Va oferir una xerrada per a tots i totes les fotògrafes amateurs i professionals que van participar a l’esdeveniment. Al finalitzar l’esdeveniment, vam poder parlar amb ell, i fer-li una sèrie de preguntes relacionades amb el món de la fotografia:

1. Què significa la fotografia per a Ram(on) Giner?

La fotografia ho és tot. És una forma de viure, una manera de mirar, una manera de relacionar-me amb el món. El diàleg que estableixo amb ella m’omple totalment. La fotografia també amb relaxa moltíssim.

2.  A quina edat va començar amb la fotografia? Quan va començar a dedicar-se professionalment?

Segurament vaig començar a fer les primeres fotografies amb 14/15 anys en heretar una càmera fotogràfica d'un, a les hores, encara no cunyat. Després, a poc a poc, vaig començar a introduir-me amb la tècnica, molt necessària per saber explicar històries en una fotografia. Després va arribar el temps de revelar els  negatius i positivar les fotografies en un laboratori improvisat a la meva habitació. La vida professional va dur-me cap a altres indrets però des de fa 7/8 la dedicació és completa.

3. Què és el que més li agrada del seu treball?

M’agrada la tranquil·litat i a la vegada el neguit que suposa prémer l’obturador. Tranquil·litat perquè captes en un instant una visió només de la teva pupil·la per perpetuar-la pel futur pròxim o distant. Neguit perquè disparar una fotografia ha de suposar un trasbals al nostre cor, un impuls d’adrenalina i una satisfacció important. Si prems l’obturador sense un sentiment, difícilment capturaràs una bona fotografia.

4.Quina ha estat la fotografia que ha fet fins al moment, amb la millor historia darrere d’ella?

Com molt bé diu, totes les fotografies tenen història. Possiblement em quedo amb qualsevol retrat on ha existit una comunicació visual entre la persona fotografia i jo mateix però recordo especialment un retrat que vaig fer a una nena, en una remota escola etíop, on els seus ulls van comunicar-me moltes coses.

5.Quin consell li donaria a algú que s’està iniciant en el món de la fotografia?

No sóc ningú per donar consell. Si puc dir-li a aquesta persona que comença que no tingui por a equivocar-se, a fer fotografies que a posteriori no li transmeten res. Ara, amb les càmeres digitals, només cal esborrar el fitxer no desitjat. També li diria que aprengui tècnica. La tècnica facilita mostrar allò que fotografies de la manera que vols sense esperar que l’atzar ho faci. La tècnica és bàsica però, també haig de dir, que després també és bo saltar-se-la.

6. Què és el millor i el pitjor de dedicar-se al món de la fotografia?

Hauria de dir-te que no hi ha res dolent. La fotografia, en singular com jo l’entenc, suposa estar hores sol però per a mi no és cap problema. El millor?, possiblement que et fa mirar el món, la vida, d’una manera molt concreta.

7.Quins creu que són els principals avantatges i inconvenients de les xarxes socials pel que fa al món de les fotografies?

Les xarxes socials han suposat una important aproximació a la fotografia, Abans de la seva aparició érem pocs els que fèiem fotografies. Ara tothom fa fotografies, per tant s’ha socialitzat i està a l’abast de tothom. Tothom duu una càmera la seva butxaca. Malgrat això, tot avantatges, també hi ha l’inconvenient de l’abús d’imatges. Els usuaris de les xarxes socials no són autocrítics i sovint les satures amb imatges poc interessants i excessivament iguals seguint, possiblement, en tendències i modes.

8.Hem fet una ullada al seu Instagram i les seves fotografies són totes en blanc i negre. Que veu de diferent o especial entre una fotografia en blanc i negre i la mateixa en color?

No hi veig cap diferencia perquè el meu ull fotogràfic,  quan premo l’obturador, ja està convertint tots els colors que veu en tonalitats de grisos, -des del més clar, el blanc, fins al més fosc, el negre-. Fotogràficament parlant veig en blanc i negre. El color em distreu. Prefereixo que siguin els espectadors de les meves fotografies que posin els colors que més desitgin.

9.A l’hora de fer les fotografies, per a vostè es tot inspiració i improvisació al moment, o hi ha un procés creatiu previ per a no deixar res a l’atzar, i trobar aquella fotografia que busca fer aquell dia?

Depèn!. Hi ha projectes fotogràfics que estan calculats fins al penúltim pas, sempre apareixen imprevistos. Altres, no es poden controlar i has d’estar molt preparat per saber captar tot allò que succeeix davant teu amb, a vegades, mil·lèsimes de segon. De segur, aquest segon estat és el que em trobo més  gust.

10.Al llarg de la seva carrera com a fotògraf, quin ha sigut el moment que més satisfacció li ha donat? (una fotografia, un premi, reconeixement, exposició...)

M’han donat satisfaccions moltes fotografies perquè penso les fotografies. No oblidaràs mai una fotografia pensada prèviament. Sóc incapaç  una fotografia de disparar sense haver-la vist abans i sense saber que obtindré. Materialment va donar-me molta satisfacció ser un dels tres guanyadors dels premis internacionals EDUCO que em van permetre viatjar durant 23 dies per Burkina Faso, Benín i Mali per llocs i coneixent que difícilment oblidaré.

11.Com a fotògraf, creu que té un estil de fotografia amb el qual es definiria i el diferencia de la resta?

Crec que tinc una fotografia fresca, espontània, sense massa floritures que només fan que espatllar una bona fotografia. La meva fotografia és planera, directe.  Sovint les fotografies són justificades pels seus autors. No ho acostumo a fer. El meu discurs és més senzill: sé fer fotografies així. A uns agradarà i a altres no però això és com tot a la vida. Costa molt acontentar a tothom.

12.Com li va semblar la qualitat/el nivell de les fotografies presentades a la III edició d’aquest Ral·li Fotogràfic?

Francament bona. El jurat va tenir una feina considerable, no pel nombre de fotografies a revisar sinó per la seva qualitat. No és fàcil participar en un concurs on el tema es coneix el mateix dia. Cal improvisació, valentia, conèixer l'entorn, intuïció, etc.. De segur que per alguns hi havien fotografies més interessants en l'àmbit d'autor però el jurat del ral·li buscava unes imatges concretes que els premiats van saber aportar.