L'Amfiteatre va completar la trilogia d'edificis d'espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d'una ciutat romana de primer nivell, capital d'una de les províncies imperials.
L'edifici es va situar fora del nucli urbà, encara que molt a prop de la ciutat. Aquest emplaçament no és ocasional, ja que es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que s'endinsés a la ciutat, i a prop de la platja, on es descarregaven els animals que havien de participar als espectacles. A l'Amfiteatre s'hi organitzaven dos tipus d'activitats: les lluites de gladiadors (munera) i les lluites o caceres de feres (venationes). A més, l’Amfiteatre també era el lloc on s'ajusticiaven els condemnats a mort.
L'edifici es va reformar l'any 221, durant el regnat d'Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l'Amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.
> Horaris de visita i més informació aquí
> Font: Museu d'Història de Tarragona