règim franquista imperava a tot l’estat, des de la dècada dels 50 fins als anys 70, a Tarragona comença a sorgir un fenomen migratori important a causa de les possibilitats laborals que la ciutat oferia sobretot als anys 60, començant a implantar-se les primeres químiques i a arrencar el turisme.

Amb aquest motiu la ciutat experimenta una  crescuda de la població nouvinguda principalment d’Andalusia i més concretament de les províncies de Córdoba i Jaén. Davant la impossibilitat de donar habitatge per a tothom neix el fenomen del barraquisme.  S’estableix en zones lindanes al riu Francolí (com Entrevies, la platja i sota el pont del mateix riu).

Les imatges exposades ens mostren la tipologia de barraques de palla, telles entre d’altres, segons l'economia de les famílies, treballadors de la construcció en la seva majoria.  

L’any 1964, el governador civil de Tarragona rep “la orden del caudillo contra el chabolismo” donant pas al registre de les barraques (habitants, procedència…) donant números a les mateixes, ja que formaven gran part de la població.

Amb les imatges i els testimonis ens donen a conèixer la transformació i crescuda de la nostra ciutat. En conseqüència,  els habitants de les barraques  les venen a altres nouvinguts. Donant més impuls a la formació dels barris de ponent com  Bonavista els quals ja estaven emergent amb altres immigrants.

Aquest fenomen va deixar d’existir a mitjans dels anys 70 amb la construcció del “barri de l’Esperança” al costat de Bonavista,  per ubicar a les últimes famílies. Aquest barri va existir fins als anys 90.

L’exposició ha suscitat l’interès per part del veïnat especialment, a alguns ciutadans que van viure a les barraques i s’hi han reconegut en alguna fotografia.

Han visitat l’exposició,  persones arribades  en aquestes dècades al barri on les imatges encara hi són presents a la seva memòria  així com descendents d'aquestes.

També hem rebut la visita d’estudiants de l’Escola JoanXXIII (alumnat de batxillerat i E.S.O) i dels alumnes del CFA de Vila-Seca (Ges 2) que ens han enviat les seves impressions.

Josep Segarra, professor de l’Escola Joan XXIII, ens comenta que van decidir visitar l’exposició perquè és important incentivar la cultura, la curiositat I les ganes d’aprendre i s’han d’aprofitar aquestes iniciatives que animen l’alumnat a interessar-se pel seu passat. A més a més, reflexiona sobre el visionament de l’audiovisual tot dient “Hem conegut una realitat social probablement  oblidada, el barraquisme. Entre tots plegats hem recordat aquests temps i alhora, molts alumnes han tingut la curiositat de preguntar a casa, interessar-se per la qüestió. Per tant, han volgut indagar per la seva història i el seu barri. Com a docent em permet explicar diferents qüestions, com la immigració, els conflictes socials, els problemes de la industrialització o l’èxode rural. No obstant això, el més important és que l’alumnat conegui els seus orígens, cal saber d’on venim per tenir una idea de cap a on anem. També hem de formar una societat crítica, autònoma, que identifiqui les problemàtiques i intenti solucionar-les des d’un vessant democràtic i participatiu”.

Cristina Ruano, docent del CFA Vila-seca, ens comenta, que van decidir desplaçar-se fins a Bonavista perquè l’evolució urbanística de les ciutats forma part del currículum de les Ciències Socials del segon curs del GESO. Un dels aspectes treballats a l’aula és el barraquisme I la manca d’infraestructures bàsiques quan la ciutat és incapaç d’absorbir aquest creixement. L’exposició ens ha permès apropar aquests fets als nostres alumnes posant com a exemple el cas més proper del qual disposem: Tarragona. A més, a més, reflexiona sobre el visionament de l’audiovisual tot dient “Han pogut veure amb imatges tot allò que se’ls havia explicat a l’aula. A més a més, també han après nomenclatura pròpia del terme municipal de Tarragona i, la majoria d’ells, han descobert un barri que no coneixien: el de l’Esperança (també han conegut l’evolució d’aquest). Ens permet treballar la història local i les ciències socials d’una manera entenedora i atractiva per a l’alumnat. Seria interessant poder accedir a l’exposició sempre que es volgués, ja que, per exemple, en el meu cas m’agradaria portar els alumnes que tingui el curs vinent (entenc que aquesta és una petició prou difícil!).”

El José Mª Garcia i la Mª José Ramírez, ens comenten que van decidir venir a veure l’exposició per què els crida l’atenció recordar l’història de la ciutat i els orígens de la formació del barri. Destaquen que l’audiovisual ajuda a entendre els diferents punts de vista d’aquest fenomen.  Ens diuen que “Ens ha semblat força interessant perquè encara que moltes persones sabien de l’existència de les barraques desconeixíem tot el procés de transformació. També ens ha sorprès que hi havia molts més punts de barraquisme a banda d’entrevies, platja i la desembocadura del riu. A més a més, ens ha sorprès el registre que van fer dels habitants i els materials de què estaven fetes.”

Podeu visitar l’exposició al Centre Cívic de Bonavista fins al dimecres 1 de març.

Article realitzat per Carmen Muñoz Chafino, animadora sociocultural.