Durant l'antiguitat la pedra va ser un dels principals materials utilitzats a la construcció. Cada ciutat va disposar de les seves pròpies pedreres locals, encara que va ser comuna l'importació, generalment marítima, de materials aliens a la zona. Entre els materials de construcció de major exportació es troba el marbre.

Les principals pedreres tarraconenses estaven destinades bàsicament a l'explotació de pedra calcària, molt freqüent al voltant de la ciutat. Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i l'estat de conservació és la del Mèdol.

Característiques

El Mèdol és una gran foia de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació. Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure aproximadament un total de 50.000 m3 de pedra.

La pedra del Mèdol és una lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, molt fàcil de treballar, amb què es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco. Possiblement, aquesta pedrera també va ser utilitzada en època medieval. El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Hercúlia, coneguda després com Via Augusta, que es trobava a escassa distància de la pedrera.

En l’actualitat, les condicions ambientals de la foia han creat un microclima que l’ha convertit en un espai d’elevat interès ecològic.

> Espai gestionat per Abertis (per a qualsevol informació cal adreçar-se al seu web)
> Accés gratuït
> Situació